Poc després que tanquessin les urnes als instituts catalans, una figura va aparèixer a Televisió Espanyola. A l'escenari només hi havia un micròfon i dues banderes, l'espanyola i l'europea. "Espanya és un règim democràtic consolidat on existeix llibertat d'expressió i de manifestació i en el qual les consultes populars es regeixen per estrictes normes que han de garantir la imparcialitat i la neutralitat. Cap d'aquests requisits s'han donat durant la jornada d'avui", va assenyalar aquella nit Rafael Catalá (Madrid, 1961). Feia poques setmanes que havia rellevat Alberto Ruiz Gallardón al capdavant del ministeri de Justícia, i aquella nit li va tocar afrontar les conseqüències d'una jornada de participació històrica. A partir de demà continuarà al capdavant de Justícia.

Catalá, ja aquella nit del 9-N, no era ni molt menys un nouvingut al món de la política. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense, ràpidament -amb 25 anys- va ingressar al cos de funcionaris de l'Estat, fet que li va permetre a ocupar els seus primers càrrecs menors dins d'un govern espanyol que estava en mans del PSOE. És amb l'arribada al poder de José María Aznar, l'any 1996, quan comença a escalar. La seva proximitat amb Ana Pastor, actual presidenta del Congrés dels Diputats, li permet un ascens esglaonat dins dels viaranys de l'administració. El primer càrrec rellevant que ocupa, el de director general de la funció pública, l'aconsegueix dins del ministeri d'Administracions Públiques comandat per Rajoy, que té en Pastor una de les seves dones de confiança. 

Del sector privat a primera fila

En l'última etapa d'Aznar, Catalá aconsegueix arribar fins a la secretaria general de Justícia sota les ordres de José María Michavila. S'hi va estar dos anys, des del 2002 fins al 2004. Tot indicava que el PP es mantindria al poder, però després dels atemptats de l'11-M i de la desastrosa manera de gestionar-los de l'executiu conservador va arribar el torn de José Luis Rodríguez Zapatero. El fins ara ministre de Justícia va fer el salt a la privada, concretament a l'empresa Codere, especialitzada en el sector del joc. No deixa de col·laborar, això sí, amb la fundació FAES, ara en procés de divorci del PP.

Quan Rajoy finalment aconsegueix guanyar les eleccions -va perdre davant Zapatero en dues ocasions consecutives-, Catalá torna a ser cridat a files per Ana Pastor, ja convertida en titular de Foment. La secretaria general d'Infraestructures passa a ser la nova ocupació del dirigent del PP fins que Gallardón, rostit per les pugnes internes i per la fracassada reforma de l'avortament, abandona la política. Després d'anys a l'ombra, Catalá salta a primera fila en un moment de pols entre Catalunya i l'Estat que passarà de la política a la justícia en només uns mesos.

Relacions amb el Govern

Considerat més aviat proper a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'anterior ministre de Justícia va cultivar una bona relació amb el conseller de Cultura, Santi Vila, quan aquest era conseller de Territori i Catalá era número dos a Foment. Tot i l'aparença dialogant, com a ministre de Justícia s'ha mostrat completament inflexible amb el procés independentista. Sempre ha brandat la llei i la Constitució per frenar les aspiracions del sobiranisme i ha defensat l'actuació dels tribunals en contra de qualsevol avenç.

"Els demòcrates som més i tenim raó", ha dit en més d'una ocasió. "Podem garantir que no hi haurà cap procés de separació" i "la declaració d'independència és, literalment, impossible" són dues frases que ha pronunciat amb anterioritat i que es posaran a prova durant una legislatura en què tornarà a seure al consell de ministres.