21
de juliol
de
2018, 22:19
Actualitzat:
22
de juliol,
11:25h
Un missatge verbalitzat per Carles Puigdemont entre setmana a Hamburg va situar les coordenades dels pols plantejat a Marta Pascal. El president a l'exili va exposar davant un grup d'alcaldes -entre els quals, Joan Ramon Casals (Molins de Rei), que ha fet de llebre dels crítics per forçar el cop de timó- que Pascal no podia ser la protagonista de les entrevistes que es fessin dilluns a les ràdios. En síntesi, que ella no era qui per representar la nova etapa del partit, condicionada per l'aparició de la Crida Nacional per la República. Qui el va escoltar detalla que a Puigdemont se li va entendre tot. Acabava de sentenciar Pascal -amb qui mantenia una deteriorada relació personal- per establir el camí a seguir. Havia arribar l'hora de supeditar (i segurament dissoldre) el PDECat al nou espai polític que capitanejarà.
Com apuntaven totes les travesses -per la força que tenien un i l'altra-, Puigdemont ha guanyat el pols de l'assemblea nacional i Marta Pascal l'ha perdut. Tot i intentar resistir -amb visita inclosa a Lledoners divendres en la qual va conversar amb Josep Rull-, decidida a conservar el càrrec i el timó del partit, la dirigent ha acabat cedint aquest dissabte. No serà a la pròxima executiva, tot i que amb la seva marxa garanteix que els seus afins sí que siguin a la nova direcció. La suma del president a l'exili, els presos -encarregats d'orientar el debat en les ponències- i el corrent crític de la formació -perdedor de l'anterior congrés- ha representat un rival massa rocós per a Pascal.
Puigdemont no ha hagut ni de comparèixer públicament. Sense enviar cap missatge des d'Alemanya, ha estat present en totes les converses i decisions. "Pascal podia resistir aquesta assemblea, però hauria tingut un problema quan cometés el primer error", apuntaven veus coneixedores de l'escenari que s'ha cuinat durant tota la jornada.
"No pot ser que no tingui la confiança de Carles Puigdemont", ha exposat lacònicament Pascal més enllà de les set de la tarda per certificar la derrota. Ho ha fet en una compareixença de premsa breu, sense preguntes i en la qual ha llegit un text preparat d'antuvi. S'ha mostrat "orgullosa de la feina feta" i ha recalcat que serà "fidel" al partit. L'acompanyaven bona part de la seva direcció, amb David Bonvehí, la seva mà dreta fins ara, ben a prop.
Diverses veus, però, apunten la decepció de Pascal amb Bonvehí, que serà el fil conductor entre l'etapa que es tanca al PDECat i la que s'obre, marcada pel major control de Puigdemont i l'alineament del partit amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya. "Si ell li hagués fet costat, ella hauria dut el pols fins al final", diu un dirigent afí a la coordinadora general sortint.
Bonvehí i Nogueras, protagonistes
Els dos noms destinats a dirigir el PDECat -Bonvehí com a president i Nogueras com a vicepresidenta- tenen escassa relació personal. Bonvehí, ben connectat amb el president a l'exili, i Nogueras, que possiblement assumirà el comandament dels diputats i senadors a Madrid, hauran de madurar la convivència. La també candidata a l'alcaldia de Mataró està molt vinculada a Francesc Homs, i als dirigents agrupats entorn de Moment Zero, com ara Miquel Buch. Aquest sector s'ha mostrat molt actiu en l'oposició a Pascal, a qui consideraven poc lleial a Puigdemont i el seu full de ruta independentista. Ara esperen que el partit no es pugui percebre "com un fre". Els presos, autors de l'anomenada esmena Lledoners -que fixa com ha de ser l'enllaç del PDECat amb la Crida-, també han contribuït a propiciar el relleu. Un dels noms més rellevants del sector crític, Joan Ramon Casals, no serà finalment a la nova direcció.
Pascal, que dins i fora de l'assemblea ha reclamat sumar amb el projecte de Puigdemont sense renunciar a tenir un partit "fort", ha intentat seguir en el càrrec oferint importants cessions i mostrant compromís total amb el nou moviment del centre dreta independentista. No ha estat suficient. El relleu s'ha forjat en diverses reunions, la darrera aquest dissabte a la tarda, amb ella mateixa, Bonvehí i Nogueras. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també ha tingut un paper actiu. Un cop constatada la falta de suports, la coordinadora general ha fet pública la seva renúncia. L'han acompanyada els aplaudiments de la militància. Segons fonts properes a Pascal, alguns associats ja s'han donat de baixa per la pressió exercida sobre Pascal.
El primer pas cap a liquidació del PDECat?
En la jornada més tensa del debat congressual del PDECat tampoc ha aparegut Artur Mas, anterior president del partit i qui va avalar l'ascens de Pascal. L'absència presidencial s'havia completat amb Quim Torra, que tampoc va intervenir en la jornada de divendres davant dels associats, tot i que la seva presència estava anunciada. Torra sí que preveu fer acte de presència aquest diumenge, en la sessió de cloenda. El resultat convida a que hi sigui.
El PDECat s'entrega, doncs, a Puigdemont i la seva estratègia, que passa per crear un espai "transversal" que superi les parets del partit. Una nova evolució de Junts per Catalunya, la marca que va crear el 21-D. A l'espera de concretar com serà la comissió d'enllaç entre el PDECat i el nou moviment -que estaria integrat pels presos i que la ponència política ja ha validat gairebé per unanimitat-, el partit haurà d'endreçar el nou escenari.
Aquest dissabte al vespre s'ha constatat tensió en el debat de la ponència organitzativa i noves dificultats en el règim d'incompatibilitats, que impedirien a consellers i candidats a alcaldies haver de triar entre la direcció i el càrrec públic. El sector guanyador vol eliminar aquests incompatibilitats. Els canvis seran múltiples i la composició de la nova executiva també variarà ampliant-se. El gran interrogant serà saber si l'objectiu final de Puigdemont és fer desaparèixer formalment el PDECat i si troba alguna reticència a la cúpula. Bonvehí pretenia fins ara un partit fort per fer-se valer davant la Crida, però Nogueras ja li hauria fet veure que el pas fet és el primer per substituir les sigles i liquidar-lo abans de final d'any. La Crida es convertiria en partit i la segona refundació de Convergència n'heretaria tots els drets.
La complexa cohabitació interna... i la relació amb ERC
Les concessions a Puigdemont -que dissabte de la setmana que ve tornarà a Brussel·les- també generen suspicàcies entre els quadres territorials, que temen que el partit pugui quedar "desdibuixat" en els propers mesos. S'expressen en privat, sense alçar la veu. Fonts properes a Pascal recordaven que quan es va fer el trànsit de CDC al PDECat un 35% de la militància no ho va veure clar. A Madrid, on Pascal comptava amb dirigents alineats amb la seva idea -com Carles Campuzano i, sobre tot, Jordi Xuclà-, també es preveuen punts de vista discrepants. Amb els canvis de l'assemblea, s'endevina un enduriment de la posició del PDECat al Congrés. El PSOE tindrà més difícil sumar els seus vuit escons.
La gestió domèstica al Parlament ja era complexa. Ara, l'entorn del president a l'exili que comandava el grup parlamentari se sentirà avalat i el partit probablement estarà més alineat amb les posicions verbalitzades a la cambra. La nova etapa també fa intuir una pugna més directa amb ERC, tal com s'ha viscut aquesta setmana. El projecte de la Crida busca esgarrapar espai polític als republicans. El nou PDECat ajudarà a Puigdemont en aquest missió de convertir-se en el moviment majoritari de l'independentisme.
