És conscient de les dificultats que hi haurà per pactar, però promet presentar-se a la investidura si queda primer a les urnes. Ha repetit com un mantra, però, que ni per activa ni per passiva arribarà a cap acord amb els independentistes. I al mateix temps defensa en aquesta entrevista que anar a segones eleccions ha de ser "l'últim recurs".
- Ha passat moltes nits sense dormir en el darrer any? O ha tingut la consciència tranquil·la en tot moment?
- He passat moments de molta tensió i complexitat, però he dormit totes les nits malgrat passar per moments molt complicats. Tinc la consciència tranquil·la, perquè he fet tot el que he pogut fer i he treballat tot el que havia de treballar. Hem pres les decisions que ens han semblat més prudents i adequades per a cada moment, d’acord amb la informació que teníem disponible.
- El ressentiment de l’economia explica per què no s’han pres mesures més contundents per contenir la tercera onada de la pandèmia, com han fet altres països europeus?
- En absolut. Hem pres les mesures que s’havien de prendre per garantir en tot moment la protecció de la salut. Vam ser els que en menys temps vam fer un confinament més estricte a Europa i les mesures que s'han pres després estan en línia amb altes països d’Europa. En alguns territoris del nostre país hi ha hagut mesures molt estrictes de tancament. En aquest moment, les mesures són dures en funció de la situació de cada territori.
- Ha hagut de fer front a moltes pressions dels sectors econòmics com a ministre de Sanitat?
- No. Soc bastant impermeable a les pressions. És normal que els sectors econòmics facin arribar les seves inquietuds i preocupacions. Molts d’ells han fet propostes interessants, com el sector de la cultura, que s’ha adaptat de manera molt intel·ligent i imaginativa a la situació. Molts altres sectors han fet aquest esforç d’adaptació.
- En el seu comiat com a ministre va recordar el pronòstic que a l’estiu el 70% de la població estarà vacunada. Recentment, la UE ha dit que només estan compromeses vacunes per subministrar al 22% de la població de cara a l’estiu. Es pot mantenir el pronòstic del 70%?
- La presidenta de la Comissió Europea ho ha mantingut i, la comissària de Salut de la UE, també. Més que un pronòstic, jo vaig explicar la previsió amb què treballàvem, que és que hi hagi capacitat suficient per tenir un 70% de la població europea vacunada, si no hi ha res imprevist o una mutació sorprenent del virus. Els contractes que estan firmats garanteixen uns subministres suficients.
"La previsió és tenir un 70% de la població europea vacunada a l'estiu, si no hi ha res imprevist o una mutació sorprenent del virus"
- No és contraproduent seguir mantenint-ho? I si després no passa per incompliments de les farmacèutiques?
- El risc és no dir la veritat a la gent. Quan es demana a la ciutadania sacrificis de manera tan continuada, la ciutadania té dret a ser tractada de manera adulta. Hi ha aquests contractes signats i unes previsions que donen com a resultat que puguem tenir això fet. Si hi ha inconvenients sobrevinguts, s’han d’explicar. Ja han anat arribant vacunes de forma sostinguda i s’han anat administrant. N’arribaran més i avui ja tenim aprovades tres vacunes a l’entorn més garantista que hi ha, que és l’europeu: BionTech/Pfizer, Moderna i Oxford AstraZeneca.
Hi ha en procés de revisió la vacuna de Jansen & Jansen i n’hi ha tres més que estan contractades i pendents del procés d’avaluació. Tot el que s’ha fet dona la previsió que hi ha i el que cal fer és explicar-ho a la gent. Si sorgeixen coses noves, s’ha d’explicar també, però no crec que sigui el cas. Per a mi, el 2021 serà l’any de la vacunació i la reactivació econòmica, i és aquí on s'han de centrar els esforços de les administracions.
Salvador Illa defensa la gestió feta des del Ministeri de Sanitat Foto: Adrià Costa
- Per què és vostè millor candidat que Miquel Iceta?
- No ho sé. Jo tinc una relació d’amistat i admiració per Miquel Iceta i va ser ell qui em va demanar que em presentés. Els meus companys del partit també ho van fer i el president del govern espanyol també em va dir que ho veia bé. Per això ho vaig fer, perquè m’ho han demanat. Se’m fa una mica difícil comparar-me amb un amic que admiro i explicar per què. És una consideració que em van fer els companys i que accepto. Em veig amb cor de guanyar les eleccions, de ser president de la Generalitat i represento bé un sentir que em sembla que és majoritari a Catalunya: de canvi, de passar pàgina d’una dècada que no ha estat bona per Catalunya.
