El 12 d'abril de 1914 quan el pobre Veleto va sortir a l'arena de la Monumental devia veure les graderies plenes de barcelonins que esperaven passar-s'ho la mar de bé mentre el mataven. Era el primer toro d'una plaça nova de trinca -la tercera, en aquell moment- que aviat necessitaria una ampliació.
Tot i que s'ha exagerat molt sobre la taurinitat de Barcelona -els braus, sense turistes, haurien arribat al segle XXI?- la Barcelona en què va morir Veleto era una ciutat que no qüestionava aquesta mena d'espectacles. Ni aquests, ni d'altres. De fet, Europa sencera era un continent depredador que exhibia dominis, caceres i trofeus.
Un segle més tard -ahir a la tarda- el pobre Dudalegre, quan va sortir a l'arena de la Monumental, també devia veure les graderies plenes. Però, més enllà de les parets de la plaça, Europa i Catalunya han canviat molt i les dues orelles que li van tallar ja no són un trofeu de fàcil exhibició. A Dudalegre el va matar un torero català, però no perquè li ho demanés Catalunya. Entre Veleto i Dudalegre, és Espanya qui ha perdut un segle.
ARA A PORTADA
-
-
Política «L'esperança sempre serà més poderosa que la por»: el catalanisme es reivindica davant Rafael Casanova Gerard Mira
-
Política Crides per la convivència i contra l'odi en els primers compassos de la Diada Gerard Mira | Natàlia Pinyol
-
Política El col·lapse del procés no enfonsa el suport a la independència, que encara té marge de creixement Roger Tugas Vilardell
Publicat el
25 de setembre de 2011 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política Montilla aposta per acords «transversals» del catalanisme per reforçar la unitat de Catalunya
-
Política
Dimiteix un alt càrrec de la delegació del govern espanyol a Ceuta per la polèmica dels avisos del CNI
-
Política
Artur Mas, sobre l'extrema dreta: «Cal parlar amb ells; una altra cosa és arribar a acords»
-
Política
Turull apel·la a la «revolta dels somriures» davant la tensió al Fossar
-
Política
El Fossar de les Moreres certifica la nova normalitat de l'independentisme
-
Política
Illa reivindica la convivència a les portes de la Diada: «Ningú és més català que ningú»
