El ministre d'Afers Exteriors del Quebec, el federalista Pierre Arcand, assegura que el Quebec no va signar la constitució canadenca de 1982 perquè no és la que volien. El Quebec, membre fundador de la federació, no va donar suport a la constitució que està actualment en vigor al Canadà perquè arraconava el principi confederal.

Després d'aquest fet, Arcand ha explicat que avui dia les relacions entre el govern federal i el Quebec "no són perfectes" i que "pot haver-hi tensions", com en matèria fiscal, però que la situació "és suportable" mentre el Quebec "s'ocupi de la seva posició al món, perquè reafirma els seus drets importants en matèria lingüística i cultural", ha afirmat.

Després de la negativa del Quebec a acceptar la constitució canadenca aprovada el 1982, el 1987 es va signar l'acord de Lac Meech entre el govern del Canadà, el Quebec i les altres províncies de l'estat federal, un projecte de reforma constitucional al Canadà per aconseguir que el Quebec signés la constitució de 1982.

L'acord de Lac Meech reconeixia la societat quebequesa com a societat diferent i també preveia canvis importants en l'estructura de l'estat canadenc. El 1987 aquest acord va ser acceptat per tothom, però van caler tres anys perquè el poder legislatiu de totes les províncies donés el vist-i-plau al text. Al final dues províncies no van ratificar el text i tot l'esforç va quedar en paper mullat.

Després de Lac Meech, el Quebec segueix sense haver signat la constitució i l'estratègia de la nació francòfona per negociar amb el govern federal del Canadà se centra en "acords administratius amb Otawa", explica el ministre d'Afers Exteriors.

Per Arcand, la principal diferència entre el Quebec i Catalunya és que el règim parlamentari al Canadà "és molt més descentralitzat quan a reparticions de poder i jurisdiccions", el que permet a aquesta regió francòfona tenir 27 delegacions repartides per tot el món que tenen com a objectiu "defensar els interessos comercials i la imatge del Quebec a l'exterior", ha afirmat Arcand.

El Quebec manté acords bilaterals amb altres països que "en general respecten les nostres competències", ha destacat el ministre, matisant que hi ha estats que "respecten plenament" les competències del Quebec, mentre que d'altres "són més centralistes".

"El que vol el Quebec és tenir la part justa, un equilibri de poder entre nosaltres i el govern federal", assenyala Arcand, del partit federalista i partidari de la continuïtat del Quebec dins de Canadà, a diferència del principal partit a l'oposició, el Partit Quebequès, que aposta per la independència com a millor camí per al futur de la nació. Una de les grans fites aconseguides, segons Arcand, és que el Quebec posseeix la competència en immigració, el que els permet fer una selecció i tenir un major control.

La llengua, qüestió fonamental

Quant a la qüestió lingüística i la protecció del francès davant l'anglès, idioma aquest últim que escala posicions a metròpolis quebequeses com Mont-real, Arcand ha assegurat que el Quebec "té els instruments i l'estructura que cal per protegir al màxim la llengua francesa".

La llei que protegeix el francès al Quebec és la Carta de la Llengua francesa, aprovada pel parlament quebequès el 1977. La normativa estableix el francès com a llengua oficial del Quebec. Abans d'aquesta data, el Quebec era l'única província canadenca que aplicava el bilingüisme anglès-francès a les administracions públiques. El 1988 la Cort Suprema del Canadà va invalidar les disposicions de la llei que obligaven a retolar els comerços només en francès. El text quebequès declara el francès com a llengua oficial del poder legislatiu, de la justícia, de l'administració, del mercat de treball, dels comerços, dels negocis i de l'ensenyament.

Respecte les relacions bilaterals entre Catalunya i el Quebec, Arcand ha deixar clar que Catalunya és una regió prioritària pel seu govern. "Tenim un interès manifest en Catalunya, mantenim una relació molt enriquidora entre les dues nacions i ens tenim una simpatia mútua que és natural", ha defensat, i ha afegit que actualment "hi ha un intercanvi directe com mai hi ha hagut" entre els dos països. Els vincles entre Mont-real i Barcelona són "molt importants", destaca Arcand. "És una destinació que agrada als quebequesos".