10
de novembre
de
2021, 20:45
Actualitzat:
11
de novembre,
15:42h
Quatre consellers d'Economia d'etapes molt diferents de la història recent han compartit un acte sobre l'infrafinançament de Catalunya organitzat pel diari Ara que s'ha fet aquesta tarda al Palau Robert. L'actual conseller, Jaume Giró; Oriol Junqueras, president d'ERC; Andreu Mas-Colell i Antoni Castells han estat moderats per Esther Vera, qui ha obert el foc preguntant a Giró si s'estava més a prop de l'aprovació dels comptes: "A dia d'avui, estem més a prop d'aprovar els pressupostos", ha assegurat, convincent, el conseller. L'acte ha tingut un cinquè participant, del tot inesperat: l'expresident Jordi Pujol, que era entre el públic i ha intervingut per defensar el paper de Convergència durant el debat de l'Estatut de Sau.
La intervenció de l'expresident s'ha produït arran del tema encetat sobre la possibilitat d'un sistema de concert. Antoni Castells ha considerat "difícil" que s'hagués aconseguit durant la Transició, però ha explicat una trobada del ministre d'Hisenda del temps d'UCD Jaime García Añoveros amb Pedro Luis Uriarte Santamaría, conseller basc, i el conseller català en aquell moment, Ramon Trias Fargas, i els va proposar un model de concert. Trias Fargas s'hi hauria negat pel temor de la Generalitat a aparèixer com a recaptadora d'impostos.
El conseller Giró ha recordat el debat produït durant la tramitació de l'Estatut del 1979, quan la majoria de PSC, PSUC, UCD i AP es van oposar a un model de concert enfront CiU i ERC, que defensaven un "concert econòmic encobert". Giró ha afirmat que "si costa tant plantejar una millora del sistema de finançament, és inimaginable pensar en un concert".
L'expresident Jordi Pujol, present entre el públic, ha demanat la paraula per exposar la seva versió sobre com va anar el tema entorn del concert. Ha explicat que l'aleshores president Adolfo Suárez, el tinent general Gutiérrez Mellado, en aquell moment vicepresident del govern, i el ministre Joaquín Garrigues Walker, el van convocar per explicitar que Catalunya no podia tenir un concert i que el fet diferencial català seria la llengua -"que ara tornem a tenir amenaçada"- i el d'Euskadi seria el concert. Ha explicat que CiU i ERC van ser els únics que van defensar el concert durant el debat estatutari. Ha conclòs amb una frase contundent: "Tingueu en compte que Espanya sempre estarà més oberta a una reivindicació basca que catalana".
Pujol ha demanat disculpes diverses vegades per intervenir en el debat, però ha considerat que el tema del concert era "molt seriós" i ha volgut defensar el paper jugat pel seu partit en els inicis de la Transició. L'expresident fins i tot s'ha permès esmenar la plana als participants, dels qui ha dit que "els admira", però que se n'anava "decebut" perquè no havien tractat prou del tema que els havia congregat, l'infrafinançament.
Castells, exconseller dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, s'ha mostrat "molt escèptic" sobre la possibilitat que de l'actual context surti un nou sistema de finançament. Ha propugnat que, independentment de quin sigui l'horitzó de futur, "mentre tinguem aquest marc, hem de mirar de defensar els interessos del país dins d'aquest sistema". Més recursos i capacitat de decisió són, a parer de Castells, les claus d'un sistema just.
Mas-Colell -responsable del departament amb Artur Mas- ha coincidit amb Castells en el convenciment de les dificultats per assolir un nou finançament, i ha expressat el temor que, amb la pandèmia, l'Estat ha descobert el valor de les partides finalistes, que poden arribar molt reglamentades. "Hem de vigilar el perill de reclamar tan sols la gestió", ha dit, ja que una gestió molt reglamentista dona molt poc marge de maniobra a la Generalitat.
Oriol Junqueras s'ha mostrat "convençut que hi haurà pressupostos" i que seran aprovats amb la majoria de la investidura. El líder d'ERC ha ironitzat sobre les afirmacions d'altres forces polítiques per obrir-se a acords per tirar endavant els comptes públics. Junqueras ha sostingut que "no hi haurà un sistema de finançament just si no és d'igual a igual, com a estat de la Unió Europea", assegurant que això està compartit també pels qui no són independentistes.
Junqueras ha invocat la necessitat d'aprofitar tots els recursos del país per avançar davant les "amenaces". Ha recordat que ell defensa disposar dels estris propis d'un estat, però que això és compatible amb augmentar la competitivitat i la productivitat del paísi fer que les coses funcionen.