Com apuntaven totes les travesses -per la força que tenien un i l'altra-, Puigdemont ha guanyat el pols de l'assemblea nacional i Marta Pascal l'ha perdut. Tot i intentar resistir -amb visita inclosa a Lledoners divendres en la qual va conversar amb Josep Rull-, decidida a conservar el càrrec i el timó del partit, la dirigent ha acabat cedint aquest dissabte. No serà a la pròxima executiva, tot i que amb la seva marxa garanteix que els seus afins sí que siguin a la nova direcció. La suma del president a l'exili, els presos -encarregats d'orientar el debat en les ponències- i el corrent crític de la formació -perdedor de l'anterior congrés- ha representat un rival massa rocós per a Pascal.
Puigdemont no ha hagut ni de comparèixer públicament. Sense enviar cap missatge des d'Alemanya, ha estat present en totes les converses i decisions. "Pascal podia resistir aquesta assemblea, però hauria tingut un problema quan cometés el primer error", apuntaven veus coneixedores de l'escenari que s'ha cuinat durant tota la jornada.
"No pot ser que no tingui la confiança de Carles Puigdemont", ha exposat lacònicament Pascal més enllà de les set de la tarda per certificar la derrota. Ho ha fet en una compareixença de premsa breu, sense preguntes i en la qual ha llegit un text preparat d'antuvi. S'ha mostrat "orgullosa de la feina feta" i ha recalcat que serà "fidel" al partit. L'acompanyaven bona part de la seva direcció, amb David Bonvehí, la seva mà dreta fins ara, ben a prop.
"Si Bonvehí li hagués fet costat, Pascal hauria aguantat més", sosté un dirigent afí a l'excoordinadora
Diverses veus, però, apunten la decepció de Pascal amb Bonvehí, que serà el fil conductor entre l'etapa que es tanca al PDECat i la que s'obre, marcada pel major control de Puigdemont i l'alineament del partit amb el grup parlamentari de Junts per Catalunya. "Si ell li hagués fet costat, ella hauria dut el pols fins al final", diu un dirigent afí a la coordinadora general sortint.
Marta Pascal, amb bona part de la seva direcció, en el moment d'anunciar el seu adeu Foto: Ferran Casas
Bonvehí i Nogueras, protagonistes
Els dos noms destinats a dirigir el PDECat -Bonvehí com a president i Nogueras com a vicepresidenta- tenen escassa relació personal. Bonvehí, ben connectat amb el president a l'exili, i Nogueras, que possiblement assumirà el comandament dels diputats i senadors a Madrid, hauran de madurar la convivència. La també candidata a l'alcaldia de Mataró està molt vinculada a Francesc Homs, i als dirigents agrupats entorn de Moment Zero, com ara Miquel Buch. Aquest sector s'ha mostrat molt actiu en l'oposició a Pascal, a qui consideraven poc lleial a Puigdemont i el seu full de ruta independentista. Ara esperen que el partit no es pugui percebre "com un fre". Els presos, autors de l'anomenada esmena Lledoners -que fixa com ha de ser l'enllaç del PDECat amb la Crida-, també han contribuït a propiciar el relleu. Un dels noms més rellevants del sector crític, Joan Ramon Casals, no serà finalment a la nova direcció.
Els crítics creuen que el PDECat -que es pot dissoldre en mesos dins la Crida, que n'heretaria els drets- ja no serà percebut "com un fre" al procés i a Puigdemont
Pascal, que dins i fora de l'assemblea ha reclamat sumar amb el projecte de Puigdemont sense renunciar a tenir un partit "fort", ha intentat seguir en el càrrec oferint importants cessions i mostrant compromís total amb el nou moviment del centre dreta independentista. No ha estat suficient. El relleu s'ha forjat en diverses reunions, la darrera aquest dissabte a la tarda, amb ella mateixa, Bonvehí i Nogueras. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també ha tingut un paper actiu. Un cop constatada la falta de suports, la coordinadora general ha fet pública la seva renúncia. L'han acompanyada els aplaudiments de la militància. Segons fonts properes a Pascal, alguns associats ja s'han donat de baixa per la pressió exercida sobre Pascal.
