Qui és el «ministro catalán»?

Integrista catòlic, extremadament educat i diputat des de 1993

Publicat el 21 de desembre de 2011 a les 23:39
El cap de llista del PP per Barcelona, Jorge Fernández, amb els periodistes a l'autobús de campanya. Foto: ACN

El cap de llista del PP per Barcelona a les últimes eleccions, Jorge Fernández Díaz, assumeix la cartera d'Interior del govern de Mariano Rajoy i haurà de gestionar el final d'ETA. És l'únic membre català de l'executiu. Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950) va ser cap de llista del PPC per Barcelona en les passades eleccions i és germà del líder del PPC a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz. Ha estat elegit diputat al Congrés a les eleccions de 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, en què va ostentar el càrrec de vicepresident Tercer del Congrés, i ha ocupat diverses responsabilitats als governs de José María Aznar des de 1996 sovint de la mà de l'actual president del govern espanyol dins de l'organigrama dels seus ministeris. És creient i pròxim a l'Opus Dei. Els seus contricants ressalten una característica, l'extremada afabilitat i educació del polític popular.

Jorge Fernández Díaz obre d'aquesta manera una nova etapa de responsabilitat al govern espanyol després d'anys en què ha anat de la mà del líder del PP. També va ser una figura destacada en la caiguda d'Aleix Vidal Quadras com a líder del PP a Catalunya el 1996, després de la primera victòria de José María Aznar i en el marc del pacte del Majestic que va fer possible el vot de la CiU a favor de la investidura del nou president espanyol. Després d'impulsar aquella renúncia, al congrés "regional" que els populars van celebrar el 1996 el seu germà, Alberto Fernández Díaz, es va imposar al candidat de l'antiga direcció, Antonio Valero.

El nom de Jorge Fernández Díaz figurava a totes les travesses de la presidència del Congrés que van començar a circular després de la victòria de Rajoy a les eleccions del 20-N, sempre acompanyat pel de Pío García Escudero com a president del Senat. Amb tot, però, Rajoy es va decantar pel candidat que li proposava la seva ma dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, i va situar a la cambra baixa Jesús Posada, un històric moderat del partit que havia ocupat dues carteres en els governs d'Aznar.

Anteriorment ha estat secretari d'Estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 a 22 de gener de 1999), secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 a 5 de maig de 2000) i secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 a 19 d'abril de 2004). També ha exercit de diputat al Parlament de Catalunya i senador, i en els primers anys de la democràcia delegat provincial de Treball a Barcelona.