Les eleccions han deixat un panorama nou a Euskadi. El Partit Nacionalista Basc (PNB) ha aconseguit mantenir-se en primera posició després d'una campanya intensa i nerviosa, però ha hagut de cedir quatre escons i ha patit fins al final. Bildu ha experimentat un salt que és quantitatiu (amb 6 escons més) però també qualitatiu, empatant a 27 diputats amb el PNB i emergint com a alternativa amb fam de governar.
El PSE ha crescut de 10 a 12, mentre el PP n'afegeix 1 a un grup de 7, Sumar assoleix només 1 representant i l'extrema dreta de Vox manté la seva acta. Aquest és el dibuix de les eleccions basques, que poden obrir un cicle polític nou i posen deures a tots els actors. També a les forces que han sortit guanyadores d'unes urnes que envien missatges complexos. Aquí teniu algunes claus de la ressaca electoral.
PNB: la urgència d'una renovació
Al País Basc, PNB i PSE aniran al gra. Aquest dilluns, el president del PNB, Andoni Ortuzar, veritable home fort del partit, ha assegurat que "PNB i PSE ens posarem d'acord per donar estabilitat al país, i no per cap repartiment de cromos". Ortuzar ha negat, en canvi, que s'hagi produït cap canvi de cicle, fent valer la renovació del lideratge dels penebistes. Però declaracions a banda, a la cúpula de la formació tenen clar que han rebut un correctiu. De fet, el mateix Ortuzar va dir, la nit electoral, que calia atendre la situació dels serveis públics, un reconeixement del desgast per la gestió. El PNB va decidir fa uns mesos apartar Íñigo Urkullu de la lehendakaritza, senyal evident d'una necessitat de renovar el cartell. En uns mesos, vindrà l'assemblea general del partit que ha de renovar també la direcció. Aleshores es veurà l'abast de la renovació interna.
Sánchez tanca la carpeta basca
El líder socialista basc, Eneko Andueza, ha coincidit pràcticament amb Ortuzar en la voluntat de formar l'abans possible un nou govern de coalició: "Euskadi no està per perdre el temps". El nou executiu veurà reforçada la presència socialista. Però el gran guanyador del resultat del PSE és Pedro Sánchez, que amb nombroses carpetes obertes, aconsegueix tancar-ne una. Ni PNB ni Bildu estan avui en condicions de tibar la corda amb la Moncloa al Congrés. Aquest dilluns, des de Ferraz s'han permès respondre a les declaracions de Borja Sémper, portaveu del PP, sobre el "blanqueig" de Bildu per part del PSOE: "És que hi ha 350.000 etarres?". Sánchez assaboreix uns resultats que, si no tenen res d'espectaculars, desmenteixen les perspectives d'un descens imparable dels socialistes, mentre el PP no treu rèdit apassar de 6 a 7 diputats. Vox conserva el que tenia i ara Alberto Núñez Feijóo no pot ni tan sols especular amb acords amb el PNB.
Bildu, entre la feina feta i els deures pendents
Els dirigents de Bildu s'han aixecat exultants aquest dilluns. Pello Otxandiano ha subratllat que el País Basc obre "un panorama nou" perquè "fins ara hi havia una força que articulava les majories i ara hi ha dues forces abertzales que es miren fit a fit". Com si ja tots s'ho haguessin dit tot, Otxandiano ha assenyalat avui que no intentaran fer canviar d'opinió al PSE per formar una majoria diferent: "No val la pena intentar modificar-ho perquè no ho farà". Però qui ha estat candidat de Bildu també ha apuntat la necessitat que l'esquerra abertzale treballi en un projecte sòlid "per avançar en polítiques més igualitàries i majors quotes de sobirania". I hi ha un aspecte que haurà de continuar treballant: el de fer factible més endavant el que avui seria possible aritmèticament però no políticament: liderar un govern amb suport d'altres partits de progrés.
Yolanda Díaz té un problema i és greu
La ressaca està sent especialment dura per a Sumar. L'escó obtingut mentre Podem desapareix pot ser vist per alguns com una victòria pírrica. Aquest mateix dilluns, IU ja ha advertit que la ruptura amb Podem "penalitza" i que es replantejarà la relació amb la marca de Yolanda Díaz. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha posat bona cara als resultats i ha destacat la tendència "ascendent" de la formació. Però després de les eleccions gallegues, en què van quedar fora del Parlament, i amb perspectives poc optimistes a Catalunya, Sumar haurà de repensar la seva estratègia.
Un dels Parlaments més abertzales de la història
Una dada gens irrellevant d'aquestes eleccions és que ofereixen la fotografia d'un Parlament basc amb 54 diputats abertzales, enfront 21 de partits estatals, una de les cambres més nacionalistes des de la recuperació de l'autonomia, el 1979. Euskadi disposa de dues grans forces sobiranes i sobiranistes, el PNB i Bildu, que ocupen un ventall molt ampli de l'esquerra a la dreta, i que han relegat a la resta de partits a una posició secundària. Més de dos terços del Parlament són abertzales, el que fa del País Basc la nació més diferenciada de l'estat espanyol en sistema de partits.