Puigdemont i Junqueras remouen les competències del referèndum per esquivar reticències dels consellers

Moviments a la vista. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras preparen canvis competencials en l'estructura de la Generalitat per encarrilar la celebració del referèndum. Aquesta reorganització interna, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, no inclou -almenys a dimecres a la tarda- entrades i sortides del Govern, però sí que implica remoure atribucions per superar les reticències que alguns consellers han posat a la manera com s'està executant la consulta vinculant.

Puigdemont ha mantingut una ronda de contacte amb tots els consellers del PDECat per avaluar el seu grau de compromís després del cessament de Jordi Baiget i s'ha encarregat de dissenyar com fer els canvis amb un doble equlibri: satisfer el seu partit i també ERC, soci a l'executiu i al Parlament. En privat, consellers nacionalistes li han "qüestionat" l'estratègia. El cap de l'executiu s'ha reunit, aprofitant el ple d'aquest dimecres al matí, amb la coordinadora general del seu partit, Marta Pascal, amb qui es van fer evidents les diferències arran del cas Baiget.

Una de les opcions que hi ha sobre la taula, segons fonts governamentals i parlamentàries, és la creació d'una comissió interdepartamental amb funcions "executives" que centralitzi les competències relacionades amb la votació. En teoria hauria de penjar de Vicepresidència, que és el departament que té l'encàrrec formal de preparar l'arquitectura de la votació, i s'hi posaria un secretari al capdavant sota l'epígraf de "processos electorals". Aquest secretari podria venir -és un dels escenaris que s'avaluen- de fora de l'executiu, però encara no està definit i es negocien diverses fórmules, que Puigdemont ha de consensuar amb el seu partit primer, i amb ERC i les entitats sobiranistes -que fiscalitzen el procés- després.

Qui signa què

La figura centralitzadora del referèndum tindria atribucions com la de determinar qui signa cada ordre relacionada amb la consulta vinculant. Un dels problemes que té Puigdemont, segons diverses fonts, és que encara "no convenç els seus". Tot l'operatiu també podria dependre exclusivament d'un sol conseller, però hi ha versions contradictòries sobre la conveniència d'aquesta mesura. La lògica seria que ho assumís Junqueras, però el vicepresident vol que els actes siguin col·legiats perquè, de forma col·lectiva, s'assumeixin les possibles responsabilitats derivades de l'1-O i dificultar així els "càstigs quirúrgics" de l'Estat.

Junqueras i Romeva compraran les urnes del referèndum després que el departament de Governació fes un concurs que va quedar desert

Fa una setmana, ERC i alguns membres de l'estat major del procés vinculats a les entitats, van emetre un "ultimàtum" amb privat perquè el president "quadrés els consellers del PDECat" ja que el rellotge corre de forma inexorable. Una de les novetats de la jornada, per exemple, és que Junqueras i el titular d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, seran els encarregats de comprar les urnes a través de la transferència de competències provinents de la conselleria de Governació, a qui inicialment s'havia encarregat un procés que va embarrancar després que el concurs quedés desert.

Posar en marxa la compra de receptacles va comportar, però, una querella al TSJC que es va fer extensiva a Francesc Esteve, ascendit fa tres setmanes a director del gabinet jurídic de la Generalitat i anterior número dos de Borràs.

"Discrepàncies estratègiques"

"Hi ha molts nervis", destaca un alt dirigent governamental consultat. La percepció majoritària dins l'executiu és que no hi haurà canvis de consellers, fonamentalment per dos motius. El primer, perquè fa tan sols una setmana que hi va haver una crisi de Govern amb la sortida de Baiget i l'entrada de Lluís Puig. I, en última instància, perquè comportaria assenyalar públicament els consellers sortints. Dues de les cares de l'executiu que desperten més reticències internes són la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana, de qui diverses fonts, tant del PDECat com d'ERC i les entitats, assenyalen que mostra "discrepàncies estratègiques". Puigdemont no hi té una bona relació i, segons explica un alt responsable del PDECat, aquest "malestar" va  més enllà de qüestions relacionades amb el procés.
 
