Els quatre aliats de Junqueras per guanyar-se «les fàbriques»

L'expresident d'ERC apel·la davant sindicalistes del partit a Companys, Layret, Seguí i Sunyol com a recepta per reforçar la confiança amb el món del treball i convertir-lo en un "true labour party"

Oriol Junqueras a l'Espai Línia de Barcelona amb sindicalistes de la Intersindical, d'UGT i de CCOO
Oriol Junqueras a l'Espai Línia de Barcelona amb sindicalistes de la Intersindical, d'UGT i de CCOO | Cedida
12 de setembre de 2024, 19:56
Actualitzat: 20:40h

Lluís Companys, Francesc Layret, Salvador Seguí i Josep Sunyol s'han convertit en aliats d'Oriol Junqueras per guanyar-se "les fàbriques" i el "món del treball" en un sentit ampli. L'exdirigent d'ERC, que aspira a recuperar la presidència al congrés del novembre, ha participat en un col·loqui aquest dimecres amb sindicalistes afiliats o propers a ERC. Per aconseguir la confiança i reforçar el lligam amb "els treballadors", Junqueras ha explicat una anècdota d'aquests quatre protagonistes per exemplificar la necessitat d'afrontar "de manera col·lectiva" els grans reptes del país. 

Davant d'una cinquantena de persones que s'han apropat a l'Espai Línia malgrat la pluja, Junqueras s'ha transportat a la vaga general de 1917. El desafiament que Companys, Layret, Seguí i Sunyol, homenots del primer terç de segle al nostre país, van plantejar a l'Estat era tan gran que calia afrontar-lo des de tots els àmbits. Per això, un va fundar ERC, un altre va especialitzar-se en la defensa de sindicalistes, el tercer va ser secretari general de la CNT, i el quart va fundar el diari La Rambla i es va implicar en el món de l'esport com a president del Barça. "La coordinació va ser formidable, van protagonitzar la vaga més llarga de la història d'Europa i la victòria més gran d'ERC, amb 69 diputats de 85", ha explicat. Tots quatre van acabar assassinats per sicaris de la patronal o els feixistes.

Junqueras ha explicat l'anècdota davant dels sindicalistes per fer evident la necessitat de teixir aliances fortes que vagin "més enllà de la representació política" i que impliquin altres àmbits de la vida comunitària. "Alguns dels reptes als quals ens enfrontem són també rellevants i fan recomanable construir grans projectes compartits; bastir les col·laboracions necessàries per assolir l'objectiu", ha detallat. A tall d'exemple amb polítiques concretes: no es pot resoldre adequadament el problema de l'habitatge sense abordar la qualitat del transport públic, que també condiciona els preus dels pisos. La recepta de Junqueras passa per la "mirada àmplia", no per resoldre els problemes per separat.

Els sindicats —representats a l'escenari per Laura Pelay, peça rellevant a la candidatura de Junqueras i de la UGT; Toni Mora, president del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya i militant de CCOO; i Pau Cruz, advocat laboralista i de la Intersindical— són un dels àmbits amb els quals l'aspirant a la presidència d'ERC vol "reconnectar". I és especialment important perquè la voluntat de Junqueras és que ERC sigui el true labour party o el partit del treball, per tal de poder afrontar en bones condicions qüestions com la distribució del treball, la durada de la jornada o una fiscalitat que gravi menys el treball i més, per exemple, els robots o la intel·ligència artificial.

A preguntes dels assistents, entre els quals l'exconseller Chakir El Homrani, Junqueras ha demanat el vot de la militància perquè vol construir un partit "el més útil possible". I per això, com van concloure Companys, Layret, Seguí i Sunyol, calen "grans aliances i teixir complicitat", tant dins de l'organització com també fora, amb altres partits però també amb altres àmbits de la societat. "El món del treball ha de ser un element central de la nostra actuació, perquè és central en la vida de les persones", ha insistit. Per començar, i amb la mirada posada al novembre, cal enfortir les aliances amb el món del treball i, en paraules de Pelay per guanyar-se també "les fàbriques". Entre el públic, un missatge: "Fes-nos cas".