Aquesta setmana s'ha pogut constatar, més enllà dels dubtes, que l'error de diagnòstic de l'estat respecte a Catalunya és monumental i permanent. Mentre els mitjans de Madrid porten dies fabulant, joiosament, amb un pacte Duran-Iceta, les bases del sobiranisme, articulades al voltant de l'ANC i Òmnium Cultural, han activat un pla -perfectament previst i dissenyat- per configurar una llista de país orientada a superar els partidismes i amb l'objectiu de declarar la independència de forma unilateral.

De fet, a Madrid els hagués convingut més el manteniment del bloc sobiranista, sempre fràgil i amb el llast dels partits que volen aturar-se en el federalisme de debò o un confederalisme amb destí a l'horitzó i present al Majestic. Però l'obstruccionisme de l'estat ha acabat activant els mecanismes que demostren que el procés va de baix a dalt, i que aquesta vegada les elits polítiques catalanes no seran un obstacle per a la materialització dels objectius que es reclamen des del carrer.

Queda molta feina i caldran grans quantitats de voluntarisme i mobilització. Però ara ja sabem que el procés no s'encallarà en un palau, ni per sota d'una taula. I hem comprovat que tot això és incomprensible des dels despatxos de Madrid.