- Tem que li pugui passar com a Inés Arrimadas l’any 2017? És a dir, guanyar però no tenir majoria per governar?
- Si guanyo, no me’n vaig. De fet, estic fent el contrari: jo torno de Madrid. Si guanyo, intentaré fer valdre la meva victòria, presentar la meva candidatura a la investidura i assumir la presidència de la Generalitat. Això dependrà de com quedin configurades les forces, però jo vinc amb el propòsit de quedar-me aquí i representar els ciutadans que em facin confiança.
- Per ara, la proposta d’un Govern en minoria amb els comuns sembla improbable segons les enquestes.
- Ja veurem. Les enquestes són enquestes. Jo percebo que hi ha una majoria molt àmplia de canvi i s’han de sumar vots suficients per a una investidura. Vull un Govern de canvi, progressista, i no vull un Govern amb independentistes.
"Jo no puc investir un president independentista perquè estic convençut que la independència no és una solució per a Catalunya. És un plantejament divisiu que ens ha portat a una societat més dividida"
- Prefereix anar a segones eleccions abans que pactar per activa o per passiva amb un partit independentista?
- Prefereixo que siguem capaços d’articular una majoria a la primera. La repetició d’eleccions no és una cosa bona i hauria de ser l’últim recurs. Aspiro que aquesta àmplia majoria que vol un canvi a Catalunya dipositi la confiança en la meva candidatura.
- Si és l’últim recurs, abans permetria la investidura d’un president independentista?
- Jo no puc investir un president independentista perquè estic convençut que la independència no és una solució per a Catalunya. Penso que és un plantejament divisiu que ens ha portat a una societat més dividida i hem perdut posicions econòmicament. No tenim més prestigi ni a Espanya ni a Europa. Probablement, tots tenim alguna responsabilitat en això, però qui en té més és qui ha governat. El món està canviant. Els plantejaments divisius o de polarització que van sorgir arran de la crisi econòmica del 2008, tant a Europa com als Estats Units, no han portat res de bo. Fins i tot negacionisme científic o polític, estenent falsedats òbvies.
S’ha banalitzat amb una institució tan representativa pel que significa la democràcia americana com el Capitoli. S’està passant pàgina d’això i es torna a una certa sensatesa, a un respecte per l’estat de dret i a entendre la democràcia com a sistema afavoridor de consensos i que respecti la diversitat de la societat per enriquir-la i buscar punts de retrobament. El que pretenc és fer una onada de retrobament entre catalans i també amb la resta d’espanyols i europeus.
Illa insisteix que no pactarà amb els independentistes Foto: Adrià Costa
- El paral·lelisme fa referència a una part de l’independentisme o a tot?
- No pretenia… Com a observador de la realitat de la geopolítica occidental, observo que el que ens passa aquí passa a països del nostre entorn i ens porta a situacions preocupants. També com s’hi passa pàgina. Fer murs i oblidar-nos del món, estendre falsedats que porten a divisions no ens ha funcionat. A casa nostra no ens podem sentir orgullosos dels darrers 10 anys. La societat catalana no està cohesionada ni és més rica, ni tampoc té més prestigi. No anem a buscar revenges ni a retreure’ns les coses, ni a buscar que una part de Catalunya s’imposi sobre l’altra. Hi ha expressions molt gruixudes per part de membres d’algunes candidatures, dient que els altres són uns ñordos, per exemple. Jo això no ho vull, ni crec que ho vulgui la majoria de la societat catalana.
- Vostè s'ha assegut a una taula de diàleg amb ERC, que ha verbalitzat una via pactada, diferent a la de JxCat, que aposta per la DUI. Per què no podria permetre una investidura d'ERC abans d'anar a segones eleccions?
- Jo no puc arribar a un acord per formar Govern amb una formació política que diu que el seu objectiu és la independència. Això és el que veig i sento que diu ERC i el seu candidat. Puc arribar a acords en altres qüestions amb ERC i Junts, i seria bo. Per exemple, en matèria del combat contra la pandèmia. Però arribar a un acord de Govern amb una formació que té per objectiu la independència, sigui per la via que sigui, no. Sembla que hi ha un avançament per part d’alguns partits independentistes que diuen que no ho volen fer trencant la legalitat. Bé, això és una condició sine qua non.
