Puigdemont demana al Suprem que no el titlli de «fugit» perquè el terme no és «exacte»

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas exposa en un escrit dirigit al Suprem que la descripció és "indeguda" perquè no s'ajusta a la realitat

Publicat el 01 d’agost de 2018 a les 17:40
La defensa de Carles Puigdemont ha demanat al Tribunal Suprem que esmeni l'error de referir-se al president a l'exili com a "fugit". Els advocats de Puigdemont consideren que el terme és "pejoratiu" i que no s'ajustava a la seva situació legal. Jaume Alonso-Cuevillas va presentar aquest dimarts un escrit a l'alt tribunal en el qual afirma que utilitzar el terme "fugits" per referir-se a Puigdemont i els consellers a l'exili Clara Ponsatí i Lluís Puig és "indegut".

Segons explica en aquest document que ha compartit al seu compte personal de Twitter, en algunes resolucions s'ha utilitzat aquesta paraula, però segon el seu parer no és "gramaticalment exacta" per fer al·lusió als seus clients. Per això, el lletrat sol·licita que es modifiqui l'error i, fins i tot, suggereix a la sala penal del Suprem que en les properes resolucions s'identifiqui els seus clients com a "processats absents".

Alonso-Cuevillas argumenta que el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix "fugit" com la persona que "camina recelós o amagant-se per temor d'alguna cosa o algú". "Els meus representats ni s'amaguen, ja que l'administració de Justícia sap perfectament on es troben, ni caminen recelosos excepte les naturals prevencions que els provoquen la naturalesa i manera d'instrucció d'un procés de naturalesa eminentment política com el que ens ocupa", afegeix l'escrit.

En aquest sentit, Cuevillas afirma que Puigdemont i els seus exconsellers van sortir "legalment" d'Espanya, "sense que pesés sobre ells ordre de detenció ni cap diligència que els afectés". L'advocat assenyala també que "des del primer moment" s'han sotmès a la jurisdicció de la justícia europea i han col·laborat en relació a les ordres de detenció cursades. I recorda que els jutges d'Alemanya, Escòcia i Bèlgica que han portat els seus casos no han imposat cap mesura cautelar en contra seva, a diferència del jutge Llarena, que ha acordat "oneroses mesures" que "podrien justificar la seva no personació voluntària davant els tribunals espanyols".