L’Estat espanyol, que quan li convé sembla que li sobren els diners, ha obert les portes al rescat de les comunitats autònomes tot i que encara no han quedat gaire clares les condicions que hauran d’assumir els territoris que s’hi acullin. A banda que resulta curiós que ara l’Estat tingui diners a disposició dels territoris que ho reclamen, cal recordar que si amb aquests diners es paguessin els deutes contrets per Espanya amb Catalunya, els famosos 759 milions d’euros en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, el nostre país no hauria ni de pensar si li convé o no demanar el rescat. Estaríem rescatats amb els diners que ens deuen. És a dir, ens autorescataríem.
Ara que el País Valencià i Múrcia ja han formalitzat la seva intenció de ser rescatats, caldria que un cop més a Catalunya ens plantegem quina necessitat tenim d’aquest rescat o sí, com sembla que vol la majoria de la població catalana, potser el millor que podem fer és reclamar el pagament dels deutes contrets i, un cop a la butxaca, decidir sí ens convé quedar-nos o ens muntem la vida pel nostre compte.
