La consellera Irene Rigau. Foto: Pere FranceschLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha avisat aquest dimarts que la Lomqe podria no arribar a aplicar-se a Catalunya si es manté l'oposició unitària mostrada la cimera d'aquest dimarts i es porta al Tribunal Constitucional (TC), cosa que en podria retardar l'entrada en vigor fins les properes eleccions.
Segons ella, primer cal esmenar la llei al Congrés de Diputats, amb les quatre esmenes proposades en la cimera d'aquest dimarts i altres que puguin sorgir, però si no tenen èxit es portaria la llei al TC per vulnerar competències de l'Estatut. Per això, s'ha preguntat com pot un ministre o un president de govern retallar les competències educatives a Catalunya si el TC no ho va fer en la sentència de l'Estatut.
Rigau s'ha felicitat perquè "s'ha fet la feina que s'havia de fer", que era fer un "diagnòstic compartit" i buscar la unitat per defensar uns principis mínims comuns en defensa de la immersió lingüística i les competències educatives de la Generalitat. Així, de les quatre esmenes proposades pel Govern, Rigau espera que totes arribin, més o menys modificades, defensades conjuntament al Congrés.
Segons Rigau, Wert i el govern de Mariano Rajoy volen "canviar les estructures de l'estat" i un dels instruments per fer-ho és canviar el sistema educatiu per portar-lo a etapes anteriors a la democràcia. La consellera ha recordat que la ministra d'Educació del PP en l'etapa Aznar Pilar del Castillo no va tenir temps d'aplicar la seva llei educativa perquè el PSOE va guanyar les següents eleccions. Amb això, ha insinuat que si la llei es retarda al Congrés i al TC podria no entrar en vigor fins el curs 2015-2016 però llavors el PP ja podria haver perdut les eleccions espanyoles.
Rigau considera que el text de la llei Wert no és "convenient" per Catalunya i és "inaplicable" per qüestions de llengua, d'autogovern, socials i de sistema pedagògic. Per això, ha considerat una "bona notícia" que amb la cimera s'hagin fet passos per "avançar" en una oposició comuna en aquests punts i acordar una estratègia conjunta. En altres, com les retallades, sí que hi ha certes discrepàncies entre els partits. "Anem junts en allò fonamental", ha assegurat.
Segons la consellera, l'aplicació de la llei suposaria una "ferida" a la cohesió social i el fet que el Govern perdés la capacitat per dirigir el sistema educatiu. En cinc anys, segons ella, els alumnes catalans podrien deixar de conèixer les comarques, els rius, la història o la literatura catalanes.
Rigau també s'ha queixat que fins ara la Generalitat feia l'avaluació de totes les etapes, tot i que el Ministeri fixés el 55% dels continguts de l'assignatura, però ara l'estat ho vol avaluar gairebé tot. Sobre aspectes més tècnics del text, ha vaticinat que podria augmentar el percentatge d'alumnes no titulats.
Sobre les discrepàncies amb altres partits i pels concerts a les escoles d'elit que separen per sexes, Rigau ha dit que l'impacte real de retirar aquests concerts es veuria d'aquí a 13 anys, perquè hi ha el compromís amb els nens de 3 anys de pagar-los l'educació fins als 16. A més, ha recordat que els concerts són quatrienals i ara s'estan aplicant els acordats pel tripartit.
