
Albert Rivera (Barcelona,1979), diputat electe al Parlament de Catalunya per Ciutadans. Llicenciat en Dret i màster en Dret Constitucional. Bon orador parlamentari, sap fer soroll malgrat la poca representativitat parlamentària. De magnífic tracte personal, és tossut en algunes matèries malgrat reconèixer que en molts fronts no hi pot fer res. Ens atèn al seu despatx del Parlament l'endemà de la prohibició dels toros. El darrer dia del període de sessions tal i com li vam demanar. Coca-Cola light i conversa amb un diari que llegeix perquè el critica. Coses dels polítics.
- Què ha guanyat Catalunya amb Ciutadans?
Pluralitat i discurs políticament incorrecte. En aquest oasi català feia falta algú que mogués les aigües i obrís esquerdes i debats, dins de la pluralitat i més crític amb la partitocràcia. Hem posat en qüestió si la societat política representa la societat catalana i aquest sistema de callar les coses, de canviar 3% per “pretòries”, de canvis de cromos... No hem estat sols, però hem col·laborat a desemmascar aquest sistema. Hem agitat tot allò que fins ara era un oasi i ha resultat ser una claveguera.
- Però també han invocat factors socials sensibles com la llengua, tenen una obsessió malaltissa amb la llengua...
No, miri -(ensenya un pòster de Luther King que penja al seu despatx), a Luther King també li deien que estava obsessionat en què els blancs i els negres tinguessin els mateixos drets. Si la nostra obsessió és com aquesta, benvinguda. Però la pregunta hauria de ser a l'inrevés: no serà una obsessió intentar esborrar del mapa una part de Catalunya? No és una obsessió que una Catalunya bilingüe no tingui una escola bilingüe, no és una obsessió multar la gent per retolar en català? Nosaltres tenim un problema i n'hem de parlar fins que s'arregli el problema. Però, a més de llengua, hem parlat de més coses, i interessants.
- Però vostè realment considera que amb el bilingüisme tenim un problema o conflicte?
El bilingüisme no existeix al Parlament o a les institucions, a mi les targetes de diputat no me les han escrit en espanyol. El problema a Catalunya no és tant per la llengua. La llengua forma part d'un fil argumental, és construir una nació entorn al que es diu que és una diferència cultural, i l'essència d'aquesta diferència és intentar argüir que Catalunya és diferent d'Espanya perquè té una llengua i una cultura diferents. Jo crec que el que ens fa més rics és tenir dues llengües, tothom en té una.
El problema és que conviuen dos marcs mentals. Un de la gent que viu des del nacionalisme i l'independentisme, i que vol que Catalunya tingui un estat propi. I uns altres que pensen que Catalunya és una comunitat autònoma que pertany a Espanya. Dos models que grinyolen i topen, que parlem idiomes diferents. El debat de fons, el conflicte, és entre els que volen un estat propi i els que volem quedar-nos com estem, dins un estat de la Unió Europea. La llengua actua com en d'altres llocs ha actuat la raça o la religió, el fenomen diferenciador ha estat la llengua.
- Vostès són socialdemòcrates i liberals, no són nacionalistes, per què? No és ser nacionalista inherent a ser polític en representar uns ciutadans d'un territori ?
No, jo crec que el nacionalisme posa abans la nació que els individus. Jo penso a l'inrevés: són els ciutadans és que formen una nació. I és cert que no tothom que és independentista és nacionalista, però hi ha gent que defensa un model que ha de tenir un mateix patró identitari. Això no pot ser, que hi hagi gent que vulgui imposar el seu patró per davant dels meus drets i garanties individuals. Una altra cosa és que tothom miri per allò que és seu, però això no és nacionalisme.
"Les eleccions tindran dos camins: independentisme o autonomisme"
- Vostès són federalistes tancats?
Sí
-Com el PSC?
Ja m'agradaria que Espanya fos un federalisme com l'alemany, que no qüestiona cada dia el seu objecte. El nostre model és: estat, autonomia i món local. Tres nivells descentralitzats, que Espanya n'és molt, de descentralitzada. El problema és que a Catalunya el catalanisme no es conforma amb l'autonomisme. Un autonomisme que ja li agradaria tenir a l'Ulster o qualsevol lander alemany.