Si hi ha un marc de convivència, no es pot trencar, perquè ja hem vist aquí i fora d’aquí quines conseqüències té trencar l’estat de dret. Respecto els que pensen que la independència és la solució, però jo estic convençut que no i treballo per aconseguir el meu objectiu, que és el retrobament. Hem de buscar allò que ens uneix i centrar l’acció de Govern en les prioritats que ara preocupen la ciutadania, buscant punts de consens.
"Fer murs i oblidar-nos del món, estendre falsedats que porten a divisions no ens ha funcionat"
- Com es "passa pàgina" al procés si hi ha quasi un 50% de ciutadans que han votat reiteradament a favor de partits que defensen la independència?
- El retrobament l’hem de fer entre tots, a mi no em sobra ningú. Primer, ens hem de reconèixer com a persones que vivim aquí i que som tan catalans uns com altres. Aquí ja hi ha un primer capítol interessant de feina a fer. Després, respectar-nos, cadascú amb les seves posicions polítiques. En tercer lloc, dialogar dins del marc de l’estat de dret. La independència és un plantejament divisiu. Divideix els partits, la societat, les famílies i els amics. Cal fer un exercici de diàleg dins de la llei, pausat, calmat i recuperant la credibilitat de les nostres institucions i la lleialtat institucional.
- Busca convèncer quasi la meitat dels catalans que abandonin la idea de la independència?
- No ho pretenc. Si hi ha un 47% o un 48% a favor de la independència, aquesta no es pot proclamar unilateralment i això ho hem vist. Pretenen que els que no som independentistes marxem? No ho farem pas això. Millor que busquem un acord, no? Podem estar d’acord que la primera prioritat ara és combatre la pandèmia i vacunar?
"Pretenen que els que no som independentistes marxem? No ho farem pas això. Millor que busquem un acord, no?"
- Quin encaix proposa, doncs?
- La independència no és un encaix que generi consens. Per tant, busquem aquelles coses que ens uneixen i facin possible la convivència de tots. La meva proposta és formar part d’una Espanya plural i diversa. Hem vist com junts hem combatut la pandèmia. Junts hem aconseguit vacunes, ens hem posat d’acord per la tornada a l’escola de forma presencial, hem fet un ingrés mínim vital. A Europa, junts hem adquirit vacunes i negociat amb set companyies. Veig com el president del govern espanyol va convocar a tots els presidents de les comunitats autònomes amb la presidenta de la Comissió Europea.
Salvador Illa Foto: Adrià Costa
- A la taula de diàleg hi havia la clàusula que establia que l’acord s’hauria de votar. Què s’ha de votar?
- Primer hem d’arribar a un acord. La proposta que vam posar damunt la taula són els 44 punts. Cada punt feia referència al finançament, a cooperació en matèria social i econòmica, regeneració institucional… Fixi’s si hi ha agenda de treball. Se’n poden posar més o treure’n algun. Això és l’exercici normal a qualsevol país avançat del món. Diàleg i treball, no imposar l’agenda de la meitat sobre l’altra meitat.
- Vostè ha pactat amb els independentistes: a la Diputació de Barcelona amb Junts o l’abstenció d’ERC a la investidura de Sánchez. Hi té millor relació del que aparenta?
- Tinc una relació cordial amb totes les formacions polítiques. Ens hem dit amb molta claredat els plantejaments que defensem en les qüestions que abordem. Crec que és raonable. No he tingut inconvenient a parlar amb ningú i, quan ha estat possible, arribar a acords
- Els líders independentistes empresonats han de ser indultats?
- No han de tenir cap privilegi ni perjudici. S’han sol·licitat indults per a aquestes persones i com que no han de tenir perjudici i és obligat tramitat els indults, és el que està fent el govern espanyol. Jo no em pronunciaré sobre què s’ha de fer fins que acabi la tramitació.
"Jo estic sempre a favor de la justícia, mai a favor de la venjança. Sobre la qüestió concreta dels indults, és una obligació tramitar-los"
- Però contribuiria a encarrilar una resolució dialogada?
- Estic sempre a favor de la justícia, mai a favor de la venjança. Sobre la qüestió concreta dels indults, és una obligació tramitar-los i quan acabi la tramitació veurem quin és el resultat d’aquest procés i donaré la meva opinió.