Els condicionants que afecten l'organització del referèndum són múltiples, i van des de l'estratègia de l'Estat -decidit a fer servir mecanismes legals per frenar de forma preventiva la consulta vinculant- fins a les tensions internes dels partits. Aquí és on juga un paper el PDECat, liderat per Marta Pascal. L'exconseller, però, no ha volgut fer soroll i ha desaparegut de l'escena. De fet, l'agrupació barcelonina on milita va descartar fer cap declaració pública per no afegir més tensió a la decisió de Puigdemont.

El president ha comparegut aquest dimecres al Parlament per explicar els canvis a l'executiu, i ha assegurat que no n'hi hauria de nous de manera immediata. Malgrat això, poc després de les explicacions, ja hi havia alts càrrecs que donaven per fet que hi hauria una reorganització. Ell mateix l'ha confirmat en una conversa informal amb periodistes als passadissos del Parlament, un format que no és habitual en Puigdemont. Junqueras i Romeva també han fet servir el mateix mètode per confirmar la compra d'urnes, que ja no depèn doncs de Borràs i que no sabia res de la fórmula triada per gestionar la compra d'urnes. Puigdemont coneixia el pas anunciat per Economia i Exteriors.

Òmnium i l'ANC exerceixen de "notaris" de tots els passos i faciliten que uns i altres s'obliguin a complir compromisos

Les organitzacions civils, Òmnium i l'ANC, exerceixen de "notaris" de tots els passos que es fan cap a la consulta i reben informació en les anomenades reunions de l'estat major del procés, que té tres estrats: un de polític, un d'estratègic i un de comunicatiu. En privat, hi ha dirigents de partit que s'han queixat que tinguin més informació persones alienes a les institucions que no pas membres de l'executiu, però Puigdemont i Junqueras consideren que és la millor forma d'assegurar la comunió sobiranista i d'obligar-se els uns als altres a complir els compromisos.

"En el fons, cal que tothom assumeixi les responsabilitats", destaca un diputat de Junts pel Sí, que recorda que arribada una situació límit Puigdemont podria quedar-se personalment totes les competències que tinguin a veure amb el referèndum. Aquest és un escenari improbable a hores d'ara. El president s'ha encarregat de recordar durant la sessió de control que Junqueras està "complint" amb el compromís de tirar endavant la votació. Des del PDECat es té la percepció que només ells reben les conseqüències penals del procés -parlen sempre que poden dels quatre condemnats pel 9-N- i que, "mentre uns posen les imputacions, els altres s'enduen els vots".
 

Els escenaris de futur de Puigdemont

- Crisi de Govern: improbable, a hores d'ara. El cessament de Baiget no va anar acompanyat de cap moviment més a les conselleries, i fer fora ara un membre del Govern suposaria assenyalar-lo com a poc compromès. Les crides a la unitat han estat una constant des de l'adeu de l'exconseller d'Empresa, tot i que les tensions internes han seguit. Puigdemont descarta, per ara, cessar més consellers. - Concentració en un conseller: en teoria, hauria de recaure en Junqueras, aquesta opció. És una opció que no acaba de generar consens, en aquests moments, tot i que ni molt menys es descarta. - Concentració en un secretari: la creació d'una secretaria de "processos electorals" serviria per delegar les signatures de tot allò relacionat amb el referèndum. Podria ser una persona externa, tot i que no està concretat. - Comissió interdepartamental: és un dels escenaris que hi ha sobre la taula. Tindria funcions executives i permetria tirar endavant tots els preparatius implicant els consellers responsables d'àrees clau. El responsable de la comissió podria obligar el titulars dels departaments a signar les licitacions claus. - Tot de forma col·legiada: estava previst que el decret de convocatòria, quan arribi el moment, tingui la signatura de tots els consellers. No hi ha consens, això sí, per preparar tot el referèndum amb la signatura de l'executiu en ple a cada pas.