George Lincoln Rockwell va liderar l'American Nazi Party entre el 1959 i el 1967 Foto: National Vanguard"Avui dia és un fenòmen acèfal, o millor dit pluricèfal, en què una multiplicitat de líders arrepleguen al seu voltant un grapat de fanàtics seguidors. Aquest fet pot portar a pensar que el nazisme és a Amèrica una idea definitivament morta, però cal tenir molta cura amb les denominades idees mortes". Aquest és l'avís que dóna Josep Maria Galiano al recent llibre 'American Nazi' (Editorial Base), un retrat històric de la història política i criminal del moviment nazi als Estats Units d'Amèrica.
El caràcter testimonial -organitzativa i políticament parlant- que té actualment el nacionalsocialisme alemany als Estats Units contraresta amb els moments de glòria de què va gaudir als anys 30.
Tot i la competència del Ku-Kux Klan (més antic i consolidat) i del Comitè Amèrica, "maneres pròpiament americanes d'enfrontar-se als problemes de l'extrema dreta", de seguida des de Berlín es van crear complicitats a l'altra banda de l'Atlàntic. En conseqüència, van sorgir organitzacions sufragades pel Reich com ara l'Associació Teutònia (1924), el Ministeri d'Afers Exteriors (NSDAP/AO) del 1933 o Amics de la Nova Alemanya (1934).
Les investigacions de l'administració americana les van condemnar a la desaparició fins que el març del 1936 Fritz Kuhn va crear la seva Federació Germano-Americana. Combinava la faceta legal (mítings, manifestacions uniformades) amb la vessant delictiva (extorsions, amenaces i agressions, especialment contra jueus i comunistes). Ha estat l'organització nacionalsocialista més rellevant en la història americana, fins al punt de congregar 22.000 seguidors al Madison Square Garden el 1939.
Combatuda per les vies policial i judicial, la detenció de Kuhn per apropiació indeguda de fons de l'organització en va precipitar l'extinció el 1941. La derrota de Hitler quatre anys més tard semblava abocar el moviment al precipici però aleshores va sorgir la figura del carismàtic líder George Lincoln Rockwell i el seu Partit Nazi Americà (ANP). Aquest excomandant de les forces navals americanes farcit de medalles de reconeixement, predicava un anticomunisme radical ben vist amb bons ulls per Washington, que li va donar un cert marge de maniobra per combatre l'enemic comú.
Durant els anys 60, en contraposició a una època extremadament violenta del Ku-Kux Klan (que no qüestionava la democràcia sinó que reivindicava els privilegis dels blancs protestants d'origen europeu), Rockwell va descartar la violència, a la recerca del poder polític per la via democràtica. El seu assassinat el 1967 -a mans d'un antic company de partit- va obrir una etapa marcada pel retorn de la violència i la manca de lideratge.
La irrupció del moviment 'skinhead' durant els 80 converteixen el discurs i la ideologia en simples excuses per a l'exercici de la violència, concebuda com a necessària per desestabilitzar una societat decaent, com ja va creure el moviment nazi alemany primigeni respecte la república de Weimar. Als anys 90, apareix un nou model per combatre la inseguretat ciutadana: al nou delinqüent violent "ja no és vist com una persona que necessiti comprensió sinó com un individu anormal i incorregible que ha de ser exlòs d'una societat per a la qual resulta perillós".
Le mort de Kennedy, culpa de l'extrema dreta?
Galiano també descriu altres organitzacions i personalitats ultradretanes, com la Lliga Anticomunista Mundial, la societat John Birch, els Minutemen, William F. Buckley o la família Manson. I enmig de la voràgine de les teories conspiradores, l'autor planteja la hipòtesi que l'extrema dreta assassinés el president Kennedy el 22 de novembre de 1963. Es basa en un anunci publicat al mateix dia en un diari signat pel Comitè d'Amèrica d'Investigació, que comptava amb personalitats com Nelson Bunker Hunt, fill del milionari ultradretà H.L.Hunt. L'anunci culpava Kennedy de la misèria i persecució que patien els cubans i de vendre blat als mateixos comunistes que mataven americans al Vietnam.
Aleshores Dallas era un bastió republicà i una ciutat aparentment segura amb poca delinqüència però on es registraven els índexs més alts d'assassinats dels Estats Units, amb actes violents de tarannà racista i fins i tot pintades d'esvàstiques a comerços jueus. Així doncs, l'extremisme de la ciutat era social, fet que li donava un caire transversal i afectava d'igual manera a demòcrates i republicans.
Futur incert
Actualment, moltes bandes camuflen la violència sota l'aparença pública de formacions polítiques. Per exemple, el Moviment Nacionalsocialista (NSM) de Minneàpolis, creat el 1974 i ara dirigit per un skinhead com Jeff Schoep. O el Partit Obrer Nacionalsocialista Americà (American Nationalist Workers Party), fundat el 2006 per un negacionista de l'Holocaust com William White.
Segons l'autor del llibre, la manca d'organització i d'un full de ruta planificat no ens pot fer caure en la trampa de menystenir la força i la perillositat del moviment nazi als Estats Units. Perquè el culte romàntic el pot ressuscitar en qualsevol moment, i més tenint en compte que aquesta aparent fragmentació en dificulta la persecució. Tal i com adverteix Galiano en una cita de Leonardo Sciasci, "una idea morta produeix més fanatisme que una idea viva, millor dit, només la morta en produeix. Ja que els estúpids, igual que els corbs, només oloren les coses mortes, que de vegades fan la impressió de vida".
