La primera reunió entre Quim Torra i Ada Colau després del cicle electoral ha servit per constatar dues dinàmiques: que el president i l'alcaldessa mantenen les discrepàncies en assumptes troncals -seguretat i deute entre administracions-, però que intentaran assajar un acostament per facilitar l'aprovació dels pressupostos de les dues institucions, que no ha estat possible en el darrer exercici ni al Parlament ni a l'Ajuntament de Barcelona. Aquests són els elements que uneixen i separen Torra i Colau.

1. Pressupostos

La dificultat dels governs en minoria, ja sigui als ajuntaments, al Parlament o al Congrés, per tirar endavant els comptes s'ha posat de manifest els últims anys. La Generalitat, per exemple, subsisteix amb els pressupostos del 2017, aprovats encara per l'executiu de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Els del 2019 ni tan sols es van presentar públicament perquè els comuns, després d'una sèrie de reunions amb el vicepresident Pere Aragonès, els van rebutjar. Torra i Colau, per invertir aquesta situació, s'han obert a negociar els comptes del 2020 a l'Ajuntament i al Parlament.

No serà un acord senzill, especialment per les diferències ideològiques que separen Junts per Catalunya (JxCat) i els comuns, que sempre defugen qualsevol entesa amb un espai que identifiquen amb la dreta. "Tothom és conscient del que està en joc. Més enllà de les discrepàncies, la ciutadania està farta d'unes institucions que funcionen a mig rendiment", ha reflexionat Colau, que fins i tot ha evitat posar "línies vermelles". Damià Calvet, conseller de Territori, ha reclamat que hi hagi "mecanismes de diàleg".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=h1XUIyXd_90[/youtube]
La negociació, en tot cas, arrencarà al setembre. Aragonès es troba elaborant l'esborrany dels comptes, per als quals necessita les aportacions de tots els departaments, i és qui liderarà les converses amb els grups per aprovar-los. El Govern ha rebut dues ofertes de diàleg en tan sols una setmana, perquè dimecres passat va ser Miquel Iceta, líder del PSC, qui va obrir-se a negociar els pressupostos. No va rebre resposta de Torra, menys procliu a pactar amb els socialistes que amb els comuns.

2. Deute entre administracions

La manca d'inversions del Govern a la capital catalana va ser el cavall de batalla de Colau durant l'anterior mandat i l'alcaldessa ha volgut insistir en les seves demandes un cop tancat el cicle electoral. Si bé les dues parts han acordat reactivar la comissió mixta Govern-Ajuntament per abordar l'aportació de recursos autonòmics a la ciutat, que es tornarà a reunir a l'octubre després d'una fase de preparació durant el setembre amb els respectius gabinets, els dos dirigents han discrepat en la part central del debat.

[blockquote]El Govern no reconeix els 280 milions de desinversió a Barcelona des del 2011 que denuncia Colau[/blockquote]
Colau ha xifrat en 280 la desinversió del Govern en polítiques socials bàsiques des del 2011. L'alcaldessa ha admès que seria "irreal" reclamar aquesta aportació íntegrament però ha demanat un increment de la inversió de la Generalitat a la ciutat en 30 milions anuals. Segons Colau, actualment l'aportació de la Generalitat a la capital és de 190 milions anuals, una xifra que Torra no ha reconegut.

Qui s'ha encarregat d'expressar-ho públicament ha estat Calvet, que ha exercit com a portaveu en absència de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, avui a Madrid per la presa de possessió del nou delegat de la Generalitat a la capital de l'Estat, Gorka Knörr.  El conseller de Territori ha considerat que l'anàlisi de Colau estava "fora de context" i ha assegurat que només el 2017 la Generalitat va aportar 290 milions d'euros al consistori. La determinació de l'anomenat "deute ciutadà", doncs, continua sense generar consens entre el Govern i l'executiu municipal.