Després que Andreu Mas-Colell defensés les polítiques de suport als emprenedors, que ha reclamat que el Govern faci de manera més activa, el president d'ERC ha coincidit amb el suport a l'emprenedoria, però ha defensat el model d'estat del benestar català: "Si som competitius al món també és gràcies al nostre sistema sanitari i educatiu".
Giró ha assegurat que "l'actual sistema de finançament, que en el seu moment va ser un avenç, avui no funciona". "Catalunya és el tercer territori que recapta impostos per habitant, però és el penúltim quan s'aplica el nivell de vida de cada comunitat". Giró ha criticat el model radial que té com a eix central "una hipercapital com Madrid".
Andreu Mas-Colell s'ha mostrat favorable a l'harmonització fiscal, però s'ha preguntat si l'Espanya perifèrica tindrà prou força per equilibrar el repartiment de poder territorial. Ha reclamat "múscul polític" i una estratègia de "batalla a batalla" per capgirar l'actual correlació de forces territorials.
Sobre els fons europeus, Mas-Colell ha fet un seriós advertiment: "Són una oportunitat, però són una oportunitat temporal. El pitjor que es pot fer és consolidar-los", reclamant que els Next Generation no quedin dins dels pressupostos ordinaris i que no es facin inversions de personal o d'infraestructures que no es podran mantenir més enllà de tres o quatre anys.
El procés ha afectat l'economia?
Castells i Giró han polemitzat sobre la robustesa de l'economia catalana. Jaume Giró ha mostrat optimisme per la solidesa de l'economia i ha afirmat que en contra de tots els discursos sobre la "decadència", l'economia no ha patit sensiblement pel procés sobiranista. Ha aportat una dada molt gràfica: Catalunya s'ha mantingut en el 19% del PIB, el que diu molt de l'esforç del nostre comerç i el teixit productiu del país, preguntant-se per l'evolució del PIB en la resta de territoris en els darrers deu anys, "inclòs el País Basc".
Castells ha separat el sistema de finançament del model territorial, que a Espanya és radial i descompensat, a difeència de països com els Estats Units o Alemanya, on competeixen ciutats com Hamburg, Frankfurt, Munic o Berlín. Castells ha fet una crida a evitar el discurs "cofoi": "No és veritat que Catalunya no hagi perdut pes econòmic, n'hem perdut. I el que és pitjor és que Madrid ens ha passat".
"Noto a faltar l'existència d'un grup dirigent", ha dit Antoni Castells. "Aquest grup que va existir a finals del XIX i inicis del XX, i que tot i les seves diferències tenia clar el que volia pel país. Allí hi havia la gent de la Lliga i gent que després estaria a Esquerra, però que van anar junts". Ha sostingut que "la incertesa, no saber què passarà demà, té efectes en l'economia", tot esmentant l'exemple italià, on la inestabilitat dels governs no va afectar la potència econòmica, "fins que la va afectar. Ara potser les coses canviaran amb Mario Draghi, però no serà immediat".
La intervenció de l'expresident s'ha produït arran del tema encetat sobre la possibilitat d'un sistema de concert. Antoni Castells ha considerat "difícil" que s'hagués aconseguit durant la Transició, però ha explicat una trobada del ministre d'Hisenda del temps d'UCD Jaime García Añoveros amb Pedro Luis Uriarte Santamaría, conseller basc, i el conseller català en aquell moment, Ramon Trias Fargas, i els va proposar un model de concert. Trias Fargas s'hi hauria negat pel temor de la Generalitat a aparèixer com a recaptadora d'impostos.
El conseller Giró ha recordat el debat produït durant la tramitació de l'Estatut del 1979, quan la majoria de PSC, PSUC, UCD i AP es van oposar a un model de concert enfront CiU i ERC, que defensaven un "concert econòmic encobert". Giró ha afirmat que "si costa tant plantejar una millora del sistema de finançament, és inimaginable pensar en un concert".
L'expresident Jordi Pujol, present entre el públic, ha demanat la paraula per exposar la seva versió sobre com va anar el tema entorn del concert. Ha explicat que l'aleshores president Adolfo Suárez, el tinent general Gutiérrez Mellado, en aquell moment vicepresident del govern, i el ministre Joaquín Garrigues Walker, el van convocar per explicitar que Catalunya no podia tenir un concert i que el fet diferencial català seria la llengua -"que ara tornem a tenir amenaçada"- i el d'Euskadi seria el concert. Ha explicat que CiU i ERC van ser els únics que van defensar el concert durant el debat estatutari. Ha conclòs amb una frase contundent: "Tingueu en compte que Espanya sempre estarà més oberta a una reivindicació basca que catalana".
Pujol ha demanat disculpes diverses vegades per intervenir en el debat, però ha considerat que el tema del concert era "molt seriós" i ha volgut defensar el paper jugat pel seu partit en els inicis de la Transició. L'expresident fins i tot s'ha permès esmenar la plana als participants, dels qui ha dit que "els admira", però que se n'anava "decebut" perquè no havien tractat prou del tema que els havia congregat, l'infrafinançament.
