En un espai com la sala segona del Tribunal Suprem tot està pautat. Quan parla el president, la resta calla. Quan pregunten les parts, els testimonis responen. El periodistes es poden moure per espais concrets, igual que el públic que assisteix a la sessió, que és guiat com un ramat fins al lloc que tenen reservat a la sala, on han d’estar asseguts, en silenci i sense utilitzar cap aparell electrònic. En onze setmanes, les rutines estan clares: recés a les 12 hores; pausa per dinar a les 14 hores; i recés a les 18 hores. Qualsevol cosa que se surti d’aquesta pauta és susceptible de sorprendre. I, avui, dia de Sant Jordi, hi ha hagut un element que, en una coordinació no pactada entre acusats, bona part dels periodistes i la majoria del públic, ha destacat: les roses. 

Tant a Barcelona com a Madrid, el matí ha estat gris i plujós. Una grisor que va de la mà de la situació que viuen els presos (i el procés en general), i que xoca amb el vermell llampant de les roses que lluïen avui tots els acusats. A la solapa de l’americana, juntament amb el pin de consellers que porten alguns dels exmembres del Govern, hi duien una rosa vermella i una petita senyera.

És el segon Sant Jordi que molts d’ells passen entre reixes a l’espera que un jutge, en aquest cas Manuel Marchena, decideixi el seu futur. En plena diada, jornada especial a Catalunya, i en plena campanya electoral, que ha suposat una finestra oberta per tornar a veure els dirigents independentistes empresonats fent política -per via telemàtica, en entrevistes concedides a mitjans i mítings de cara al 28-A-, els acusats han "regalat" roses al president del tribunal.

[blockquote]Una persona del públic ha intentat regalar dues roses a Jordi Turull, però ha topat amb la negativa rotunda dels oficials de la sala[/blockquote]
Però aquestes roses no han quedat tancades a la sala. Aquest dimarts, el Suprem ha vist passar de nou càrrecs polítics -després de setmanes de policies anònims que han intentat apuntalar la rebel·lió que sosté la Fiscalia-, però també, pels passadissos, han circulat més rams de flors del que, a priori, és habitual. A la sala de premsa, la biblioteca de l’alt tribunal, s’ha celebrat un Sant Jordi de circumstàncies: entre ordinadors i interlocutòries, roses i llibres s’han intercanviat abans de començar la sessió, puntual com sempre a les 10 hores, i també s’hi ha pogut veure algun drac en forma de punt de llibre.

Com els periodistes, el públic també ha portat flors i llibres, que s’han sumat als habituals distintius grocs que reclamen des de fa més d’un any i mig la llibertat dels presos. Algun dels assistents ha provat de regalar, sense èxit, dues roses a l’exconseller Jordi Turull. Ha topat, però, amb la negativa rotunda dels oficials de la sala. Turull, això sí, li ha agraït el gest amb una mirada còmplice, un somriure sincer, i un petó a l'aire. 

Al Suprem, les roses també floreixen al claustre. Allà, com s’encarrega d’explicar un veterà periodista en un dels recessos pels passadissos del tribunal, conviuen amb uns tarongers que va fer plantar, ja fa anys, l’expresident del Tribunal Suprem Pascual Sala, per reivindicar el seu origen valencià. "En un pati com aquest hi ha d'haver tarongers", diuen que va dir Sala. Ara per ara, es desconeix si Marchena hi ha plantat res, als jardins de l’alt tribunal. Uns jardins on, coincidència o no, no només hi neixen roses vermelles. També n'hi llueixen de grogues.