Em sembla bé que el president de la Generalitat no perdi el temps ni la dignitat anant a festejar una Constitució que atorga a l'exèrcit espanyol la funció política d'amenaçar qualsevol que discuteixi la unitat de l'Estat però que, a més -i en paral·lel-, serveix d'excusa per destrossar la voluntat del poble català, expressada plebiscitàriament en les urnes.
No hi ha res a celebrar, almenys a Catalunya. Dit això, encara em sembla millor que l'absència d'Artur Mas no sigui només indicativa d'un sobreentès, com les de Jordi Pujol o Pasqual Maragall, sinó que se li hagi donat contingut polític explícit. El president Mas no hi va perquè considera trencat el pacte constitucional. Més val tard que mai.
Però el rebuig a aquesta invitació només és vàlid si va inserit dins d'una estratègia general que es plantegi portar aquest país a algun lloc on hi hagi, com a mínim, la sobirania fiscal. No es poden utilitzar arguments gruixuts per a, al cap d'uns mesos, muntar una escena ensucrada a La Moncloa. Aquest clau ja no passarà per la cabota.
ARA A PORTADA
Publicat el
04 de desembre de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Vaga laboral i política, i tant!
-
Política
«Una batalla existencial»: Francesc-Marc Álvaro dissecciona el Minotaure de l'Estat a les portes del 29-N
-
Política
ERC retalla distàncies amb el PSC i el PP resisteix el creixement de Vox, segons l'«ABC»
-
Política
Feijóo demana per escrit la mà d'Abascal: 15 mesures per tenir-ho clar
-
Política
El DAFO d'ERC el 29-N: entre l'efecte Rufián i ser víctima del vot útil
-
Política
L'advocada de Koldo García renuncia a defensar-lo per «raons professionals»