L'expresident Jordi Pujol, avui a la Universitat Ramon Llull. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.Lliçó magistral de política internacional de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol avui a la Universitat Ramon Llull (URL) en el marc de la inauguració del grau en Relacions Internacionals, amb missatge de cara endins -els alumnes- i sobretot de cara enfora -el conjunt de la societat catalana, Madrid i Brussel·les. Missatge nítid: Estat propi i serenitat, calma. Per anar pel món, cal tenir un Estat. Abans potser no era necessari, però els temps han canviat, que cantava Bob Dylan. "La diferència entre ser Estat o no, és que Belize té vot a l'ONU. Andorra el té. Andorra es pot fer valdre internacionalment. I Catalunya, no", ha sentenciat.
En un moment en què la globalització, es desitgés o no, ha esdevingut una realitat, Catalunya ha de poder jugar amb les mateixes eines que tenen totes les nacions, ha reflexionat Pujol. Perquè, si bé la globalització suposa una interrelació mundial a tots els nivells, aquesta s'ha de fer des d'una sòlida posició inicial, la que confereix un estat. Quan el president de Catalunya -ell mateix- va ser rebut pel president Chirac, aquest no va dedicar-li cap dels honors que havia dedicat al president de Belize. Ni catifa roja, ni guàrdia republicana de gala, ni res. "Però ens rebia", ha emfasitzat Pujol. Ara, amb el nou escenari internacional que s'ha obert recentment, i amb el "procés de residualització" a què l'Estat espanyol està empenyent Catalunya, aquesta reunió ja no podrà tornar a ser possible si el país no compta amb un vot a l'ONU.
"El president de Belize, país que ningú no sap ni on és, sí que és rebut a l'Elisi amb tots els honors. El president de la Generalitat, en canvi, tot i ser 30 vegades més important econòmicament que Belize, no rep ni un honor. Si m'hagués entestat en demanar la catifa vermella, m'haguessin dit que no vingués". No la va demanar, i la reunió es va poder fer, que llavors era l'important.
Però ara, "Catalunya ha de ser present al món", sentencia Pujol just l'endemà de la manifestació independentista de la Diada, encapçalada pel lema "Catalunya, nou estat d'Europa". I Catalunya ha de ser al món deixant de fer la puta i la Ramoneta, en el llenguatge que ell mateix ha utilitzat recentment.
Desdramatizar la sortida de la UE
Referint-se també a la resposta que ahir va donar Brussel·les a la manifestació independentista de la Diada -en què va recordar que l'Estat català no serà un estat de la Unió Europea (UE), sinó que n'haurà de demanar l'ingrés- ha assegurat que, si es donés aquest escenari, "tampoc no és tan greu. De fet, és lògic". I hi ha afegit a continuació: "Hi ha molts països que funcionen prou bé i que no són membres de la UE, com Montenegro o Islàndia. No en són membres, però hi comercien. I poden devaluar la seva moneda, una eina que, segons com, també és interessant."
Pujol, europeista de tota la vida, reconeix: "Si Catalunya fos independent, el dia que això és produís, seria el primer que demanaria que se sol·licités l'ingrés a la UE." Ara bé, mentrestant, "podria passar que, amb una moneda més lliure, el país se'n podria sortir." I, agut, ha exposat: "Ara hi ha països que han entrat a la UE que se'n lamenten, perquè els han posat unes condicions que no poden complir. Nosaltres sí que ho podríem fer, però aquests països no poden."
Arribats a aquest punt de reflexió, s'ha sincerat: "Durant 60 anys he fet una política que no era independentista, sí catalanista, però no independentista. Ara que ens duen a un procés de residualització, cal reaccionar: el nostre món és el món, que quedi clar. En tots els terrenys."
