Foto: Jordi Borràs/NDSens dubte va ser, i serà, un dels pitjors escàndols de la democràcia espanyola i que, fins i tot, va obrir durant dies les planes d'internacional de la premsa europea: el cas de les escoltes il·legals del CESID, l'acrònim del Centre Superior d'Informació de la Defensa, és a dir, el nom dels serveis secrets espanyols fins l'any 2002.
Un cas que té unes semblances esgarrifoses amb el que aquests dies està fent trontollar l'establishment català, amb seguiments, espionatges i escoltes tant telefòniques com de converses privades a través de detectius a 500 protagonistes de la biosfera dirigent catalana.
"Les escoltes del Cesid" van sortir a la llum pública l'any 1995, en plena onada del que es va anomenar "La Espanya dels 1.000 casos" -en referència al degotall imparable de casos de corrupció- (Una casualitat?). El cas va destapar centenars de gravacions il·lícites de converses de telèfons mòbils a polítics, empresaris, periodistes i, fins i tot, al mateix rei Joan Carles, registrades entre 1983 i 1991, durant els anys daurats de Felipe González com a president espanyol.
Terrabastall de dimissions i cessaments
La filtració de les converses gravades pel batejat "Gabinet d'escoltes del CESID" a la premsa, va provocar un autèntic terrabastall polític. Les "escoltes" van fer caure el llavors vice-president del govern espanyol, el català Narcís Serra, el ministre de Defensa, Julián García Vargas, el director dels serveis secrets, el general Emilio Alonso Manglano i el suposat cervell de la trama, el cap de la poderosa Agrupació Operativa de Misions Especials de "La Casa" (nom del CESID en l'argot estatal), el coronel Juan Alberto Perote. Tant Manglano com Perote van ser processats, van ser condemnats en un primer judici, set anys de presó per un Tribunal Central Militar- però el Constitucional va ordenar la repetició del judici, en la qual Manglano va ser exculpat.
Perote, per això, no va aturar aquí les seves malifetes, ja que va vendre 1.245 microfitxes amb secrets d'estat, entre els que s'hi trobaven els del terrorisme d'Estat contra ETA, amb el banquer Mario Conde pel mig com a postor de les compres, i que va ser el toc de gràcia als governs socialistes espanyols després de 14 anys al poder.
Diferències entre el Watergate català i l'espanyol
Les diferències entre les "escoltes del CESID" i les que l'stablishment català hauria patit es distingeixen, a priori, per qui suposadament les encarrega i per qui les realitza. Unes van ser registrades directament pels serveis secrets, i el cas català, una empresa de detectius. Però no és sobrer recordar les paraules que ahir va dir José Manuel Sánchez Fornet, el secretari general del SUP, -el sindicat majoritari de la policia espanyola- amb les que relacionava el CNI, actual nom dels serveis secrets espanyols, amb Método 3, l'empresa de detectius que ha esdevingut protagonista imprescindible de l'escàndol que viu la política catalana.
