Confrontar l'Estat té costos, però no fer-ho també, i Sílvia Paneque ho ha viscut de primera mà. El Parlament n'ha demanat aquest dijous el cessament pel caos a Rodalies de les últimes setmanes. No tan perquè ella hi tingui una responsabilitat directa -hi té una incidència relativa, de fet- sinó per la poca contundència a l'hora d'assenyalar qui n'és l'autèntic responsable: Renfe, Adif i el govern espanyol. Això ha estat el que ha fet decantar ERC cap a l'abstenció en la votació sobre la proposta de Junts, que demana el cap de la consellera de Territori, i que ha pogut tirar endavant amb els vots del PP, Vox, la CUP, Aliança Catalana i la diputada de Jovent Republicà, Mar Besses. En total, 67 diputats a favor de destituir Paneque i 48 -el PSC i els Comuns- en contra. Malgrat la petició del Parlament, la consellera continuarà al Govern.
Abans de començar la votació, Paneque ja tenia garantit que sortiria reprovada del ple monogràfic de Rodalies, que va començar dimarts. El motiu és el moviment d'ERC, que després de diverses advertències de la diputada Ester Capella, va acabar tramitant també una proposta per censurar l'actuació de la consellera en les incidències ferroviàries. Els republicans volen que Paneque assenyali els veritables responsables de la situació i no pas que no doni la cara per ells. Evitar la confrontació amb Renfe, Adif i el Ministeri de Transports -la consellera insisteix que cal lleialtat institucional i col·laboració- li ha comportat no només la reprovació previsible (amb 86 vots a favor i només 42 en contra), sinó també una petició de cessament. Salvador Illa, que no ha assistit al debat però sí a la votació, no atendrà la demanda del Parlament, que suposa un primer sotrac a la seva presidència. Quan ha acabat la votació, ha sortit de l'hemicicle al costat de Paneque, una declaració d'intencions.
El ple també ha aprovat la reprovació del ministre de Transports, Òscar Puente, promoguda pel PP, i ha exigit la dimissió dels presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Luis Pedro Marco de la Peña, a instàncies d'ERC. També, a instàncies dels Comuns, ha avalat emprendre mesures per mantenir les bonificacions al transport públic fins que Rodalies funcioni "amb normalitat". La majoria del ple també ha reconegut, a través d'una proposta de Junts, el deute històric de l'Estat amb les infraestructures de Catalunya, que puja fins als 50.000 milions d'euros.
Retrets a Paneque per fer "d'escudera" de Renfe i Adif
La diputada de Junts Montse Ortiz ha dit que la xarxa de Rodalies és “absolutament deficient” i té conseqüències personals i econòmiques. Ha lamentat la manca d'autocrítica per part del Govern, que opta per la “resignació” i ha dit que cal assumir responsabilitats. “Demanem la reprovació i el cessament de la consellera Paneque, i la reprovació de tots els presidents de Renfe des de 2018 que han tingut el carnet del PSC”, ha dit, i ha recordat que el PSOE fa set anys que governa a l'Estat. Des de Junts també han reclamat un traspàs “real i efectiu” i ha dit que el pacte entre el PSC i ERC és “un fals traspàs en què Renfe continuarà operant a Catalunya”.
ERC ha lamentat que Paneque faci d'"escudera" de Renfe i Adif davant del caos de Rodalies. La diputada Mar Besses ha assegurat que la situació és de “col·lapse” fruit de dècades de “desinversió estructural” per culpa de Renfe i Adif, amb una estructura centralitzada i sense vocació de servei públic. “Es limita el dret a la mobilitat i condiciona la vida, la feina i la salut dels usuaris”, ha denunciat la diputada. En aquest sentit, ha dit que el Govern del PSC ha d'exigir responsabilitat a l'Estat, a Renfe, Adif i als successius ministres de Transports. "Si no exigeix responsabilitats, serà vostè qui haurà d'assumir responsabilitats", ha dit Besses a Paneque.
El PSC ha lamentat les reprovacions o la “cerca de culpables” dels grups parlamentaris, i ha dit que la consellera intenta resoldre els problemes que venen de lluny i “ha donat la cara sempre”. “No és just i no s'ho mereix”, ha afirmat el diputat José Ignacio Aparicio. Els socialistes han tancat files amb la línia d'actuació del Govern, que passa per modernitzar la infraestructura, actualitzar i renovar els trens i avançar en el traspàs. “La gestió s'ha de fer des de Catalunya, apostem per un traspàs efectiu de Rodalies, i per això cal complir amb el calendari”, ha refermat, i ha reivindicat els acords amb ERC i els Comuns en aquest àmbit. “Els acords arribaran a bon port”, ha reblat.
