[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2D7_E69N7UA[/youtube]
En el fons, els partits independentistes tenen la unitat estratègica més a prop del que sembla. Tots, en major o menor mesura, defensen que la millor via per arribar a la independència és el referèndum, en el millor dels casos pactat i a poder ser sota el paraigua de la Unió Europea. Hi ha tres factors, però, que evidencien les discrepàncies, especialment entre Junts i ERC, socis de Govern i que estan previsiblement condemnats a entendre's a partir del 14 de febrer.

Quins són aquests factors? El calendari, l'estratègia i, sobretot, el record de la tardor del 2017. Que el record de fa tres anys sobrevola la campanya ja era una evidència, però ho ha tornar a demostrar aquest divendres Oriol Junqueras quan en una entrevista a RAC1 sostenia que no vol una DUI que duri tan sols uns segons, com va passar després de l'1 d'octubre.

Qui defensa amb més vigor la via de la declaració unilateral és Laura Borràs, però amb matisos: ni tindrà efectes immediats, encara que l'independentisme superi el 50% dels vots, ni s'aparca del tot la vida de la negociació amb l'Estat. Una negociació que és pedra angular de l'estratègia d'ERC i que Junts critica -només cal estar atents als missatges de campanya- perquè fins ara només ha portat "engrunes", entre cometes.

És probable que en campanya no hi hagi avenços, perquè ara està en joc veure qui arriba primer el 14 de febrer. Però el votant independentista agrairia que Puigdemont i Junqueras parlessin més en privat que no pas a través de llibres farcits de missatges creuats o d'entrevistes. Potser és la via més ràpida per desfer el garbuix sorgit de la tardor del 2017 i que tants disgustos judicials i polítics ha acabat comportant.

[plantillaeleccions]