Rècord de candidatures el 28 de novembre

La desafecció amb els partits tradicionals fa que la xifra de formacions que es presenten a les eleccions al Parlament sigui la més elevada de la història democràtica de Catalunya

Publicat el 25 d’octubre de 2010 a les 06:24
Els catalans tindran més opcions que mai aquest 28-N Foto: Arnau Urgell

Els votants no ho tindran fàcil a l'hora de trobar la papereta del seu partit als col·legis electorals el proper 28 de novembre. Avui s'acaba el termini per presentar llistes i si no hi ha cap sorpresa d'última hora, una trentena de partits i coalicions concorreran a les eleccions al Parlament, la xifra més alta de la història democràtica de Catalunya. Mai fins a aquests comicis s'havia arribat a un nombre de candidatures tan elevat, que representen set més respecte les del 2006 (23) i gairebé el doble que l'any 1980 en les primeres eleccions després de la dictadura (16).

Es tracta d'un augment més que signficatiu tenint en compte que en les tres anteriors convocatòries la xifra s'havia estabilitzat en una vintena de candidatures i té l'origen en la percepció dels ciutadans que els partits tradicionals no donen resposta a les seves inquietuds. En molts casos són sucedanis ideològics d'altres partits, però també n'hi ha que qüestionen obertament l' establishment .

Alguns d'aquests partits o coalicions que debuten en unes eleccions al Parlament tenen, a més, opcions clares d'obtenir representació. És el cas de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Reagrupament i en menor mesura Alternativa de Govern, la formació liderada per l'exdiputada del PP, Montserrat Nebrera. També es podria parlar d'estrena i amb bones perspectives electorals per la Plataforma per Catalunya (PxC), que es va presentar l'any 2003 amb uns discrets resultats -menys de cinc mil vots- però no ho va fer tres anys més tard per centrar-se en les municipals de 2007.

De les 23 formacions que es van presentar el 2006 en cauen cinc. Nosaltres Som, que anava en coalició amb el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) a la circumscripció de Tarragona, Catalunya Decideix, que s'ha dissolt, i Carmel-Partido Azul, que van crear els afectats per l'esfondrament que va patir el barri barceoní, han donat per acabada la seva aventura electoral. Els altres dos, el Partit Republicà Català (PRC) i Els Verds-Alternativa Verda ho faran en coalició amb SI.

L'extradi parlamentari

Els partits que fan el salt al Parlament en aquestes eleccions ocupen un ampli espectre ideològic. De curiosa es pot qualificar la candidatura del Partido Castellano (PCAS) o d'Unió Valenciana (UV), que es presenten per defensar els interessos de la diàspora castellana i valenciana en una operació que recorda -amb menys pretensions- la realitzada pel Partido Socialista Andaluz l'any 1980, quan va obtenir dos diputats. No debades, els blavers valencians ultimen els avals necessaris per poder concórrer. El president del PCAS a Catalunya, Eduardo Prado, assegura que “sigui quin sigui el resultat ens presentarem a les municipals en zones amb forta immigració” El PCAS-Candidatura de las Culturas de Catalunya- vol fer forat en la comunitat llatinoamericana i ho demostra situant l'advocat sudamericà Bernardo Casique com a cap de llista per Barcelona.

A les antípodes d'aquest projecte inclusiu se situa el Partit per Catalunya, l'escissió de la Plataforma per Catalunya liderada pel regidor de Cervera, Mateu Figuerola, que pretén il·legalitzar l'islam o expulsar tots els immigrants en situació irregular. Encara en l'eix de l'extrema-dreta, la Falange Española de las JONS torna a presentar-se en solitari a les quatre circumscripcions després d'un breu parèntesi en les dues últimes convocatòries i se suma a les candidatures xenòfobes del Moviment Social Republicà i Democracia Nacional. Sense defensar postures xenòbes però sí fent gala del seu espanyolisme, UPyD mirarà d'esgarrapar vots als ja consolidats Ciutadans de la mà del seu exdiputat Antonio Robles. L'extrema-esquerra també guanya un altre actor amb la candidatura anticapitalista Des de Baix, que renova un mapa on el POSI i el PCPC segueixen presentant batalla.

Tampoc faltarà a la cita Izquierda Republicana-Partit Republicà Català, la formació que va fundar l'expresident del govern espanyol, Manuel Azaña. Qui alegrarà la campanya serà la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) d'Ariel Santamaria, que ha fitxat Carmen de Mairena com número dos per Barcelona. El líder de la formació i regidor a l'Ajuntament de Reus explica que han decidit donar el pas “davant el panorama polític freak català”. Una altra de les formacions que s'estrenen és el Partit Pirata de Catalunya, que pertany a la xarxa internacional de partits pirates d'arreu del món, i que es presenta amb la voluntat de “defensar els drets civils, la societat de la informació i el coneixement i el dret a decidir-ho tot”.

Amb un tarannà també crític repeteixen candidatura Escons Insubmisos, ara Escons En Blanc, i Ciudadanos en Blanco, que s'han unit per reclamar que es computi el vot en blanc i se li assignin escons, que pensen deixar buits. El president d'Escons En Blanc i número 4 a la llista per Barcelona, Sebastià Llorach confia en “seguir creixent per assolir un escó a les properes eleccions”. També s'han unit les diferents candidatures ecologistes que fins ara concorrien per separat sota el paraigües d'Els Verds-Grup Verd Europeu. Por un Mundo Más Justo, que lluita contra l'erradicació de la pobresa, el Partit Humanista de Catalunya, els antiavortistes del Partit Família i Vida i els animalistes del PACMA completen aquesta variada oferta electoral, on s'ha quedat fora in extremis el Partit Carlí de Catalunya perquè no tenia prou gent per formar la candidatura a Barcelona.