El procés d'independència passa per hores baixes, però la repressió continua vigent i s'evidencia amb l'exili de diversos dirigents amb responsabilitats en els mesos més àlgids de l'any 2017. El cas paradigmàtic és el de Carles Puigdemont, que va marxar a Bèlgica pocs dies després de la declaració d'independència al Parlament, i on ha aconseguit victòries jurídiques importants, però hi ha més gent. Fa unes setmanes, la CUP va recordar els quatre anys d'exili d'Anna Gabriel i, aquest dimarts, ERC ha fet el mateix amb Marta Rovira. La secretària general dels republicans va marxar a Suïssa el 23 de març de 2018, just després de la primer sessió del debat d'investidura de Jordi Turull, per "no viure silenciada".
Amb motiu d'aquest quart aniversari lluny de casa i sota el lema "4 anys d'exili, amnistia i lliure retorn", ERC ha organitzat un acte d'homenatge a Rovira a la seu del partit, al carrer Calàbria, amb la participació de Carme Forcadell, Oriol Junqueras i Raül Romeva, i moderat per Marta Vilaret, vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva. A l'acte hi ha assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, els consellers d'ERC al Govern i la plana major del partit. "La repressió no s'ha acabat, tot continua", ha dit Vilaret per arrencar l'acte. Un dels missatges de l'acte l'ha verbalitzat Rovira, quan ha demanat "integrar la repressió en el camí cap a la república catalana". "Ara estem més preparats i tenim més arguments, i la lluita continua", ha assenyalat des de Suïssa.
Quan l'Estat va optar per reprimir el moviment independentista, enviant a presó bona part del Govern, va "creuar una línia vermella". "L'Estat ha perdut la reputació internament i internacionalment, i això ens fa més forts", ha assegurat. A més, ha assenyalat, la repressió de l'Estat anirà dirigida, també, cap a altres col·lectius: "Un estat que ha traspassat aquesta línia ho utilitzarà contra totes les persones que vulguin transformar o aconseguir drets". Rovira ha assegurat que, ara, els independentistes ho són, també, perquè no volen viure en un estat "demofòbic" que persegueix "la dissidència". Tots els ponents en l'acte han deixat clar que la lluita continua i també ho farà la repressió. "No hem normalitzat la repressió, però l'hem assumida", ha indicat Dolors Bassa.
Entre el públic, monopolitzat per càrrecs d'ERC, hi ha hagut també diverses víctimes de la repressió. "Tenien clar que ens volien aturar. Van agafar els lideratges que pensaven que hi havia al capdavant del referèndum i van enviar-los a la presó i a l'exili", ha afirmat. L'ofensiva "desacomplexada" es va fer evident l'1-O i tota la repressió que hi ha hagut ha volgut generar "por" contra el moviment i les generacions futures. "No volem tenir por i no en tindrem més. Notar els efectes de la repressió ens ha fet més valents. El projecte de país que defensem, la independència és una opció legítima que volem exercir i tenim tot el dret del món de defensar-la", ha afirmat.
La repressió "legitima" més el moviment El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha recordat que el país ha viscut moments d'exili i repressió "duríssims" i ha fet referència a la Guerra de Successió i la Guerra Civil, per exemplificar que molta gent va haver de marxar per culpa de la repressió. "Malgrat la repressió acumulada, el país se n'ha sortit cada vegada i hem estat capaços de construir nació i ideals", ha dit, i ha reivindicat la lluita dels catalans en defensa de la llibertat. "Des de la presó i l'exili hem construït moltes de les coses que ens fan sentir orgullosos", ha afirmat.
Junqueras s'ha mostrat "orgullós" de continuar suportant la repressió. "La repressió ens legitima i fa més legítima la nostra lluita i la nostra causa. És més fàcil que ens entenguin mentre patim la repressió i quan l'hem patida. És més legítima la nostra causa després d'haver passat per la presó i amb l'exili", ha assegurat. Presó i exili, ha afegit, forma part del camí cap a la llibertat i també permet que "ningú digui que està cansat". "Això ens farà invencibles", ha reblat.
Minimitzar els efectes de la repressió Rovira ha assegurat que l'independentisme es posarà d'acord. "És clar que ens posarem d'acord, és una de les lliçons de l'1-O", ha dit. De tota manera, ha demanat "comprensió" a la gent, perquè els efectes de la repressió persisteixen. "Ens han dificultat la comunicació, ens han separat a gent que treballàvem junts des de 2015", ha dit. Rovira, però, té clar que l'independentisme només avança quan es posa d'acord i teixeix consensos. Cal, en tot cas, treballar per "minimitzar els efectes de la repressió". Com? "Creient-nos-ho", ha dit Romeva. "No hi ha alternativa. El patiment no és agradable ni acceptable, però té sentit. No hi ha cap moviment d'alliberament que hagi estat fàcil", ha afirmat l'exconseller. "Creure-s'ho i comunicar-ho", ha afegit Bassa.
Forcadell ha dit que si l'1-O va ser possible -"l'acte de sobirania més gran de 1714"-, amb els aprenentatges adquirits cal avançar. "Hem conegut de què és capaç l'Estat. Si junts vam fer l'1-O, serem capaços de fer-ho qualsevol altre octubre. Estem esperant aquest moment, que arribarà", ha reblat l'expresidenta del Parlament. I com es combat la repressió? "Lluitant cada dia i defensant el projecte. Hem guanyat legitimitat", ha dit Rovira.
El record de fa quatre anys: "Patiment i orgull" Rovira ha recordat el dia que va marxar a l'exili. Aquell dia hi havia previst un consell nacional al qual no va participar cap dels participants en l'acte d'avui. "Ens vam acomiadar a les portes del Parlament, acabada la primera sessió del debat d'investidura de Jordi Turull", ha dit. "Va ser un dia dur", ha reconegut. Va ser una jornada de reflexió política i personal "molt precipitada". "Havíem de prendre decisions molt definitives", ha afirmat. Dolors Bassa ha recordat l'abraçada amb Forcadell i Rovira just abans que aquesta última emprengués el camí de l'exili. "Sabíem la decisió que havia pres la Marta. Vam estar al Parlament, vam votar i vam tenir clar que fins l'últim moment no ens mouríem del Parlament", ha dit, i ha definit el dia com una jornada "de fermesa política". Al cap de poques hores, Bassa i Forcadell entrarien a la presó.
De fet, l'expresidenta del Parlament ha recordat que volia "gaudir de cada moment". "Dissimulàvem, però hi havia alguna cosa a l'ambient, sabíem què passaria", ha admès. Va ser un dia de "patiment" però també "d'orgull". "Tot el que havíem fet ho havíem fet amb orgull i havia valgut la pena". Raül Romeva, que ja havia passat per la presó, ha definit un "diàleg permanent" entre "la persona i el personatge". "Sempre tindré associada la tornada a la presó amb l'aniversari de la meva filla, que feia dotze anys", ha explicat, i ha demanat no perdre mai la "humanitat" en relació a les decisions preses. "S'han de respectar", ha afirmat. La decisió, de tota manera, no era personal, sinó "col·lectiva". "Vam assumir el rol que ens tocava i ho vam fer amb convicció, per aquells que ens estimem", ha afegit Romeva. Tot i entomar la repressió, això no vol dir que sigui "justificable" ni "acceptable".
