El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, té clar que la Catalunya autonòmica s'ha acabat. "El 9 de novembre comença tot, el nostre país ha de ser capaç de gestionar el nostre futur", ha assegurat aquest dijous en un esmorzar-col·loqui a Barcelona. I s'ha acabat, bàsicament, per "la intransigència clara de l'Estat espanyol", creu. "Podria resultar incomprensible l'actitud de l'Estat en no voler obrir cap via de negociació", ha reflexionat en resposta a una pregunta de NacióLleida.cat, però afegint-hi tot seguit que la situació actual era previsible: "I és que els catalans tot ho fem amb una taula entremig, tot ho negociem, a diferència dels espanyols, que no negocien mai res, que tot ho fan per dret de conquesta. És difícil posar-se d'acord, així."

Reñé ha arribat a aquesta conclusió després d'enumerar tots els incompliments de l'Estat en infraestructures clau per a les comarques lleidatanes, des de l'A-27 que connectaria la Terra Ferma amb el port de Tarragona i el Corredor Mediterrani passant per l'Eix Pirinenc o la N-230 que connecta Lleida amb l'Arièja, d'on prové la major part del gra que alimenta els caps de bestiar lleidatans. "Aquesta manca d'infraestructures històriques, imposada per la centralitat espanyola, ha minvat les nostres expectatives de creixement i ens empeny a un carreró sense sortida", creu Reñé. Una Catalunya independent és "la millor garantia" per la construcció de totes aquestes infraestructures clau per a l'economia lleidatana.

I és que Reñé, durant bona part de la seva dissertació, ha reivindicat el potencial econòmic de Lleida més enllà del turisme. I, pensant ja en la Lleida de la Catalunya independent, ha reclamat el seu dret a desenvolupar-se industrialment: "No podem acceptar una visió només paisatgística del territori. El turisme ha evitat despoblació de moltes comarques, sí, però no tota l'activitat s'ha de centrar en el turisme, condicionant-ne així les seves capacitats de creixement. En el nou disseny de país, aquests aspectes s'hauran d'analitzar de manera prioritària."

Per al dirigent lleidatà, "ha arribat un punt en què queda clar que no ens podem quedar on som. Si mirem enrere, fa por. Si mirem endavant, fa respecte. Però aquesta fe incommensurable en nosaltres ens ha de portar a assolir les cotes de llibertat que reclama el nostre poble", ha proclamat.
El gir sobiranista de la societat catalana en general, i lleidatana en particular, "no és un caprici", creu Reñé. "Ha estat una evolució natural de la població, que ha reaccionat davant les reiterades agressions i tractes incomprensibles de l'Estat, no només en matèria fiscal, sinó també en matèria cultural, lingüística...", ha assegurat.

"Som diferents"

"La gent som diferents, ni millors ni pitjors, però els catalans ni pensem ni actuem com els espanyols. El respecte a les diferències és el que enriqueix les comunitats i països, i és difícil que puguem avançar si des de l'Estat no entenen que aquesta diferència existeix", ha raonat.

Per tots aquests motius, creu que el 9 de novembre serà clau perquè "els europeus acabin entenent que estem carregats de raó per tirar endavant".