A principis d'octubre del 2011, el cantant Gerard Quintana es va proclamar públicament independentista. Enrere quedaven anys en què l'universalisme, el proclamar-se ciutadà del món per sobre de banderes havia estat, com reconeix el mateix cantant, l'essència ideològica de Sopa de Cabra. Per mitjà d'un “procés personal” Quintana reconeix que, a hores d'ara, formem part de l'Estat espanyol “per accidents i agressions”, i que ja “no hi ha motius per dir no a la independència”.

 

-Com arriba a convertir-se en independentista?

 

-És un procés personal fins arribar a aquesta conclusió. Penso que a l'independentisme s'hi pot arribar de moltes maneres, des de la tradició familiar o des del nacionalisme, per exemple, però en el meus cas hi arribo des d'un procés de raonament. Jo parteixo de la universalitat, dels anys 60, que era una mica l'energia de Sopa de Cabra.

 

-I què passa?

 

-Passa que t'adones que estem sotmesos a un context en el qual no només hi ha persones, també hi ha estructures, i veus que formem part d'un Estat per accidents i també per agressions. Un Estat que sempre s'ha alimentat de l'espoli, de les colònies, que no és un estat productiu. I amb tot això, veus que la transició va ser un engany, que vivim en una ficció d'estat plurinacional i plurilingüístic i que l'Estat no defensa totes les llengües. I a banda del fet cultural i la persecució a la llengua, que era d'esperar que la crisi els dones ales, veus que ara, precisament amb l'excusa de la crisi i l'estalvi volen destruir tot el que tenim. Ens encolomen el dèficit quan tenim més tren d'alta velocitat que els Estats Units, i tot ho fan per especular i guanyar eleccions. La situació ha passat del límit. Veig que hi ha una voluntat de destruir el simulacre d'estat federat que era l'Estat de les autonomies i tornar a l'Espanya uniforme.

 

-I què hem de fer, ara?

 

-Davant d'aquest deliri del nacionalisme espanyol cal no ser ambigu i no deixar que ens passin per sobre, perquè ens estem menjant un 'marró' que no ens toca. La solidaritat és un acte digne i virtuós però resideix en la voluntat pròpia, sinó és així ja no es solidaritat, és espoli. No hi ha motius per dir no a la independència.

 

-Així doncs, vostè que sempre es reivindicava com a ciutadà del món ha passat a fer-se independentista?

 

-Vull puntualitzar que m'he adonat que puc seguir sent universalista des de l'independentisme, no és en absolut incompatible. La globalitat precisament demostra que cal reforçar la singularitat.

 

-I un cop ho anuncia públicament, amb quines reaccions es troba?

 

-De tot, sorpresa, respecte, desconfiança. Casos de tot tipus.

 

-I just després va arribar la polèmica d''El convidat', com la va viure?

 

Mira, des d'uns minuts de televisió és complex explicar la realitat, a mi tot allò em va saber greu però també em va ajudar a entendre coses. Jo tinc clar que els meus fills acabaran parlant unes quantes llengües. En tot cas, malgrat el tràngol, em vaig trobar amb molts casos d'empatia, també d'independentistes i fins i tot d'algun diputat independentista. Molta gent es va sentir propera.

 

-Se li han tancat portes al declarar-se independentista?

 

-A la música les portes estan tancades de fa molt de temps, i jo faig una mica de tot, però sempre hi ha un públic receptiu.

 

-Veu viable la independència a curt termini?

 

-La veig viable, perquè en els moments de desmantellament les coses es poden accelerar. No se si al 2014 com deia algú, però veig que el procés s'accelera i haurem de prendre partit. Els sondejos apunten en aquesta idea, però cal unitat política. Quan la tinguem tot anirà més ràpid.


*Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat