Jordi Matas, Marta Alsina, Marc Marsal, Josep Pagès i Tània Verge eren els membres d'aquella sindicatura, i ara s'enfronten a penes de presó i inhabilitació en una causa que no acaba de desencallar-se. La Fiscalia els acusa d'usurpació de funcions i de desobediència. Tots cinc van ser jutjats i absolts el 2021. El ministeri fiscal va presentar recurs contra la sentència i, un any després, l'Audiència de Barcelona va revocar-la i va ordenar repetir el judici. Des d'aleshores, la causa no ha avançat i les defenses dels síndics estan pendents de concretar en quin tribunal s'han de jutjar aquests fets.
Els jutges van fer moviments abans de l'estiu. Hi ha diverses opcions sobre la taula: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o el jutjat penal 11, que ja va enjudiciar els fets fa dos anys. En un primer moment, els jutges tenien dubtes sobre si la causa podia acabar al Tribunal Suprem, perquè Pagès va ser diputat de Junts al Congrés la passada legislatura. En les darreres eleccions, va quedar fora de la cambra espanyola. El TSJC entra en escena perquè Verge és consellera d'Igualtat i, per tant, aforada. En cas d'inhabilitació, no hauria d'abandonar el Govern fins que la sentència no fos ferma.
Fonts de les defenses preveuen que s'intenti traslladar la causa al TSJC, però ressalten que els acusats no aforats haurien de quedar en un jutjat ordinari. L'opció de dividir la causa -Verge al TSJC i la resta al jutjat penal 11- seria la "jurídicament correcta", segons alguns advocats. Sigui com sigui, la causa no pot avançar fins que no es resolgui la qüestió de la competència. Des de les defenses no descarten demanar, de manera subsidiària, l'atenuant de dilacions indegudes en cas de condemna, pel fet que fa sis anys que els cinc acusats esperen una sentència.
De l'absolució a un judici que no arriba
En tot aquest temps hi ha hagut canvis. Els síndics han agafat advocats diferents i dos d'ells, Verge i Pagès, han fet el pas a la política institucional. El cas va tenir rellevància, perquè es va posar el focus en la "llibertat acadèmica" i perquè el TC va utilitzar la seva capacitat coercitiva -multes diàries de milers d'euros- per pressionar els acadèmics. Al judici, tots ells van negar la desobediència i la usurpació de funcions, argumentant que no havien rebut notificacions personals de l'alt tribunal i que només van celebrar una reunió, el 7 de setembre, abans que les lleis de desconnexió quedessin suspeses.La Fiscalia no va poder acreditar els delictes i la jutgessa Sílvia Pedrola va absoldre els acusats i va retreure al ministeri públic haver instrumentalitzat la querella contra els síndics per impedir l'1-O. El recurs va trigar més d'un any a resoldre's i l'Audiència de Barcelona va ordenar repetir el judici, amb l'argument que la jutgessa no va argumentar bé l'absolució. Des d'aleshores, els síndics esperen judici mentre de reüll observen les negociacions a Madrid per a la investidura de Pedro Sánchez, que giren al voltant d'una amnistia que els hauria de tenir en compte.
