La gestió dels egos és una de les qüestions més delicades que han de gestionar les cúpules dels partits i dels grups parlamentaris. Les campanyes electorals en són un bon termòmetre. Amb el quarter general instal·lat a Argelers, Carles Puigdemont va ser el protagonista indiscutible del camí cap als comicis del 12 de maig, però el termòmetre d'aplaudiments també va reservar protagonisme per a Salvador Vergés, especialment en els actes de gran format. De verb àgil, missatges rotunds -és d'aquells oradors que agraden al públic i que fan patir els responsables de campanya- i gràcia natural, es va fer un lloc entre les primeres espases que acompanyaven Puigdemont.
El caos a Rodalies ha permès a Vergés tenir una quota de pantalla cobejada dins del grup parlamentari de Junts, més pensat per governar que per estar a l'oposició, i l'ha afermat com un lideratge emergent a la formació. Té escó a la cambra catalana des del 2021, quan hi va arribar com a número tres per Girona després de convertir-se en la sorpresa a les primàries celebrades a la demarcació. Va quedar per darrere de Gemma Geis -ara vicealcaldessa de la capital gironina- i Marta Madrenas -exalcaldessa de la ciutat i ara diputada a Madrid- després d'una campanya en què feia bandera de la condició d'outsider. El 2019, això sí, ja se'l va veure acompanyant la candidata Elsa Artadi a Barcelona.
Nascut a Olot, enginyer de formació, es defineix com a "pagès emprenedor en excedència" a la pàgina oficial al Parlament. Les intervencions al faristol i en comissió no acostumen a passar desapercebudes -tampoc el seu segon cognom, Tejero, amb el qual fa broma sovint- per la contundència i algun joc de paraules. Quan la consellera Sílvia Paneque va donar explicacions en comissió per les incidències a Rodalies, va fer servir el terme "renferèndum" per carregar contra l'empresa estatal. Aquest dimecres va demanar "fer fora Renfe de Catalunya", tot i que el seu partit -aquest detall el va obviar- va contribuir a situar fa uns mesos Eduard Gràcia com a membre del consell de la companyia.
Vergés és d'aquells dirigents que a la direcció de Junts van bé per explicar la renovació territorial, juntament amb Mònica Sales -ascendida a vicepresidenta en l'últim congrés i amb rol ascendent com a portaveu parlamentària sota la tutela d'Albert Batet- i Jeannine Abella, cap de files per Lleida a les últimes eleccions. Tots tres van exhibir sintonia en l'última campanya electoral, quan feien de teloners de Puigdemont. Tot i que Vergés va arrencar la trajectòria a la cambra enquadrat amb els diputats més independents -sota l'influx de Laura Borràs i amb figures com Joan Canadell a l'hemicicle-, amb el pas dels mesos es va anar acostant al sector més oficialista, arrenglerat amb Jordi Turull.
El tomb va arribar quan es van produir turbulències dins del grup parlamentari, amb Aurora Madaula i Cristina Casol -totes dues properes a Borràs, totes dues fora de la llista de les últimes eleccions catalanes- com a protagonistes, Vergés es va alinear amb la bossa de representants majoritària que s'hi va enfrontar fins al punt de demanar que les apartessin. En l'últim congrés, el cap de files per Girona va tornar a entrar a la direcció com a responsable d'infraestructures. Va comparèixer al costat de Jordi Turull el dia que Junts es va desmarcar de la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll, i també ha estat protagonista a l'hora d'abordar propostes en el pitjor moment de la sequera.
Dins del partit no hi cap procés successori oficial en marxa -tothom està pendent de veure si Puigdemont pot tornar a Catalunya abans de l'estiu, en cas que se li apliqui l'amnistia, i persisteix el dubte sobre quin rol voldrà jugar al Parlament i al partit-, però Vergés és un dels dirigents col·locats a primera fila per continuar creixent. El caos a Rodalies li ha permès guanyar quota mediàtica, continuarà com a antagonista de Paneque en matèria d'infraestructures i també marcarà de prop ERC per avaluar el traspàs del servei ferroviari a Catalunya, que de moment Junts considera fake. En un grup parlamentari ple de veus amb voluntat de projecció -i d'egos a gestionar-, parteix d'una posició privilegiada.
