Joan Laporta, Joan Carretero, Alfons López Tena Foto: Adrià Costa / Nació Digital L'aparició a l'escenari polític català de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), el moviment polític que intenta concentrar les opcions independentistes liderat per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, ha estat un sotrac.
L'opció de SCI ha obligat a moure fitxa a d'altres opcions que fins ara pul·lulaven en el panorama polític de Catalunya, com Suma Independència o Crida per la Terra. En canvi, Reagrupament, l'associació independentista liderada per Joan Carretero, ha mantingut una mena de sospita passiva que no ha amagat cert corrent de fons en les seves files.
Si durant els darrers mesos Joan Carretero i Joan Laporta s'han deixat veure en el mateix escenari ara les relacions s'han refredat. Un refredament provocat per dos motius. En primer terme, les línies estratègiques. L'opció de Solidaritat necessitaria que Reagrupament es dissolgués. Una opció que els associats no en volen ni sentir parlar. Entenen que tres assemblees, la confecció de les llistes i desenvolupar un programa de “regeneració democràtica i independència” sense suport mediàtic i evitant les bombes internes esdevindria una feina gratuïta i inútil. Des de l'altra banda, insisteixen que Reagrupament s'hauria d'integrar “despullat” i les llistes de l'associació independentista no servirien per res ja que una nova assemblea que se celebrarà 11 de setembre hauria de decidir quins noms integren les candidatures. Per tant, que Reagrupament proposi noms i l'assemblea decidirà.
L'altre handicap és l'entrada en un suposat govern. Segons ha pogut saber Nació Digital , el programa que establiria Solidaritat no descarta entrar a Govern. Una condició que Reagrupament va supeditar només al compliment d'un requisit: només donaria suport a un govern disposat a declarar unilateralment la independència.
El primer principi de la termodinàmica és clar: l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Així, de moment, en el món independentista es compleix. Es canvia de representació política però, de moment, no es destrueix. Però el segon principi,a hores d'ara és més difícil de complir: les diferències entre concentració d'energies tendeixen a igualar-se. Com afirmava el poeta Thomas Hoccleve, al segle XV, a l'obra el Regiment dels Prínceps: “Ai...On és l'estabilitat d'aquest món?”. L'únic perill és que els generals perdin el contacte amb la tropa. Les energies podrien sortir del conducte.
