Què hi guanyen (i què hi perden) Aragonès i Illa amb l'acord pels pressupostos?

El Palau de la Generalitat ha acollit una fotografia aquesta tarda que era impensable fa només uns mesos: el president i el primer secretari del PSC signant un acord de pressupostos. Pere Aragonès i Salvador Illa, per tant, han rubricat una entesa pels comptes que, malgrat que les dues parts circumscriguin específicament a aquesta carpeta, funciona com a metàfora de fins a quin punt s'han trencat els blocs que es van edificar en els moments àlgids del procés. Catalunya tindrà nous pressupostos —s'aprovaran aquest dijous en un consell executiu extraordinari i es posaran en marxa tots els tràmits al Parlament per tenir-los aprovats a molt estirar el 10 de març— i la legislatura, dins la inestabilitat perpètua que genera un Govern que només disposa de 33 escons fixos, guanyarà marge a les portes d'un nou cicle electoral.

Què implica l'acord pels comptes? Què hi guanyen i què hi perden els dos principals implicats? Quines conseqüències tindrà a llarg termini? Aquesta és la guia per tenir totes les claus.
 

Què hi guanya Aragonès?

- Gasolina per la legislatura. Hi ha haver un moment de la negociació, la setmana passada, que dirigents coneixedors de les converses veien magre no només l'acord, sinó també la legislatura. Les eleccions catalanes començaven a planar com a alternativa, tot i la negativa oficial de l'executiu. L'acord permet arribar com a mínim al 2024 i ofereix combustible al president per optar a esgotar la legislatura, que es tanca oficialment el 2025.

- Estabilitat després de la trencadissa. La sortida de Junts, desitjada per ERC però executada pels militants del partit que lideren Jordi Turull i Laura Borràs, va deixar en minoria Aragonès. A Palau neguen que hi hagi cap acord de legislatura amb el PSC, però els pressupostos trenquen blocs i el president ha trobat una majoria per validar la llei més important de l'any. L'estabilitat serà complexa, però amb pressupostos se surfeja millor.
 

Què hi perd Aragonès?

- Cessions durant la negociació. En alguna fase de les converses, ERC s'ha vist collada pel PSC, inflexible amb el Hard Rock, el Quart Cinturó i l'aeroport del Prat. Ha fet la sensació, també, que el domini del calendari pertanyia a Illa. La cessió amb la Ronda Nord ha suposat l'assumpció d'una contradicció flagrant per part del president, que no ha tingut més remei que admetre públicament la contradicció per salvar els comptes. Les bases d'ERC, però, s'han alineat amb el president, com es va comprovar en el congrés de Lleida d'aquest cap de setmana.


- La majoria del 52% i el cicle electoral. Aragonès es va presentar a la investidura amb el compromís de "culminar la independència" i, en els segons pressupostos, ha pactat amb el PSC. La majoria del 52% no existeix de manera operativa des de finals del 2021, quan la CUP es va desmarcar dels comptes de Jaume Giró, i es va esquerdar del tot amb la sortida de Junts del Govern. El canvi d'aliances arriba abans d'arrencar el nou cicle electoral i, per tant, pot suposar un cost per a ERC, que al mateix temps competirà amb el PSC per l'hegemonia. El partit de Jordi Turull i Laura Borràs, que minuts abans de fer-se públic l'acord oferia "estabilitat institucional" si es descartava el PSC, ja branda l'espantall del tripartit per obtenir-ne algun benefici. L'executiu, en tot cas, manté la mà estesa a Junts per fer més ampli l'acord.
 

Què hi guanya Illa?

- Imatge de responsabilitat. És el principal missatge que ha verbalitzat el primer secretari del PSC en la roda de premsa al Parlament. Els socialistes han decidit aprovar per "responsabilitat" els comptes en un context complex -la recessió anunciada no arriba, però la inflació forada les butxaques de la ciutadania- i poden exhibir aquesta bandera davant l'electorat.

- Exhibició de fortalesa davant del Govern. En la negociació, el PSC ha aparegut com el dominador del calendari i de les carpetes, malgrat que a Palau mantenen que només han cedit del tot amb el Quart Cinturó i que el "gripau" més important -els pressupostos en si mateixos- se l'ha acabat empassant Illa. En tot cas, el compromís amb el Hard Rock, la Ronda Nord i la reformulació del Prat permeten al PSC mostrar compromís en tres zones del país -Camp de Tarragona, Vallès Occidental i àrea metropolitana- claus en les municipals.

 

Què hi perd Illa?

- Oxigen per al principal rival electoral. És la principal paradoxa que afronten els socialistes. Per aportar aquesta imatge de responsabilitat -que ERC també observa com una cessió a la pressió feta a Pedro Sánchez per desbloquejar els comptes-, es dona aire a Aragonès. Aquest oxigen permetrà al president superar amb comoditat el mig mandat i arribar a les municipals amb els pressupostos aprovats. Per tant, en millor posició objectiva que en pròrroga.


- Alternativa amb col·laboració. El repte que haurà d'afrontar ara Illa és el d'erigir-se com a alternativa -ho ha fet reiteradament aquest mateix matí- mentre es visualitza al Parlament que li aprova a ERC la llei més important de l'any. Un resultat bo a Barcelona -tenir l'alcaldia és l'objectiu del PSC, que competeix amb l'efecte Xavier Trias- i una victòria en vots a Catalunya propiciaria la imatge de canvi que projecta Illa, però Aragonès no abandonarà Palau. I no ho farà per voluntat pròpia perquè té pressupostos i no vol que el seu mandat sigui una anècdota.