Organitzar unes noves eleccions espanyoles el pròxim juny tindria un cost milionari. Prop de 130 milions d'euros - el que va costar la maquinària electoral del 20-D-, més la despesa en campanya dels partits polítics, que procedeix de les arques de l'Estat. La votació al Congrés per intentar triar un president del govern ha posat en marxa el compte enrere: si les formacions no es posen d'acord abans de 2 de maig, el 26 de juny hi haurà nous comicis.

On van a parar aquests 130 milions? 48 són per a Correus (vot a distància i propaganda); 12,8 per a l'escrutini i de la difusió de dades; 12,59 van a parar a logística (paperetes, locals, campanyes de difusió), i 55 es destinen a altres processos, com per exemple al desplegament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Així ho reflecteixen les dades facilitades pel Ministeri de l'Interior espanyol a Europa Press.

Però, com s'ha dit abans, això no és tot. A aquestes quantitats cal afegir-hi el que es gasten els partits per a vendre els seus candidats. Els diners provenen de les subvencions públiques que reben segons els vots i escons aconseguits en les passades eleccions. És a dir, els resultats de desembre marcaran la despesa en les campanyes del juny. 

A més, les formacions poden sumar també donacions privades de persones físiques i demanar préstecs als bancs. Això sí, no poden superar la despesa màxima permesa per la Llei electoral espanyola. El topall se situa en 13,5 milions d'euros per partit. Cada formació cobra 21.167,64 euros per escó al Congrés, és a dir: 2,37 milions el PP; 1,8 el PSOE-PSC; 850.000 euros Ciutadans i 870.000 Podem. A més, reben 0,82 cèntims pels vots amb els quals han aconseguit els diputats i 0,32 pel que els han donat un senador.