Què li pot passar a Torra després de la querella de la Fiscalia?

La inhabilitació per desobediència, després que el ministeri públic hagi reclamat una actuació urgent del fiscal superior de Catalunya per la polèmica dels llaços, podria ascendir fins a dos anys

Publicat el 22 de març de 2019 a les 17:12
La Fiscalia es querellarà contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) després que el Govern no hagi retirat a temps les pancartes i els llaços d'edificis als públics. La fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra, ha ordenat al fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, actuar immediatament contra el president català i interposar una querella, malgrat que aquest divendres Torra hagi retirat la simbologia que hi havia al Palau de la Generalitat i hagi mantingut -ja sense llaços- una pancarta amb el lema "Llibertat d'opinió i expressió". En què es tradueix aquesta querella?

Si tira endavant, Torra podria ser inhabilitat. La Junta Electoral Central va comunicar aquest dijous a la Fiscalia l’incompliment per part de Torra dels seus acords dels dies 11 i 18 de març perquè estudiés les possibles responsabilitats penals. Aquest divendres, la Fiscalia General de l'Estat ha remès l’acord a la Fiscalia de Catalunya, a la qual competeix estudiar el cas perquè es tracta d’un delicte comès en aquest territori. El procés, per tant, tot just s'ha iniciat.

L’article 410 del Codi Penal preveu per al delicte de desobediència per part d’una autoritat pública a resolucions judicials una multa que pot anar de 300 a 3.000 euros. La inhabilitació per a càrrec públic podria ser de sis mesos a dos anys. Es tracta del mateix delicte pel qual van ser inhabilitats l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, així com l’exconseller Francesc Homs. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, també ha estat inhabilitada en un procediment molt semblant.

Els Mossos no han actuat

La Junta Electoral va decidir denunciar Torra a la Fiscalia per un possible delicte de desobediència en constatar que el president no havia donat l'ordre de retirar la simbologia considerada "partidista" dels edificis públics. Finalment, aquest matí s'ha acatat l'ordre -el termini s'acabava a les 15h- i ja no hi ha ni pancartes ni llaços. La Generalitat sí que ha col·locat, un cop coneguda la querella, un altre lema en defensa de la llibertat d'expressió.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest divendres al matí que presentarà la setmana vinent una querella contra la Junta Electoral Central (JEC) per l'ordre de retirar els llaços grocs dels edificis públics. Ho ha fet en un comunicat distribuït molt poc abans que dos operaris de Palau retiressin la pancarta alternativa que penjava a la façana demanant la llibertat dels presos polítics i dels exiliats.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat que la Fiscalia és "independent" i actua "en conseqüència" als actes del president Quim Torra. Des de Brussel·les, Sánchez ha afirmat que el seu govern està "al servei" de la JEC i les seves resolucions, que "com les normes en democràcia s’han d’acatar".

Amb tot, ha descartat valorar la querella anunciada per Torra contra la JEC per prevaricació i s’ha limitat a dir que "en un sistema de dret garantista, té les opcions que consideri". Per Sánchez, la polèmica sobre els llaços i les pancartes demostra que "el problema a Catalunya és de convivència" i les institucions han de "salvaguardar" la neutralitat de les institucions públiques.