Arriba @martapascal per explicar-se al congrés del @Pdemocratacat després de renunciar al càrrec de coordinadora generalhttps://t.co/bXHbFHP6C8pic.twitter.com/GpwZckNcgO
— NacióPolítica (@naciopolitica) 21 de juliol de 2018
El primer pas cap a liquidació del PDECat?
En la jornada més tensa del debat congressual del PDECat tampoc ha aparegut Artur Mas, anterior president del partit i qui va avalar l'ascens de Pascal. L'absència presidencial s'havia completat amb Quim Torra, que tampoc va intervenir en la jornada de divendres davant dels associats, tot i que la seva presència estava anunciada. Torra sí que preveu fer acte de presència aquest diumenge, en la sessió de cloenda. El resultat convida a que hi sigui.
El PDECat s'entrega, doncs, a Puigdemont i la seva estratègia, que passa per crear un espai "transversal" que superi les parets del partit. Una nova evolució de Junts per Catalunya, la marca que va crear el 21-D. A l'espera de concretar com serà la comissió d'enllaç entre el PDECat i el nou moviment -que estaria integrat pels presos i que la ponència política ja ha validat gairebé per unanimitat-, el partit haurà d'endreçar el nou escenari.
L'assemblea resolia aquest dissabte a la nit les incompatibilitats per integrar consellers a l'executiva
Aquest dissabte al vespre s'ha constatat tensió en el debat de la ponència organitzativa i noves dificultats en el règim d'incompatibilitats, que impedirien a consellers i candidats a alcaldies haver de triar entre la direcció i el càrrec públic. El sector guanyador vol eliminar aquests incompatibilitats. Els canvis seran múltiples i la composició de la nova executiva també variarà ampliant-se. El gran interrogant serà saber si l'objectiu final de Puigdemont és fer desaparèixer formalment el PDECat i si troba alguna reticència a la cúpula. Bonvehí pretenia fins ara un partit fort per fer-se valer davant la Crida, però Nogueras ja li hauria fet veure que el pas fet és el primer per substituir les sigles i liquidar-lo abans de final d'any. La Crida es convertiria en partit i la segona refundació de Convergència n'heretaria tots els drets.
La complexa cohabitació interna... i la relació amb ERC
Les concessions a Puigdemont -que dissabte de la setmana que ve tornarà a Brussel·les- també generen suspicàcies entre els quadres territorials, que temen que el partit pugui quedar "desdibuixat" en els propers mesos. S'expressen en privat, sense alçar la veu. Fonts properes a Pascal recordaven que quan es va fer el trànsit de CDC al PDECat un 35% de la militància no ho va veure clar. A Madrid, on Pascal comptava amb dirigents alineats amb la seva idea -com Carles Campuzano i, sobre tot, Jordi Xuclà-, també es preveuen punts de vista discrepants. Amb els canvis de l'assemblea, s'endevina un enduriment de la posició del PDECat al Congrés. El PSOE tindrà més difícil sumar els seus vuit escons.
Campuzano, però sobre tot Xuclà, perdran incidència a Madrid en favor de Nogueras i Sánchez tindrà més difícil pactar amb el PDECat
La gestió domèstica al Parlament ja era complexa. Ara, l'entorn del president a l'exili que comandava el grup parlamentari se sentirà avalat i el partit probablement estarà més alineat amb les posicions verbalitzades a la cambra. La nova etapa també fa intuir una pugna més directa amb ERC, tal com s'ha viscut aquesta setmana. El projecte de la Crida busca esgarrapar espai polític als republicans. El nou PDECat ajudarà a Puigdemont en aquest missió de convertir-se en el moviment majoritari de l'independentisme.