La mesa del Parlament ha rebutjat aquest dimarts l'admissió a tràmit d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Unitat per la Independència que planteja que la cambra catalana torni a fer una declaració unilateral d'independència (DUI). La tramitació ha rebut els vots en contra dels membres de Ciutadans i del PSC a l'organisme -tres sufragis-, el posicionament a favor dels representants de Junts per Catalunya (JxCat) -dos vots- i l'abstenció del president Roger Torrent i de la secretària quarta, Adriana Delgado, tots dos d'ERC, per motius tècnics.

El resultat de la votació ha motivat un nou episodi de retrets creuats entre JxCat i ERC. "No exercirem la censura ni serem un mur de contenció contra les propostes dels ciutadans", ha manifestat el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa (JxCat), en una compareixença de premsa al Parlament. Les afirmacions de Costa han trobat resposta en la roda de premsa del president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, que ha instat JxCat a presentar la iniciativa amb l'aixopluc de les pròpies sigles. "Pot copiar el text [de la ILP], enganxar-lo, posar-hi JxCat i presentar-la al registre", ha afirmat Sabrià.

Els arguments de Torrent

Fonts parlamentàries, en tot cas, han emmarcat la decisió de Torrent i Delgado en un context normatiu, en cap cas polític. "Votar a favor de l'admissió a tràmit de la ILP suposaria incomplir la pròpia llei de les ILPs aprovada pel Parlament, que restringeix l’àmbit d'actuació d'aquesta figura, i n'exclou expressament determinades matèries com la proposada", destaquen aquestes fonts. "La mesa no pot incomplir una llei aprovada pel ple del Parlament, no es pot apartar d'allò que aprova l'òrgan suprem de la cambra", remarquen, al mateix temps que insisteixen que si aquest text es tramités a proposta d'un grup -com podria ser el cas de JxCat- o del Govern, s'admetria a tràmit.

"Al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot, seguint però els mecanismes que pertoquen i que estableix el propi reglament", mantenen les fonts consultades, que indiquen que almenys sis ILP han estat tombades per les mateixes raons entre el 2008 i el 2011, totes elles relacionades o bé amb una Constitució catalana o bé amb un referèndum d'independència. Existia un informe jurídic dels lletrats, a banda, que recomanava no admetre a tràmit la proposta.

Un text de la tardor del 2017

El text de la ILP reprodueix la declaració d'independència que JxSí i la CUP van signar el 10 d'octubre del 2017 després que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont suspengués temporalment la proclamació de la república catalana.

Entre els arguments que Unitat per la Independència aporta per defensar la proposta, l'entitat apel·la a la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica que va aprovar el Parlament el setembre del 2017 i que van ser anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC), sosté que en el referèndum de l'1-O la població catalana va decidir que Catalunya ha de ser un estat independent i critica que el Govern i el Parlament no hagin aplicat la DUI, "contravenent d'aquesta manera la voluntat del poble".

Amb aquesta ILP, Unitat per la Independència vol reptar els partits independentistes a tornar a proclamar la independència: "Si la classe política vol realment un independentisme mobilitzat, unit i compromès, admetrà a tràmit la ILP per deixar que continuï el seu curs en què l'actor principal serà el poble de Catalunya", va assenyalar en un comunicat.