Castells, exconseller dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla, s'ha mostrat "molt escèptic" sobre la possibilitat que de l'actual context surti un nou sistema de finançament. Ha propugnat que, independentment de quin sigui l'horitzó de futur, "mentre tinguem aquest marc, hem de mirar de defensar els interessos del país dins d'aquest sistema". Més recursos i capacitat de decisió són, a parer de Castells, les claus d'un sistema just.
Mas-Colell -responsable del departament amb Artur Mas- ha coincidit amb Castells en el convenciment de les dificultats per assolir un nou finançament, i ha expressat el temor que, amb la pandèmia, l'Estat ha descobert el valor de les partides finalistes, que poden arribar molt reglamentades. "Hem de vigilar el perill de reclamar tan sols la gestió", ha dit, ja que una gestió molt reglamentista dona molt poc marge de maniobra a la Generalitat.
Oriol Junqueras s'ha mostrat "convençut que hi haurà pressupostos" i que seran aprovats amb la majoria de la investidura. El líder d'ERC ha ironitzat sobre les afirmacions d'altres forces polítiques per obrir-se a acords per tirar endavant els comptes públics. Junqueras ha sostingut que "no hi haurà un sistema de finançament just si no és d'igual a igual, com a estat de la Unió Europea", assegurant que això està compartit també pels qui no són independentistes.
Junqueras ha invocat la necessitat d'aprofitar tots els recursos del país per avançar davant les "amenaces". Ha recordat que ell defensa disposar dels estris propis d'un estat, però que això és compatible amb augmentar la competitivitat i la productivitat del paísi fer que les coses funcionen.
Després que Andreu Mas-Colell defensés les polítiques de suport als emprenedors, que ha reclamat que el Govern faci de manera més activa, el president d'ERC ha coincidit amb el suport a l'emprenedoria, però ha defensat el model d'estat del benestar català: "Si som competitius al món també és gràcies al nostre sistema sanitari i educatiu".
Giró ha assegurat que "l'actual sistema de finançament, que en el seu moment va ser un avenç, avui no funciona". "Catalunya és el tercer territori que recapta impostos per habitant, però és el penúltim quan s'aplica el nivell de vida de cada comunitat". Giró ha criticat el model radial que té com a eix central "una hipercapital com Madrid".
Andreu Mas-Colell s'ha mostrat favorable a l'harmonització fiscal, però s'ha preguntat si l'Espanya perifèrica tindrà prou força per equilibrar el repartiment de poder territorial. Ha reclamat "múscul polític" i una estratègia de "batalla a batalla" per capgirar l'actual correlació de forces territorials.
Sobre els fons europeus, Mas-Colell ha fet un seriós advertiment: "Són una oportunitat, però són una oportunitat temporal. El pitjor que es pot fer és consolidar-los", reclamant que els Next Generation no quedin dins dels pressupostos ordinaris i que no es facin inversions de personal o d'infraestructures que no es podran mantenir més enllà de tres o quatre anys.
El procés ha afectat l'economia?
Castells i Giró han polemitzat sobre la robustesa de l'economia catalana. Jaume Giró ha mostrat optimisme per la solidesa de l'economia i ha afirmat que en contra de tots els discursos sobre la "decadència", l'economia no ha patit sensiblement pel procés sobiranista. Ha aportat una dada molt gràfica: Catalunya s'ha mantingut en el 19% del PIB, el que diu molt de l'esforç del nostre comerç i el teixit productiu del país, preguntant-se per l'evolució del PIB en la resta de territoris en els darrers deu anys, "inclòs el País Basc".
Castells ha separat el sistema de finançament del model territorial, que a Espanya és radial i descompensat, a difeència de països com els Estats Units o Alemanya, on competeixen ciutats com Hamburg, Frankfurt, Munic o Berlín. Castells ha fet una crida a evitar el discurs "cofoi": "No és veritat que Catalunya no hagi perdut pes econòmic, n'hem perdut. I el que és pitjor és que Madrid ens ha passat".
"Noto a faltar l'existència d'un grup dirigent", ha dit Antoni Castells. "Aquest grup que va existir a finals del XIX i inicis del XX, i que tot i les seves diferències tenia clar el que volia pel país. Allí hi havia la gent de la Lliga i gent que després estaria a Esquerra, però que van anar junts". Ha sostingut que "la incertesa, no saber què passarà demà, té efectes en l'economia", tot esmentant l'exemple italià, on la inestabilitat dels governs no va afectar la potència econòmica, "fins que la va afectar. Ara potser les coses canviaran amb Mario Draghi, però no serà immediat".