- Vostè coneix algun dels presos, com Quim Forn. Li sap greu la seva situació?
- No m’alegro mai que a una persona, i menys si hi he tingut relació, li vagin les coses malament i passi per moments complicats a la seva vida.
Illa, al despatx de Miquel Iceta a la seu del PSC Foto: Adrià Costa
- No s’ha plantejat reunir-s’hi? O amb ell o amb altres presos.
- Ara no em puc reunir amb aquestes persones perquè seria vist i interpretat com un acte polític. Un gest polític que no he de fer i no vull fer.
- Es pot considerar que Laura Borràs està imputada per corrupció?
- No és que es pugui considerar, hi ha uns fets coneguts i a la vista. És una persona que ha de retre comptes davant la justícia sobre uns fets que va cometre. Totes les explicacions i transparència que ella pugui donar són bones. Serien agraïdes.
- Núria Marín també ha de donar explicacions? És un cas equiparable de presumpta corrupció?
- Núria Marín ha demanat anar a declarar davant del jutge. Em sembla que és l'actitud correcta que ha de tenir un dirigent polític. Tinc tota la confiança en Núria Marín. No ha parlat malament dels tribunals, no s’ha queixat… Ha dit que hi ha un dubte, el vol aclarir i que sigui el més aviat possible. L’actitud contrasta amb la d'altres.
"Núria Marín ha demanat anar a declarar davant del jutge. Em sembla que és l'actitud correcta que ha de tenir un dirigent polític i contrasta amb la d'altres"
- Per què no s’han prohibit tots els desnonaments mentre duri l’estat d’alarma?
- No només em preocuparan els desnonaments. Si soc investit president, em preocuparà que ningú quedi enrere. El govern espanyol ha fet un desplegament sense precedents en democràcia d’ajuts. Sempre se’n poden fer més, però sense precedents. El pressupost de 2021 és el que té més despesa social en la història democràtica. S’han suspès les regles fiscals perquè ajuntaments i comunitats autònomes puguin tenir més recursos. En matèria de desnonaments, durant l’estat d’alarma es van limitar i el decret que s’ha fet és molt garantista. Pot haver-hi alguna consideració que digui que es pot anar més enllà i es pot estudiar, però el govern espanyol ha tingut una sensibilitat que m’enorgulleix.
- No considera que s’estigui deixant enrere les persones amenaçades de desnonament que no puguin acreditar una vulnerabilitat prèvia a la Covid-19?
- Al contrari. S’ha protegit les persones perquè no puguin ser desnonades en una situació excepcional com la Covid-19.
Salvador Illa defensa la gestió feta des de la Moncloa per ajudar els més vulnerables Foto: Adrià Costa
- Per què encara no han fet efectiu a l’Estat el compromís de regular els lloguers, com s’ha fet a Catalunya?
- El govern espanyol hi està treballant i farà efectiu el seu compromís al llarg de la legislatura, tan aviat com sigui possible.
- El format serà similar al de Catalunya o s’apostarà per incentivar fiscalment?
- No ho puc anticipar. Els equips que ho estan treballant donaran a conèixer l’enfocament i tinc plena confiança en la feina que estan fent.
- Per què es compensen els fons voltors i grans propietaris en aquells casos en què el llogater no pugui pagar? En el pacte de govern a la Moncloa, el seu partit exerceix de cara amable amb el sector immobiliari?
- No. El meu partit creu en l’economia de mercat. Amb un enfocament socialdemòcrata i desplegant les ajudes que facin falta perquè ningú quedi enrere. Fins avui, l’economia de mercat s’ha demostrat com el millor mecanisme que hi ha per crear riquesa. Nosaltres volem que l’economia generi riquesa i repartir-la adequadament.
"L'economia de mercat s’ha demostrat com el millor mecanisme que hi ha per crear riquesa"
- Cal un salari mínim català de 1.250 euros?
- Hi ha hagut un augment del SMI a Espanya sense precedents. Això ha estat obra d’un govern socialista en coalició amb Unides Podem. Si s’ha d’augmentar el salari mínim a Catalunya ,és una qüestió que m’agradaria discutir amb els agents socials, sindicals i empresarials. No em tanco a això, però ha de ser fruit d’un diàleg i d’un acord.
