- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
El fil musical d'un acte polític no acostuma a ser neutral i en el cas d'Alhora presenta un partit que vol fer que el país "torni a tremolar" i es reactivi per afrontar les "revolucions" que planteja el partit a llarg termini. La cançó de Mishima ha amenitzat l'espera del públic que ha omplert el Teatre Borràs aquest dimarts, dia de Sant Jordi. Els fundadors d'Alhora han definit les diverses revolucions -en la llengua, l'escola, el model econòmic i la cultura política- que necessita Catalunya per aconseguir la independència i situï el "conflicte" amb l'Estat i els "poders fàctics".
La conferència havia de servir per presentar el nou partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, que aspira a ser "la sorpresa" la nit electoral del 12 de maig. Ara com ara, són lluny del 3% necessari per entrar al Parlament, però comencen a treure el cap en algunes enquestes i asseguren que estan per sobre de les expectatives. El projecte, però, és a llarg termini i continuarà "passi el que passi" el 12-M. Per ara, han omplert dos cops el Borràs: prop de 1.400 persones han comprat entrades per assistir a les dues conferències que han fet aquest vespre i han escoltat les "veritats" que han posat sobre la taula els ponents.
Ponsatí i Graupera han estat els principals protagonistes de l'acte polític, presentat per la periodista Flora Saura i que ha tancat l'actor Joel Joan, tots dos en llocs més aviat simbòlics de la llista. La candidatura inclou acadèmics, escriptors, periodsites i altres professionals independents dels actuals partits. "No som la mena de gent que fa política, però creiem que cal donar suport als valents", ha arrencat Saura. També han intervingut l'economista Ada Ferrer, la doctora en Literatura Catalana Júlia Ojeda i la periodista Anna Punsoda.
Alhora vol fer "tremolar" el país, perquè planteja propostes que en alguns casos toquen consensos històrics -com ara la immersió lingüística- i que aspiren a reactivar el "conflicte" en àmbits estructurals: des de la llengua, passant pel model econòmic -res de Hard Rock ni Jocs Olímpics al Pirineu-, un model energètic que fugi de "l'especulació de les grans elèctriques", i unes infraestructures per "vertebrar el país" i que no estigui subordinat a Barcelona. Tot plegat són "emergències nacionals" que, segons Graupera i Ponsatí, s'han d'abordar en benefici de la nació catalana.
"Cal tenir clar què ens acosta a la independència en cada tria i en cada emergència", ha dit Ponsatí. L'exconsellera i eurodiputada de Junts ha defensat el "conflicte amb l'Estat" i els "poders fàctics", i apostar per un "rearmament democràtic" que passi per "endurir la base" i canviar els lideratges. "Qui digui que la independència és impossible, menteix, i qui digui que la independència és possible sense un canvi de cultura política, també menteix", ha resumit. Més enllà de propostes programàtiques, Alhora defensa també un canvi de la llei electoral per acabar amb les llistes tancades dels partits.
Control al turisme
Graupera ha precedit Posatí i ha aixecat la primera ovació del públic. El filòsof ha criticat que la classe política catalana no té cap idea de país des de l'època de Pujol i Maragall. Alhora neix per omplir aquest buit, que no només té conseqüències en l'alliberament nacional sinó també en altres àmbits estretament relacionats, com la revolució energètica, la manera d'abordar els canvis demogràfics o el model de país, que no passa per projectes com el Hard Rock o els Jocs d'Hivern. "Són projectes corruptes", ha resumit Graupera.
El partit també planteja posar fre al turisme i a un model de monocultiu. "Cal multiplicar la taxa turística fins a reduir el pitjor turisme", ha remarcat. I en un context en què pot créixer els discursos xenòfobs, Alhora avisa que "un país que no rep immigració és un país mort", però posa l'èmfasi a prioritzar la integració dels fills de la immigració per no esdevenir una "minoria". En aquest àmbit, la feina que pugui fer l'escola és determinant.
Un "canvi radical" a l'escola
A la sala de màquines d'Alhora estan especialment satisfets per haver sacsejat la precampanya amb la proposta d'una doble xarxa. A la conferència n'ha parlat Júlia Ojeda. "Ja no val dir que no hi ha cap conflicte lingüístic", ha dit, i ha alertat que l'escola "ha perdut la capacitat de fer catalans". Mentrestant, ha dit, l'estat espanyol sí que té capacitat d'integrar els fills de la immigració.
Si no s'aborda aquesta situació, els discursos xenòfobs faran més forat. La recepta d'Alhora és "acabar amb la xarxa de milers d'alumnes que surten de l'escola sense parlar català", perquè "els condemna a una vida menys lliure". Per fer-ho, aposten per una doble xarxa, en què preveuen que la part immersiva en català es faria majoritària, com al País Basc.
Més enllà de la llengua, l'escola també necessita un canvi "radical". N'ha parlat l'economista Ada Ferrer, que ha defensat que cal posar l'educació al centre. "Cal una revolució educativa que posi la transmissió del coneixement al centre de l'aula, que posi èmfasi en el mestre i no en la pantalla", ha dit. Per això, cal formar més bé els mestres i també "exigir-los més" i reconèixer-los la feina.
En l'actual context de descontentament amb les institucions -"l'herència més catastròfica del procés"- Alhora vol contribuir a "recuperar la confiança" en la política. La primera prova serà aquest 12-M. Entrin o no entrin, les revolucions -no senzilles- que planteja el partit de Grauprea i Ponsatí són a llarg termini.