Quaranta-sis anys esperant

Felip de Borbó, futur rei d'Espanya, ha dedicat la seva vida a un únic objectiu vital, succeir el seu pare

Publicat el 02 de juny de 2014 a les 10:34
Felip de Borbó, en un acte a Girona Foto: ACN

El futur rei d'Espanya, Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 1968), ha viscut els seus 46 anys de vida única i exclusivament per complir un paper que, segons uns, és el seu destí històric, segons uns altres és, simplement, el que marca la Constitució, i finalment, per a uns tercers és un compliment més de l'herència de Franco, ja que amb un any de vida, son pare va jurar lleialtat al dictador i als principis del moviment que va provocar la guerra civil, fet que va ratificar que Felip tindria la vida assegurada i pagada per tots els contribuents.
 
Reconegut com a Príncep d'Astúries l'any 1977, el futur rei d'Espanya com a Felip VI ostenta també com a títols específicament catalans els tradicionals de l'hereu de la corona d'Aragó, és a dir, Príncep de Girona, Duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. Es tracta de títols que van desaparèixer arran de la Guerra de Successió fins que van ser recuperats per Joan Carles específicament per a Felip. A més, també podria ostentar el títol de Comte de Barcelona en succeir el seu pare, ara bé, no està clar que Joan Carles hagi abdicat també d'aquest títol, donat que podria reservar-se'l per ell tal i com va fer son pare, Joan de Borbó.
 
Afavorit per una Constitució que, vulnerant un dels principis més preclars de l'Estat de Dret, dóna prioritat als homes per davant de les dones, Felip ha viscut dedicat a preparar la successió al tron -Carles d'Anglaterra, ha hagut d'esperar molt més i encara no se n'ha sortit- i sempre amb fons públics ha pogut estudiar als millors col·legis i acadèmies, insistint en especial en una suposadament necessària formació militar.
 
Com a hereu del tron, una de les seves obligacions ha estat assegurar al seu torn un successor, i per tant, el seu matrimoni i la fecundació de la seva dona han estat des de sempre qüestions d'Estat, i per això s'ha intentat protegir la seva figura des dels aparells del poder. Com a exemple, la censura que va patir la revista 'El Jueves' al juliol del 2007, per una portada on es veia Felip amb la princesa Letícia, amb qui es va casar el 2004, fent l'acte sexual.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eHMY5mjLXJE[/youtube]
 
Pel que fa a Catalunya, periòdicament la Casa Reial ha publicitat la relació de l'encara príncep amb aquestes terres. De fet, se l'ha pogut escoltar parlant català en algunes ocasions, tot i que pel que fa al procés sobiranista segueix la línia que marca el govern espanyol de negar tota possibilitat de consulta democràtica. De fet, en una de les últimes visites a Barcelona, el passat febrer, Felip va protagonitzar un moment de tensió quan un empresari va preferir no donar-li la mà en protesta per no permetre la consulta.