- Els fons europeus que es destinen a Catalunya, els ha de gestionar la Generalitat?
- Sembla que tenim la idea que em donen els diners i faig el que vull. Això no va així. Els fons europeus són un esforç col·legiat molt important d’Europa. L’objectiu és la transformació econòmica arreu d’Europa i, per tant, els països europeus i la Comissió Europea s’asseguren que aquests diners no serveixin per a altres finalitats que no siguin aquestes. Europa utilitza com a mecanisme de supervisió els estats i, per tant, no hi ha un camí per oblidar-se d’Espanya i anar directament a Europa, on per cert no hem anat en els últims vuit anys i ningú ens ha rebut, ni tenim cap interlocució.
El prestigi de Catalunya ha anat a menys i no a més, i seria una consideració pertinent a fer en aquesta matèria. El que s’ha de fer és tenir bons projectes, conèixer molt bé la normativa, tenir clar on van destinats els diners i no estar tan pendents de si decidiré jo, sinó de presentar bons projectes coordinadament amb el govern espanyol i les institucions europees. A mi em fa la impressió que estem molt despistats aquí. Que el Govern està més pendent de què feia una part del Govern per matisar-ne l’acció i estem deixant passar una oportunitat històrica per transformar l’economia, el sector de l’automoció, el turístic, el farmacèutic. Si soc president, em centraré molt en aquest assumpte.
Salvador Illa continua sent secretari d'Organització del PSC Foto: Adrià Costa
- El Govern en funcions ha fet pública aquest dimarts una llista amb més d'una vintena de projectes per optar als fons.
- He vist el teletip, no he pogut conèixer a fons els projectes. Tot el que sigui avançar en aquesta direcció em sembla bé, però no obstant això, crec que anem tard i una mica despistats.
- Vostès que defensen un nou sistema de finançament, com a president batallaria per un concert econòmic com el d’Euskadi?
- El que vull són més recursos per a Catalunya. Des del 2014 el model ha de ser reformat i hem assistit amb molta sorpresa al fet que la Generalitat ni tan sols designi experts per fer un primer document de diagnòstic de la situació. S'ha aplicat l’estratègia de cadira buida i de no anar a les reunions, pretesament per voler aspirar a altres coses i perquè semblava que l’autonomia o les regles del joc no eren bones. A mi em sembla que s’hi ha de ser, amb arguments de millor finançament per a Catalunya. Aaspiraré a fer això, buscaré aliats per fer-ho i seré exigent amb el govern espanyol. També cal acabar amb el dúmping fiscal d’algunes comunitats autònomes i alguns territoris, que no són justos socialment ni correctes ni beneficioses.
"Anem tard i una mica despistats amb els fons europeus"
- A Madrid es refereix?
- El cas de Madrid és un cas que em ve al cap, però no només. A mi no em fa cap gràcia que grans multinacionals tinguin la seu fiscal a països on paguen menys impostos. Això no és el món que jo vull, això ens perjudica a tots. O que hi hagi ciutadans que se’n vagin a altres països perquè paguen menys IRPF. Si volem tenir una bona sanitat, un país segur, uns carrers nets i endreçats i unes bones infraestructures… Això no ve del cel, s’ha de pagar. I s’ha de pagar amb l’esforç solidari de tots els ciutadans. No em sembla bé que un territori prengui avantatge d’un altre. No pot ser que les grans empreses no contribueixin i que de vegades pagui més impostos una empresa mitjana que una multinacional. Tot això s’ha de corregir i no es corregeix independitzant-se de no sé què o de no sé qui. Es corregeix treballant conjuntament i coordinant-nos.
- Sempre, al PSC, el candidat ha estat el primer secretari del partit. Calcula optar a la primera secretaria?
- No m’ho plantejo. El partit té el primer secretari que ha de tenir. Jo soc secretari d’Organització i treballo molt a gust amb Miquel Iceta, i soc candidat perquè ell i el partit m’ho van demanar. Si no, no ho hagués estat. No obeeix a una ambició concreta que tingués per fer això. Ho faig amb molt de gust i amb molta il·lusió perquè em crec molt el que estem defensant, però no tinc cap més aspiració que fer una bona campanya i traslladar als catalans el nostre plantejament polític. Guanyar les eleccions i fer un Govern que acabi amb aquests anys que no han estat positius, sense retrets ni mirar enrere, obrint un temps nou a Catalunya.