L'experta en llei d'asil i refugi Nele Verbrugghe, de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de Lovaina, afirma en una entrevista amb l'ACN que en cas d'una ordre de detenció europea el president Carles Puigdemont podria evitar amb "litigis" l'extradició des de Bèlgica encara que no demani asil o que aquest se li negui. "Podria evitar ser lliurat a la justícia espanyola per aquests processos legals", diu Verbrugghe.

Amb tot, l'experta recorda que la via de demanar asil, descartada ara per ara per Puigdemont, també podria obrir la porta a evitar una extradició si es produeix una ordre de detenció europea mentre resideix a Bèlgica. "Hi ha poques vies per no lliurar una persona al seu país d'origen si és requerit pel jutge d'aquest estat membre", explica l'experta, que apunta que aquest pot ser el motiu pel qual un procés d'asil "pot ser interessant" per a Puigdemont. "Si simplement es trasllada a Bèlgica com a ciutadà europeu, el país podria lliurar-lo fàcilment a Espanya", avisa. Amb tot, matisa l'experta, el procediment d'asil i el de l'ordre de detenció europea "van per separat" i és per això que es podria arribar a impedir l'extradició.

"És important entendre que el sistema d'ordre de detenció europea ha substituït els procediments tradicionals d'extradició entre estats membres de la UE i això significa que el lliurament d'una persona per part d'un estat a un altre sol ser automàtic", comenta Verbrugghe. També implica que hi ha un procés judicial simplificat entre els estats membres i que el braç executiu "no interfereix" en el procés.

És en aquest context que l'experta apunta la via de l'asil. Amb tot, indica, el marge d'èxit d'acceptar una sol·licitud d'asil "és molt petit", ja que la persecució criminal es refereix només a violacions "molt serioses" de drets humans bàsics i només arribaria a aquest mínim si els càrrecs són "desproporcionats, excessius o discriminatoris".

Habitualment, explica Verbrugghe, la persecució criminal no és considerada persecució en el sentit que ho recull la Convenció del Refugiat. Recorda, en aquest sentit, que el Comissionat General de Bèlgica va dir dilluns que el nombre de casos en què ciutadans de la UE han rebut asil són gairebé zero i que no té coneixement de cap cas en els darrers deu anys. "Per tant, ara per ara sembla més aviat poc realista que Puigdemont pugui rebre asil en cas de sol·licitar-lo", afirma. "La situació a Catalunya és tan excepcional que es fa difícil preveure quin seria el resultat d'una petició d'asil", afegeix.

Què és l'asil i quins són els criteris?

En l'entrevista amb l'ACN Verbrugghe recorda que l'asil és la protecció garantida d'un estat a una persona d'un altre estat "contra la persecució, contra danys seriosos i contra la severa violació de drets humans". "Essencialment és la protecció garantida després que una persona sigui reconeguda com a refugiada", afegeix.

Els criteris, explica, per a ser reconegut com a refugiat, són els mateixos tant en la llei belga com en l'europea i el Conveni Internacional del Refugiat. "Pots ser reconegut com a refugiat si estàs fora del país de la teva nacionalitat a causa d'una por ben fundada de ser perseguit per la teva raça, la teva religió, la teva nacionalitat, el grup social al qual pertanys o, probablement el més rellevant en aquest cas, per la teva opinió política", diu.

Què diu la UE?

El Protocol 24, annex als tractats fundadors de la UE, recull el principi d'assumpció que no hi ha la necessitat d'una protecció d'asil a nacionals d'un altre estat membre de la UE. "Hi ha l'assumpció que tots els estats de la UE són països segurs, que respecten els drets fonamentals, que segueixen les lleis, llavors en principi no hi ha necessitat de reconèixer els nacionals d'un país de la UE com a refugiats", comenta. Amb tot, el protocol preveu quatre excepcions en què els estats membres poden examinar peticions d'asil d'altres nacionals de la UE en casos individuals si es presumeix que "no són fundats".

Per què Bèlgica és diferent d'altres estats de la UE?

La clau resideix, segons diu l'experta en dret i asil, en què Bèlgica és l'únic que ha declarat -va fer-ho el 1997- que es basaria en aquestes excepcions "de forma sistemàtica". "Això vol dir que examinarien les peticions d'asil provinents de nacionals de la UE en tots els casos", matisa. També aclareix que això no significa que sigui impossible demanar asil en altres estats membres de la UE.

Aquest principi de "no necessitat" està encara reflectit en el procediment belga en el sentit que, si un nacional de la UE demana asil, hi ha un procediment accelerat i l'oficina del Comissionat General pels refugiats, que és l'autoritat que decideix de forma independent si reconeix o no l'estatut de refugiat, ha de decidir en cinc dies si prendre o no la sol·licitud en consideració. "Reflecteix aquesta idea que en principi no hi ha necessitat d'asil perquè un estat de la UE és segur", diu.

En cas de no ser acceptada la sol·licitud per part del Comissionat encara és possible acudir a una altra instància, el Consell Contenciós belga en matèria d'Estrangeria. En cap cas, però, aquest pot decidir sobre la sol·licitud, només pot "controlar o comprovar si el procediment ha estat aplicat en una manera legalment correcta".