Carles Puigdemont ja té decidit renunciar a una investidura al Parlament, per facilitar la conformació d'un Govern efectiu a Catalunya. A l'espera de tancar un acord global entre JxCat i ERC que, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, podria anunciar-se a principis de la setmana vinent, el president a l'exili ha intensificat els darrers dies la seva agenda de contactes i reunions amb representants socials catalans per analitzar la situació actual i bastir el Consell de la República que ell lideraria des de Brussel·les.

El president a l'exili, que tindrà atribucions polítiques des de Bèlgica, fa dies que es va reunint amb entitats catalanes. Aquesta setmana, per exemple, ha rebut representants del món cultural -inclòs el cantant Gerard Quintana, que va revelar els plans de Puigdemont-, així com també dirigents de Súmate, entitats socials de Sants, una delegació sindical i, fins i tot, alguns alcaldes i alcadesses.

"Cada dia té l'agenda plena", recalquen les fonts consultades, que han assistit a alguna d'aquestes reunions que tenen lloc a la mansió de Waterloo on s'allotja. Segons expliquen les mateixes fonts, malgrat la grandària de la casa, el seu interior és "auster" i no està encara decorat com si hagi de ser una seu institucional, ja que no té elements d'ostentació clàssics com banderes. En alguns casos, aquestes trobades comencen amb Puigdemont demanant l'opinió als interlocutors als quals ha citat, per copsar el seu punt de vista, i després ja exposa ell alguns dels seus plans.

Liderar el procés constituent

Les mateixes veus indiquen que el cap de files de JxCat hauria detallat en algunes de les reunions que té intenció de liderar el procés constituent des de l'estranger -així com altres qüestions vinculades a la construcció de la República, com va avançar NacióDigital- a través d'un think tank o fundació finançada amb fons privats, el qual fins ara s'ha conegut com a Consell de la República. D'aquesta manera, s'evitaria caure en un delicte de malversació de fons públics que agreujaria la judicialització del procés.

[blockquote]El finançament amb fons privats del Consell de la República evitaria que es caigués en delictes com el de malversació de fons públics i s'alimentés la causa contra el procés[/blockquote]
L'objectiu de Puigdemont, en aquest cas, és sumar més enllà de l'independentisme. "No només s'han de tractar temes identitaris", ha recalcat el president a l'exili en aquestes converses amb les entitats que l'han anat a visitar. La prioritat, per tant, seria dissenyar el model de país que es pretén per a Catalunya a través del procés constituent -o com es bategi- i, un cop es tingui clar, analitzar quin és el marge que té aquest model per encaixar dins d'Espanya. Aquesta visió de Puigdemont i la seva intenció de liderar el procés constituent topen, però, amb reticències d'ERC, partit amb el qual JxCat està acabant de definir l'estructura de Govern i el full de ruta de l'executiu.
  "És evident que aquesta acció s'ha de desenvolupar a Catalunya i no a l'exterior, perquè és aquí on estan les entitats, els sindicats i les associacions", assenyalen fonts republicanes. "No pot ser un instrument només pels independentistes, ha de ser una eina inclusiva per eixamplar la base democràtica de l'1-O", recalquen, posant èmfasi en aconseguir la implicació ciutadana i del teixit social. Si el nucli ideòleg i impulsor es troba a l'exterior, afegeixen, la crida a la participació pot veure's limitada i, a més, només interpel·la a aquells sectors que reconeixen legitimitat al Consell de la República, és a dir, els netament independentistes.

Una Generalitat intervinguda

En tot cas, però, els dirigents de JxCat consultats destaquen que qualsevol moviment que faci la Generalitat i el Parlament per promoure el procés constituent des del territori català serà immediatament recorregut al Tribunal Constitucional (TC), per això posen més pes a la feina que es pugui fer des de Brussel·les. En les reunions, Puigdemont hauria argumentat que el Govern de la Generalitat estarà limitat i podrà fer tan sols "gestió, potser ni tan sols autonòmica", ja que tot el que executi serà previsiblement recorregut.

[blockquote]Puigdemont defensa que, encara que s'aixequi el 155, la Generalitat seguirà de facto intervinguda i tot el que faci serà recorregut al TC[/blockquote]
D'aquesta manera, el president català preveu que "hi haurà un control total de la Generalitat, encara que s'aixequi formalment el 155", motiu pel qual defensa l'externalització de les tasques vinculades amb el procés, com el debat ciutadà sobre el model de país -una de les opcions, de fet, és que ni tan sols es parli directament de procés constituent, per fer-lo més inclusiu-. En tot cas, queda pendent resoldre com es vincularia la tasca a Brussel·les i a Catalunya per aconseguir que aquesta nova estratègia de base emuli la mobilització, sinergia i apoderament ampli que va representar l'1-O.

Acord el 30 de gener

JxCat, ERC i la CUP van estar a punt d'arribar a una entesa el 30 de gener per investir Puigdemont que contenia un esbós del programa de Govern. El principal punt era la "promoció" de l'inici del procés constituent, que "haurà de ser democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, i que ha de culminar amb la redacció i aprovació de la constitució de la República, la qual haurà de ser referendada en un referèndum". El pacte, finalment no signat pels republicans, contenia la creació d'una Assemblea Constituent provisional a partir de l'endemà de la formació de Govern.
 
Aquesta Assemblea, segons el document fet públic per la CUP, estaria formada per tots els diputats del Parlament de Catalunya i per una representació del món municipal, que s'hauria d'encarregar d'elaborar i desenvolupar la metodologia del procés constituent, la primera fase del qual és la participativa i vinculant que s'articula al voltant del Fòrum Social Constituent. L'organisme, segons els plans independentistes, estarà dotada d'un òrgan tècnic "que garanteixi metodològicament l'impuls d'un debat ciutadà ric fet des de la base i vinculant, i d'un grup d'experts en processos constituents que la poden assessorar".

Multireferèndum vinculant

"La fase decisòria del procés constituent recollirà els resultats del multireferèndum com a mandat vinculant per al Parlament resultant d'unes noves eleccions constituents una vegada fet el multireferèndum que determinarà mandats concrets en relació a les temàtiques que vertebraran el debat constituent i el seu contingut", mantenia l'acord. "Davant les iniciatives de confrontació basades en aquesta estratègia cal contraposar un model de vida republicana que prioritzi aquelles accions que fomentin una societat cohesionada i que impliqui totes les expressions de l'associacionisme compromeses amb els valors de la democràcia i dels drets col·lectius", indicava el text, en la línia del que Puigdemont vol fer des de Brussel·les.

En tot cas, l'actualització d'aquell esborrany i la vinculació d'aquells organismes previstos amb el Consell de la República eren elements encara oberts. Què es faria a Brussel·les i què a Catalunya? El Parlament i el Govern hi podrien tenir algun rol? I com s'implicaria les entitats i se les protegiria contra eventuals accions de l'Estat? Aquestes eren qüestions que els últims dies encara no tenien resposta i que dividien els parts.