3. Seguretat

Sobre el paper, la postura de Colau i Torra en matèria de seguretat és més propera ara que en l'anterior mandat. Govern i Ajuntament han acordat l'aplicació d'un pla especial que el conseller d'Interior, Miquel Buch, va presentar a la darrera junta de seguretat. Les relacions entre Buch i Colau, però, continuen lluny de ser fluides i l'última picabaralla entre tots dos s'ha produït aquest mateix dimarts, abans de la reunió. El conseller ha acusat l'Ajuntament d'haver-se "relaxat" en l'actuació contra la venda ambulant durant el passat mandat, unes paraules que Colau ha considerat "impròpies i deslleials", a més de denunciar que la conselleria ha estat "en coma" el darrer any, a causa de les absències de Buch a les reunions de la junta de seguretat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=o3tMAG4eglE[/youtube]
Per ara, Buch ha estat capaç de col·locar Colau al seu terreny, fent que les administracions prioritzin l'actuació policial contra la venda ambulant per sobre de la intervenció social i posant els manters al sac de les polítiques contra la inseguretat. Els resultats que doni l'aposta d'Interior marcaran les relacions entre l'Ajuntament i el Govern. La Generalitat observa, a banda, com Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat, ha imprès un canvi en les polítiques de l'executiu de Colau.

4. Lluita contra la contaminació

La denúncia que la Comissió Europea presentarà contra l'estat espanyol per incomplir els límits de contaminació atmosfèrica, a Barcelona i Madrid, ha fet que les administracions catalanes hagin accelerat el ritme de reunions per acordar mesures contra la pol·lució. El Govern ja participa a la taula per l'emergència climàtica convocada per l'Ajuntament i les dues administracions confien que l'estrena de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que vetarà l'entrada dels cotxes més contaminants a Barcelona a partir de l'1 de gener, serveixi per reduir els índexs de contaminació. Fins i tot, la Generalitat s'ha mostrat disposada a aplicar un peatge d'entrada a la ciutat si la ZBE no dona prou resultats, una proposta que l'Ajuntament fa mesos que estudia i que algunes formacions polítiques analitzaven en la precampanya electoral.

[blockquote]El principal punt de discrepància en les polítiques mediambientals és la conveniència que l'aeroport i el port de Barcelona ampliïn la seva superfície[/blockquote]
El principal punt de discrepància en les polítiques mediambientals és la conveniència que l'aeroport i el port de Barcelona, dues de les infraestructures més contaminants, ampliïn la seva superfície. Mentre Calvet insisteix que el Govern no aposta per reduir l'activitat del port i l'aeroport, la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Janet Sanz, considera "declaracions buides" tots aquells discursos contra la contaminació que no es plantegin frenar el creixement de les dues infraestructures.

5. Reacció a la sentència

Torra fa setmanes que rep actors sobiranistes a Palau per definir quina ha de ser la resposta a la sentència del Tribunal Suprem. No existeix unanimitat, en la mesura que, per ara, hi ha tantes propostes com veus. El president insisteix en el lema "ho tornarem a fer" i en avançar que portarà una proposta al Parlament basada en el dret a l'autodeterminació, però no hi ha cap acord tancat d'unitat estratègica. Colau difereix de Torra i manté que qualsevol resposta passa per deixar les mobilitzacions a les entitats i que cal centrar-se en què els governants trobin "solucions" per "desjudicialitzar".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VSJ4rsX4iSY[/youtube]
"És lògic i legítim que hi hagi manifestacions de les entitats, però els qui tenim responsabilitats de govern hem de buscar solucions", ha apuntat l'alcaldessa, que ha situat com a prioritari aprovar al Congrés una reforma del delicte de rebel·lió tal com està fixat en el codi penal. Per a Torra, aquesta és una proposta a tenir en compte, però en cap cas suficient. L'excepcionalitat es tornarà a manifestar a partir de la sentència i això pot fer que la relació entre els dos dirigents se'n ressenteixi.