La querella, presentada al Tribunal Suprem, subratlla que el ministeri públic pot haver "perjudicat greument el funcionament dels serveis públics de serveis bàsics com les funcions de seguretat pública exercida pels Mossos d'Esquadra, el funcionament de centres docents i altres serveis públics impartint ordres i instruccions il·legítimes".
En aquest sentit, critica que des que la Fiscalia va presentar la querella contra el Govern per la convocatòria de l'1-O al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el fiscal superior va iniciar una "frenètica activitat investigadora" en paral·lel a la instrucció judicial.
La querella de Puigdemont apunta que la instrucció de la Fiscalia de citar a declarar més de 700 alcaldes de Catalunya favorables al referèndum va ser "arbitrària". El lletrat Federico Ortiz-Cañavate Levenfeld, redactor de la querella, destaca que aquesta acció contravé la lògica del sentit penal perquè "la decisió de citar a declarar a un ciutadà en qualitat d'investigat només pot basar-se en l'existència d'indicis que ell mateix pugui haver comès un fet delictiu, no amb la finalitat d'evitar que pugui arribar a cometre'l".
Injerència als Mossos
L'escrit també es mostra especialment crític contra les ordres i injerències als Mossos d'Esquadra. Indica que la Fiscalia no només assumeix la investigació dels preparatius del referèndum, malgrat la causa oberta pel TSJC, sinó que agafa "la direcció tècnica i operativa de la policia judicial actuant com un autèntic 'cap de la policia'".
També recorda que el ministeri públic no està "legalment habilitat" per alterar la "dependència orgànica dels membres dels Mossos d'Esquadra que realitzen les funcions de policia judicial" situant com a coordinador de dispositius policials contra l'1-O el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.
La querella també carrega contra l'ordre de precintar col·legis electorals. Ho considera una "clara desmesura" en l'exercici del poder de la Fiscalia pel caràcter "generalitzat" de la mesura i les possibles afectacions sobre un gran nombre de persones. També ressalta que l'ordre podia impedir la prestació de serveis públics com "centres sanitaris o d'investigació" i una restricció per als centres organitzatius d'organitzar activitats el cap de setmana de caràcter "cultural, esportiu o polític, totes elles emparades per la Constitució".
Querella de Carles Puigdemont by Oriol on Scribd
