El 12 d'abril de 1914 quan el pobre Veleto va sortir a l'arena de la Monumental devia veure les graderies plenes de barcelonins que esperaven passar-s'ho la mar de bé mentre el mataven. Era el primer toro d'una plaça nova de trinca -la tercera, en aquell moment- que aviat necessitaria una ampliació.
Tot i que s'ha exagerat molt sobre la taurinitat de Barcelona -els braus, sense turistes, haurien arribat al segle XXI?- la Barcelona en què va morir Veleto era una ciutat que no qüestionava aquesta mena d'espectacles. Ni aquests, ni d'altres. De fet, Europa sencera era un continent depredador que exhibia dominis, caceres i trofeus.
Un segle més tard -ahir a la tarda- el pobre Dudalegre, quan va sortir a l'arena de la Monumental, també devia veure les graderies plenes. Però, més enllà de les parets de la plaça, Europa i Catalunya han canviat molt i les dues orelles que li van tallar ja no són un trofeu de fàcil exhibició. A Dudalegre el va matar un torero català, però no perquè li ho demanés Catalunya. Entre Veleto i Dudalegre, és Espanya qui ha perdut un segle.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Les claus de la proposta d'ERC al Congrés per «habilitar» la gestió catalana de l'IRPF
-
Política
Illa troba el gust en el cos a cos amb Ayuso
-
Política
Yolanda Díaz assegura que negocia la reducció de la jornada laboral amb Puigdemont
-
Política
«Fins ara, qui ha sortit més ben parat de la dana ha estat Vox»
-
Política
Montserrat i Carles Puigdemont, entre la distància i les ambigüitats benedictines
-
Política
Tellado, número dos del PP: «Ens entenem amb Junts, que és un partit de centredreta»