Les eleccions que se celebraran només tindran dos camins: independentisme o autonomisme. C's és honest, nosaltres volem una autonomia. Altres partits com CiU o PSC no poden enredar més la gent. ERC és més sensata i honesta. Els ciutadans de Catalunya voldran saber a què voten i a qui voten.
- Deixem-ho clar, per vostès l'única nació és Espanya?
Sí, però no per un concepte sentimental. Més que nació, som un estat, i com a tal, som gent. Si tu creus que ets una nació, aquest pensament té connotacions sentimentals i... polítiques. I aquí és on topa amb l'ordre jurídic. El que ha passat amb l'Estatut n'és un exemple. En el fons, pensar que Catalunya és una nació no és jurídicament traduïble. Fins i tot crec que hi ha molts catalans que quan parlen de catalanisme pensen de bona fe d'un sentiment, no d'un concepte polític.
"Abans de vuit anys se celebrarà un referèndum sobre la independència"
- Imaginem que Catalunya assoleix la independència d'aquí a dos anys, Ciutadans continuaria presentant-se a les eleccions?
Doncs no m'ho he plantejat. Però si que li haig de reconèixer que abans de vuit anys no m'estranyaria que se celebrés un referèndum per la independència, i més amb l'entrada d'altres partits que sembla que seran en el joc polític. CiU potser estarà forçada pel seu electorat més jove. Però CiU va cap a la independència a terminis i ERC al comptat. Però tot això, tot aquest moviment, el va posar en marxa el president Pujol: tenia al cap la independència, però era prou intel·ligent com per vendre i graduar el seu discurs.
- Pujol, culpable de l'independentisme?
Més que culpable és l'inductor de l'independentisme. Han passat 30 anys i durant 30 anys tenia al cap construir una Catalunya independent.
- En un referèndum d'independència vostès animarien a la participació?
Si s'hagués de celebrar, jo espero que el referèndum se celebrés a tot Espanya. Però si anem escalfant molt, potser ens foten una puntada de peu al cul. L'independentisme ho està fent molt bé, anar escalfant l'olla perquè un dia ens diguin, "Sabeu què? Marxeu". C's estem al mig, som una mena d'apàtrides, per a uns som espanyols, per a d'altres, catalans. Sempre apago focs. Tenim una dualitat d'identitat.
"Les comissions van bé, però no s'assumeixen responsabilitats polítiques"
- Vostè presumeix d'estirar la manta siciliana, volien legalitzar la prostitució i el cànnabis, presenta algun full de resultats?
Doncs no. Teníem un projecte que el govern s'ha guardat al calaix. Nosaltres afirmem que hi ha dos camins per fer les coses: ocultar-les o afrontar-les de la millor manera possible. No és que ens agradi o no la prostitució, com els toros, el debat és que hi és, o prohibim o assumim que la gent ho continuarà fent. Regulem-ho doncs, perquè la prostitució és una situació alegal. Amb el cànnabis passa el mateix. Hauria de tenir la mateixa dinàmica que el tabac.
- Dues comissions parlamentàries on vostè ha tingut un protagonisme força mediàtic, el Parlament doncs, li ha permès passar comptes?
Cert. La comissió d'Horta de Sant Joan es va portar molt bé i va ser seriosa. La del cas Palau ha estat a corre-cuita i una mica de ventilador. Però la conclusió és que les comissions polítiques funcionen, només falta que s'assumeixin responsabilitats polítiques. En el cas d'Horta de Sant Joan ningú, malgrat el que es va contrastar, no es va bellugar de la cadira. I per altra banda, la comissió del Palau ha estat una guerra freda entre tripartit i CiU.
- No podem obviar la prohibició dels toros, què n'opina del recurs d'inconstitucionalitat del PP?
Ara ja està regulat, i tinc els meus dubtes que pugui tirar endavant. S'han prohibit, i no ens agrada la prohibició, però no és inconstitucional.
- Tres banderes electorals?
Nova llei electoral que reguli les llistes obertes. Una segona bandera, complir la sentència del Constitucional. I en un tercer punt, actuar contra la corrupció. A més de representar una part de la societat catalana que fins ara no havia tingut veu. I per descomptat eliminar Consells comarcals i Diputacions.
- Per acabar, si no són nacionalistes, per què aquesta passió per la Roja?
Perquè som ciutadans espanyols que volem que guanyin els nostres esportistes, entre ells vuit catalans. No faré com el senyor Puigcercós, que penja banderes d'Holanda a les seves seus. M'agrada que guanyin els meus.