Pi i Sunyer lliura a Mas el primer informe que ha elaborat el CATN. Foto: Pol Solà."En un escenari de no suport [estatal] a la consulta, cal considerar que alguns ajuntaments -i personal d'aquests- serien reticents a oferir qualsevulla cooperació per a l'establiment dels col·legis electorals." Ras i curt, si la consulta sobre la independència de Catalunya que el Govern s'ha compromès a organitzar l'any vinent no és pactada amb el govern espanyol, no té gaires garanties d'acabar-se duent a terme amb prou èxit, segons el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). I, com que la predisposició del govern de Mariano Rajoy de pactar i autoritzar una consulta també són més aviat escasses, el país es pot veure abocat a un atzucac polític. En aquest context, "la via alternativa de les eleccions plebiscitàries es revela com la més adient".
Presidit per l'expresident del Tribunal Constitucional espanyol (TC) Carles Viver Pi i Sunyer, el CATN va lliurar ahir al president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el seu primer informe sobre el procés d'independència, en què dissecciona tots els escenaris possibles per atènyer l'objectiu de consultar els ciutadans del país sobre quin futur polític desitgen com a nació. I alerta que, en cas d'una consulta basada només en la legislació catalana, podria tenir poca credibilitat entre els electors catalans d'adscripció espanyola, que podrien ser "reticents a oferir qualsevulla cooperació". És a dir, que podria haver-hi municipis en què ni hi haguessin col·legis electorals per votar.
L'organisme assenyala que el procés consultiu té serioses dificultats logístiques, perquè "tot el conjunt d'elements de logística electoral (urnes, cabines de votació, panells de senyalització...) són propietat de l'executiu central i es troben en dipòsit als diferents ajuntaments catalans. En un escenari de no suport a la consulta, cal considerar que alguns ajuntaments -i personal d'aquests- serien reticents a oferir qualsevulla cooperació per a l'establiment dels col·legis electorals, sia habilitant els espais habituals de votació o sia posant a disposició de l'autoritat electoral catalana les urnes i altres elements logístics."
De fet, assevera el CATN, la Generalitat amb prou feines té 300 urnes electorals, motiu pel qual l'insta a comprar-ne: "És urgent que l'administració catalana comenci a dissenyar un programa d'abastament de material electoral , prenent com a referència les necessitats logístiques habituals en consultes locals o autonòmiques."
A banda d'aquest contratemps logístic, l'ens també posa en dubte si la Generalitat té prou personal i espais per a situar-hi les urnes en aquells municipis que no veiessin legítima una convocatòria en base a una llei només catalana, que majoritàriament podrien ser municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Més enllà d'aquest risc de boicot intern, si l'Estat no beneeix el referèndum, el CATN també dóna pràcticament per fet que els 150.000 catalans residents a l'estranger pràcticament es quedaran sense dret a vot, perquè no el podran emetre ni en consolats ni en ambaixades, ni Correus tindrà per què col·laborar en el trasllat del vot. I, contràriament, critica que s'estigui estudiant d'obrir el corpus censal a tots els europeus residents a Catalunya -perquè no coincideixi amb el cens d'uns comicis estàndards, un aspecte prohibit per la llei-, fet que suposaria l'entrada de 290.000 electors nous, "majoritàriament romanesos, italians, francesos, portuguesos, polonesos i alemanys".
Eleccions autonòmiques, l'alternativa
El CATN sosté que, si la consulta no es pot acabar organitzant ni pactant-la amb Madrid ni organitzant-la només des de Catalunya, dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions autonòmiques, a les quals els partits atorgarien un caire plebiscitari, seria "la via alternativa més adient". Una possibilitat que, a més, "pel seu caràcter legal aquesta via alternativa ofereix, en comparació amb la via de les consultes a-legals o no oficials, els avantatges de ser respectuosa amb la legalitat".
Segons l'òrgan presidit per Pi i Sunyer, "la celebració d'unes eleccions plebiscitàries permetria amb immediatesa, simplicitat i rapidesa conèixer la voluntat del poble de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu". Llavors, el Parlament que sorgís d'aquests comicis sí que estaria legitimat per a proclamar la independència de Catalunya de manera unilateral: "La DUI del Parlament ha de ser, si s'escau, l'instrument que, amb posterioritat a les eleccions plebiscitàries, formalitzi o implementi la voluntat popular derivada dels resultats electorals."
