El 12 d'abril de 1914 quan el pobre Veleto va sortir a l'arena de la Monumental devia veure les graderies plenes de barcelonins que esperaven passar-s'ho la mar de bé mentre el mataven. Era el primer toro d'una plaça nova de trinca -la tercera, en aquell moment- que aviat necessitaria una ampliació.
Tot i que s'ha exagerat molt sobre la taurinitat de Barcelona -els braus, sense turistes, haurien arribat al segle XXI?- la Barcelona en què va morir Veleto era una ciutat que no qüestionava aquesta mena d'espectacles. Ni aquests, ni d'altres. De fet, Europa sencera era un continent depredador que exhibia dominis, caceres i trofeus.
Un segle més tard -ahir a la tarda- el pobre Dudalegre, quan va sortir a l'arena de la Monumental, també devia veure les graderies plenes. Però, més enllà de les parets de la plaça, Europa i Catalunya han canviat molt i les dues orelles que li van tallar ja no són un trofeu de fàcil exhibició. A Dudalegre el va matar un torero català, però no perquè li ho demanés Catalunya. Entre Veleto i Dudalegre, és Espanya qui ha perdut un segle.
ARA A PORTADA
Publicat el 25 de setembre de 2011 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Carles Puigdemont, del Govern alternatiu a la necessitat d'omplir el cistell a Madrid
-
Política
Josep Lluís Trapero, d'icona de la resposta als atemptats a dirigir els Mossos amb el PSC
-
Política
Les incògnites sobre l'imam i el CNI es cronifiquen en el vuitè aniversari del 17-A
-
Política
Els Comuns esperen frenar l'ampliació de l'aeroport abans de negociar els pressupostos amb Illa
-
Política
«L’independentisme és supremacista»: cinc frases de Lambán, la veu més díscola del PSOE
-
Política
Mor Javier Lambán, expresident d'Aragó, als 67 anys