03
de desembre
de
2022, 17:00
Actualitzat:
17:01h
La catedràtica de Dret Constitucional Laura Díez no és coneguda per al gran públic, malgrat la seva llarga trajectòria acadèmica i en càrrecs de responsabilitat política. En els darrers dies, el seu nom ha passat desapercebut, però serà una de les magistrades designades pel govern espanyol al Tribunal Constitucional (TC). L'atenció mediàtica se l'ha enduta l'exministre Juan Carlos Campo, responsable de Justícia quan es van tramitar els indults als presos, i que també s'integrarà al TC a proposta de la Moncloa. Amb aquests nomenaments, i a l'espera del que faci un Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que continua bloquejat, la majoria de l'alt tribunal canviarà i passarà a estar dominat per una majoria considerada progressista.
El moviment -que l'oposició ja ha definit com un "assalt a les institucions"- és rellevant. Quan encara el tram final de la legislatura i amb els pressupostos al sarró, Pedro Sánchez sap que es jugarà bona part de l'obra de govern al TC. Els recursos de la triple dreta contra lleis impulsades pel govern espanyol són a l'ordre del dia i, en última instància, els resoldran els 12 jutges de l'alt tribunal espanyol. A tall d'exemple, i lligat a la carpeta catalana, PP, Vox i Ciutadans ja han avisat que portaran els indults al TC, i fa pocs dies Alberto Núñez Feijóo qüestionava la constitucionalitat de la reforma del codi penal. La composició del TC pot ser decisiva a l'hora d'avaluar aquestes qüestions.
Sobre la taula de l'alt tribunal també hi ha el mecanisme de la Generalitat per esquivar el 25% de castellà a l'escola, que ha aconseguit frenar l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a tot el sistema educatiu, si bé encara es manté en algunes aules. Tant la llei del Parlament com el decret del Govern compten amb un dictamen per unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que conclou que s'adapta al marc constitucional i estatutari. La vicepresidenta de l'organisme era, precisament, Laura Díez, que ara farà el salt al Constitucional, tribunal que haurà de dictar sentència sobre els recursos contra "l'escut legal" en defensa de la immersió.
Què deia, fa tot just sis mesos, el dictamen subscrit per Díez, fonamentat en la doctrina del Tribunal Constitucional i que avalava la llei sobre el català a l'escola?
El moviment -que l'oposició ja ha definit com un "assalt a les institucions"- és rellevant. Quan encara el tram final de la legislatura i amb els pressupostos al sarró, Pedro Sánchez sap que es jugarà bona part de l'obra de govern al TC. Els recursos de la triple dreta contra lleis impulsades pel govern espanyol són a l'ordre del dia i, en última instància, els resoldran els 12 jutges de l'alt tribunal espanyol. A tall d'exemple, i lligat a la carpeta catalana, PP, Vox i Ciutadans ja han avisat que portaran els indults al TC, i fa pocs dies Alberto Núñez Feijóo qüestionava la constitucionalitat de la reforma del codi penal. La composició del TC pot ser decisiva a l'hora d'avaluar aquestes qüestions.
Sobre la taula de l'alt tribunal també hi ha el mecanisme de la Generalitat per esquivar el 25% de castellà a l'escola, que ha aconseguit frenar l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a tot el sistema educatiu, si bé encara es manté en algunes aules. Tant la llei del Parlament com el decret del Govern compten amb un dictamen per unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que conclou que s'adapta al marc constitucional i estatutari. La vicepresidenta de l'organisme era, precisament, Laura Díez, que ara farà el salt al Constitucional, tribunal que haurà de dictar sentència sobre els recursos contra "l'escut legal" en defensa de la immersió.
Què deia, fa tot just sis mesos, el dictamen subscrit per Díez, fonamentat en la doctrina del Tribunal Constitucional i que avalava la llei sobre el català a l'escola?