Ahir Joan Puigcercós va acomiadar-se del Parlament amb un bon discurs. Realista i, sobretot, conscient de la dimensió històrica que ha adquirit el procés polític d'aquest país. És el moment de la generositat i, des dels anys trenta, ERC és el partit que pot presentar un millor full de serveis en defensa de Catalunya. Amb errors d'orientació i alguna mesquinesa, com li passa a qualsevol grup humà, però amb la voluntat intacta i el destí clar.
Organitzativament, cal reconèixer que l'independentisme català, almenys en les seves versions més clàssiques, ha estat un desastre. Però ha aconseguit generar un discurs il·lusionant, creatiu, radicalment democràtic, inclusiu i de futur. L'independentisme ha guanyat en el camp de la raó el que no podia arrossegar des de l'espai dels sentiments. I això, en gran part, ha estat gràcies a l'última ERC, la de Barrera, Colom, Carod i Puigcercós. Reagrupament i, especialment, Solidaritat han estat evolucions estratègiques d'un discurs ja molt sòlid.
Potser encara no és el moment de la unitat, però sí el de la lleialtat. No pas a una persona, com va dir Puigcercós, sinó a un poble que busca el seu lloc al món.
ARA A PORTADA
Publicat el 26 de setembre de 2012 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política
On són els catalans de Feijóo?
-
Política
I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política
La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política
L'Argentina i nosaltres
-
Política
Colau embarcarà diumenge a la Flotilla que salparà de Barcelona cap a Gaza