Aquests dies s'està produïnt un debat especialment interessant a l'entorn de la renovació ideològica, estratègica i organitzativa del que són les sigles més honorables d'aquest país: ERC. Coincidint amb la pèrdua de Víctor Torres, moltes de les persones que han compartit aquest projecte veterà han proposat les seves idees a l'opinió pública, en forma de manifestos, articles i entrevistes.

En un decàleg que encapçalen Elisenda Paluzie i Jordi Carbonell es posa el dit en algunes de les nafres més evidents del partit: "ERC ha de defugir l’excés de professionalització de la política en els seus principals òrgans de direcció establint límits temporals als càrrecs". Es diu, sense manies, que ERC "no ha de confondre la seva vocació de partit de govern amb estar al govern" i es demana un retorn a la simbologia històrica dels republicans.

També ahir, Andreu Francisco, alcalde d'Alella, es posicionava -en una excel·lent entrevista- per una ERC valenta: "A més d'independentistes, som independents del poder econòmic, fet que ens permet ser una força transformadora". I fa pocs dies, Carles Bonet explicava en un article ben argumentat la seva opció per una estratègia vinculada a la regeneració de l'esquerra nacional d'aquest país.

En definitiva: idees. Compatibles o contraposades, però idees. Així que fóra una llàstima que mentre molts intenten debatre uns pocs aconseguissin arreglar-se entre ells.