El Govern no està preparant una base de dades fiscals de forma il·legal, tal com va afirmar el ja exsenador Santi Vidal. Així ho ha volgut deixar clar el secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, en una entrevista a Els Matins de TV3, on ha explicat que dilluns va començar una auditoria per part de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades a petició pròpia, per certificar que no s'ha produït cap actuació il·legal per aconseguir aquesta informació, tal com haurà de defensar també al Parlament la setmana que ve, com Oriol Junqueras. Les vies per aconseguir aquesta informació, en cas d'independència, serien els propis contribuents.

"El dia que el Govern consideri que hem de tenir noves competències en matèria fiscal, no esperarem que ningú ens doni les bases de dades fiscals", ha assegurat Salvadó, que ha destacat que aquestes dades les tenen els contribuents. "Qui té les nòmines del que cobra a finals de mes són les empreses", ha asseverat. I és que, mentre que l'agència tributària espanyola "té l'històric, les dades de present les tenen els ciutadans i contribuents".

Per aquest motiu, ha asseverat que no li cal "cap base de dades per a competències que no gestionem", ja que, quan arribi la desconnexió, seran "les empreses tenen les bases de dades i facilitarà les dades fiscals". Per ara, ha afirmat, l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) té una base de dades pròpia, però amb la informació fiscal de què disposa la Generalitat dels últims 30 anys, la qual, en tot cas, ha treballat per perfeccionar i netejar d'imperfeccions durant els darreres mesos, entre les quals 13 milions d'adreces incorrectes que ja s'haurien suprimit. "Sembla que hi hagi qui se n'estranya que la Generalitat tingui bases de dades fiscals, quan la Generalitat té bases de dades fiscals des dels anys 80", ha ironitzat.

Esgotar el recorregut autonòmic

Així mateix, Salvadó ha lamentat que "algú voldria que tinguéssim una agència tributària de fireta" i s'oposa al desplegament competencial en el marc vigent, com l'obertura de 15 noves oficines -la primera, la setmana passada-, la realització de totes les liquidacions d'impostos propis i cedits -fins ara externalitzat als registradors de la propietat, 12 treballadors dels quals ja s'han integrat a l'ATC- i de la recaptació de tributs en executiva -fins ara encarregat a l'agència estatal, i aviat l'ATC perseguirà fins i tot les multes de trànsit-, o l'impuls d'un nou sistema informàtic capaç de gestionar impostos massius, com el nou als vehicles contaminants que preveuen els pressupostos, amb 4,5 milions de contribuents -però en un futur, si calgués, també l'IVA i l'IRPF-.

En tot cas, el responsable polític de l'ATC ha deixat clar que confia en què, un cop proclamada la independència, l'Estat s'assegui a pactar-ne els termes i la transició, també en matèria tributària, però igualment ha apuntat que, encara que no sigui així, el país no renunciarà a la independència. Malgrat tot, Salvadó ha admès que li cal explicar-se "més i amb transparència", per evitar episodis com els de Sant Vidal, atès que ha assegurat que la seva actuació "entra dins el marc legal actual" i "tot és perfectament explicable i enormement positiu" per al ciutadà.

No es nomenarà un expert per al finançament

Quant a la petició del govern espanyol perquè la Generalitat nomeni un expert per analitzar el nou sistema de finançament, Salvadó ho ha descartat, ja que afirma que la feina de l'executiu català era preparar la independència en 18 mesos, mentre que un eventual nou model de repartiment de recursos trigaria uns tres anys a entrar en funcionament. "És un altre escenari temporal", ha afirmat.

Pel que fa a l'anunciat dictamen al Consell de Garanties Estatutàries que C's va afirmar que demanaria en relació als pressupostos, no s'ha mostrat sorprès, però ha lamentat que, amb el retard en l'aprovació dels comptes que això comportarà "perdrem algunes desenes de milions que ens haurien anat molt bé".

Posicionaments de Catalá propis de la dictadura

Finalment, ha carregat contra les crítiques del ministre de Justícia, Rafael Catalá, a la concentració de dilluns davant del TSJC. "Segons Catalá, el que és democràtic és jutjar la democràcia els demòcrates, i manifestar-se sembla que no ho és. La sensació és que estem als anys 50 o 60", ha etzibat, i ha afirmat que "fer aquestes afirmacions el segle XXI contradiu el que és el sentit comú i la democràcia a l'Europa occidental". Sigui com sigui, ha apuntat que el judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigar reforça les conviccions independentistes de la societat.