Concrecions sobre l'empresa mixta
El PSC i ERC han pactat (de nou) refermar el compromís amb el traspàs de Rodalies i remarquen, com es va dir a la comissió bilateral del febrer, que s'ha de constituir abans del 31 de desembre de 2025. A la proposta de resolució, que els Comuns han avalat, es concreten una mica més els detalls d'aquesta companyia, que estarà presidida per la Generalitat, amb majoria catalana al consell d'administració. Els grups detallen també que la direcció executiva serà independent del grup Renfe i tindrà participació majoritària de la Generalitat.
Alhora, com consta en els estatuts que encara no són públics, el director general encarregat de les tasques de gestió operativa serà proposat pel president del consell d'administració i "cap decisió de la junta general o del consell d'administració es prendrà sense la participació i el vistiplau de la Generalitat". Així, els grups refermen també el compromís que amb la creació de la nova empresa -que formarà part del grup Renfe, que tindrà majoria de les accions- els protegiran en tot moment els drets laborals i la "permeabilitat" dels treballadors implicats en el traspàs, és a dir, que puguin moure's.
Estudiar noves línies a traspassar
En l'acord inicial del traspàs es concreten tres línies a traspassar -l'R1, R2 i R3- però es deixa oberta la porta a estudiar altres trams, amb l'objectiu d'assolir un traspàs integral. Fonts coneixedores apunten que això ja es referia, sobretot, a l'R4. En el cas de l'R16 -especialment el tram que va d'Amposta a l'Aldea- és una de les línies que s'ha abordat en els grups de treball que estan desplegant l'acord del traspàs. Aquesta proposta també ha tirat endavant. Ara com ara, s'ha començat a traspassar l'R1, que servirà de banc de proves per a la resta. Alhora, el Parlament també ha instat el Govern ha reforçat l'empresa Ifercat, perquè a la llarga assumeixi la gestió de la infraestructura de Rodalies.
Més i millor comunicació
PSC i ERC també han pactat millorar la comunicació davant del caos de Rodalies. En què es tradueix? Entre d'altres, en crear una aplicació. Socialistes i republicans insten el Govern a elaborar un pla de comunicació i un protocol adreçat a maquinistes i personal d'atenció presencial per gestionar i comunicar als usuaris els problemes en el servei. Aquesta era una de les prioritats del Govern de Pere Aragonès i també ho és per a Salvador Illa, mentre s'executen les inversions ferroviàries i s'avança en el traspàs de la xarxa.
En una proposta de resolució transaccionada es concreta com ha de ser aquest pla de comunicació. Ha de ser "fluida, entenedora i eficaç, i adreçada en la llengua pròpia de Catalunya". En aquest sentit, demanen al Govern que creï, abans d'acabar el 2025, una aplicació mòbil per transmetre aquesta informació "de manera pràctica i en temps real". Així, socialistes i republicans remarquen que el Departament de Territori haurà d'assegurar que Renfe i Adif duen a terme aquesta formació entre els treballadors.
Una estratègia ferroviària per a les pròximes dècades
Els Comuns han pactat amb el PSC impulsar una estratègia de planificació ferroviària, amb un pla 2025-2050 i projectes en dues fases. La primera, entre 2026 i 2030, amb l'actualització del pla de Rodalies. La segona, entre 2030 i 2050, amb una planificació d'estratègia ferroviària. En aquest punt, els socialistes han acceptat la demanda dels Comuns de presentar el document "en un termini de cinc mesos". En el primer semestre de 2026 s'ha de concretar també el pla de serveis ferroviaris, per garantir la mobilitat i un servei de qualitat.
Els dos grups també han pactat impulsar un "pla d'emergència" per donar resposta als problemes de Rodalies i instar el Govern a presentar un calendari d'execució de les obres. Cada tres mesos, el Parlament ha de rebre un informe de la situació i s'han de fer reunions trimestrals amb els partits amb representació per fer seguiment de l'execució del pla de Rodalies. La tercera proposta de resolució pactada fa referència a la modernització del material rodant i renovar els trens, prioritat del Govern, i incrementar el personal de Renfe i Adif, i avançar en la formació de treballadors des de Catalunya que es puguin incorporar a l'activitat ferroviària.
