Enginyer de camins, Salvador Vergés (Olot, 1976) ha construït una autopista a la política catalana que l’ha portat amb pocs anys de ser un empresari independentista a formar part de les primeres files de Junts, tenir veu al Parlament i liderar el partit a Girona.
Després de treballar en el sector agroalimentari en diferents projectes, el 2021 el seu nom va sortir per primera vegada en una llista electoral. Va ser a la que liderava Gema Geis per Girona. Vergés hi va concórrer com a número tres i tres anys més tard, aquest 2024, ha passat a ser el cap de llista gironí. Un dels objectius per al partit de Carles Puigdemont aquest 12-M és repetir o millorar els set diputats que van aconseguir en les últimes eleccions catalanes a Girona.
Per què va decidir presentar-se com a candidat de Junts a Girona?
Més que decidir a presentar-me, em van demanar si em volia presentar i crec que quan estàs en política només pots fer dues coses: acceptar-ho o plegar. No s'hi val dir que no acceptes aquesta responsabilitat perquè fa por o pel que sigui. Si ens posem en política és per agafar responsabilitat i per a mi és un honor poder representar Girona com a cap de llista a la candidatura de Carles Puigdemont, i més sent a la seva terra.
Ha passat directament de la política rasa al Parlament. No ha tingut la trajectòria d'altres parlamentaris de passar pels ajuntaments o altres institucions. Per a vostè, això és un avantatge o desavantatge?
He passat de no política a política institucional d'alt nivell. Vinc del món de l'empresa i de l'activisme independentista de carrer. Vaig decidir poder aportar a l'independentisme des de la política. Crec que la gràcia, i això ho encarnem molt bé Junts per Catalunya i Junts+, és que som una combinació de gent amb ofici que ha servit el país tota la vida. Combinem la gent que ha sortit des de la política municipal i ha progressat cap a llocs més supramunicipals amb altra gent com jo que venim de fora la política, podem aportar una mirada més empresarial en aquest món i podem sumar. Tan important és un perfil com l'altre i la solució òptima és que n'hi hagi dels dos.
Quin seria el principal projecte de Junts per a la demarcació?
Si em féssiu triar un, triaria el campus de salut de Girona. És una infraestructura que té moltes implicacions: una des del punt de vista purament assistencial per millorar la salut de les persones, però també des d'un punt de vista d'innovació i recerca que implica poder retenir i recuperar talent. A més, té una implicació amb el municipi de Salt per poder revitalitzar la ciutat. Crec que és la proposta més cabdal i transversal que tenim en aquest moment. Des del primer minut hi apostarem, ja hi estem apostant des de fa temps, perquè s'executi amb el menor temps possible.
Algun comprimís més concret per al campus?
Ja hi ha un estudi funcional que ha tingut cert retard i ara ve el concurs d'idees i el projecte. Nosaltres el que farem serà reduir al màxim tots aquests terminis perquè l'excussió pugui començar com més aviat millor.
"Estar en contra de la variant d'Olot és el mateix que estar a favor de treure les variants que hi ha a Vic, Berga o Manresa"
Més enllà del campus de salut, a la demarcació també hi ha una altra infraestructura clau que és la variant d'Olot i les Preses. Quina aposta hi fa?
El nostre posicionament és molt clar. És una infraestructura absolutament prioritària i imprescindible des de fa anys. És molt estrany que en una capital de comarca, per passar d'un costat a l'altre, forçosament hagis de travessar pel mig amb tot el que comporta a nivell de seguretat o contaminació. Hauríem volgut una mena de traçat més segur amb algun carril desdoblat en algun tram. No ha pogut ser i hem hagut de pactar i establir consensos amb diferents sensibilitats i al final ha acabat sent 1+1. No ho discutim i prioritzem que s'executi com més aviat millor i, per tant, que el projecte s'entregui a final d'aquest any (màxim a principis del que ve) de manera que a tot tardar a principis de 2026 pugui començar d'una vegada per totes aquesta obra que és absolutament prioritària per la comarca no només des d'un punt de vista econòmic i industrial, sinó també del benestar dels veïns.
Hi ha el sector de la pagesia que està en contra d'aquesta infraestructura. Vostè està a prop d'aquest sector. Què li diria al pagès de la Vall d'en Bas que es queixa que la carretera passarà pels seus camps?
De fet, aquesta entrevista l'estem fent des de casa meva que és una casa de pagès en actiu i tenim camps i bestiar i, evidentment, conec, estimo i defenso aquest sector com el que més i així ho he fet aquests tres anys de legislatura al Parlament. Però una cosa no treu l'altra. La comarca necessita una variant. Ningú es podria imaginar que passant per Berga, Manresa o Vic, haguessis de passar forçosament pel mig de la ciutat. Estar en contra de la variant d'Olot és el mateix que estar a favor de treure les variants que hi ha a Vic, Berga o Manresa. És cabdal que es faci i es faci ben feta. Per això, aquí a la Vall d'en Bas hi haurà un tram soterrat entre Verntallat i les Preses. Cal fer-la, òbviament, amb el mínim impacte possible i preservar al màxim el sòl agrícola, ja que la Vall d'en Bas un dels llocs més fèrtils de Catalunya. A més, com a país només tenim un 40% de sobirania alimentària. D'això no hi ha cap dubte. Però, d'això a no fer la variant... El que hem de fer és fer-la i fer-la ben feta.
Una altra de les infraestructures que es projecten a la demarcació és el parc eòlic marí Tramuntana. A Junts li agradaria que hi hagués aquest parc? I quina és la seva aposta per a la transició energètica?
Creiem que s'està focalitzant molt en el parc eòlic Tramuntana i el que hem de fer és aixecar una mica el focus. El problema que tenim a Catalunya és molt més global. El país està cobrint a hores d'ara el 14% de la seva demanda elèctrica quan l'estat espanyol està al 57%, Dinamarca al 80% o Escòcia al 113%, qui, fins i tot, n'exporta. En aquest últim cas imaginem-nos el poder que això li dona en termes nacionals per poder negociar un referèndum amb el Regne Unit. Per tant, tenim un problema de país perquè no s'han fet els deures i el perill és que ens envaeixin els electrons espanyols a través de les línies de molta alta tensió que vinguin de l'Aragó. La transició energètica te la fas o te la fan des de fora. El parc eòlic marí Tramuntana pot ser 1 o màxim 2 gigues de les 62 que necessitem tenir instal·lades d'energies renovables el 2050 per complir els objectius de l'ONU i la Unió Europea. Per tant, estem posant el focus en un 2% del problema i el problema és molt més gran. Tenim un document consensuat amb els grans parits de l'arc parlamentari català que és la PROENCAT (Perspectiva Energètica de Catalunya) a la qual es defineix el full de ruta cap als objectius del 2030 i 2050. Quanta energia en parcs fotovoltaics necessitem, quanta energia eòlica, etc. Amb el màxim respecte i diàleg amb els municipis afectats, cal tirar endavant aquest document consensuat. El primer que necessitem també és que el govern que entri sigui valent en reclamar les competències, no només dels projectes petits, sinó també dels de més de 50 megawatts i també de l'eòlica marina. Al final, ens creiem el que ve establert pel Plan de Ordenación del Espacio Marítimo fet pel Ministeri que ens dibuixa un trapezi davant el golf de Roses i ens diu que allà és l'únic lloc on podem fer eòlica marina. No ho sé, ho han fet des de Madrid. A mi m'agradaria tenir les competències i estudiar-ho bé.
Necessari fer la transició, sigui quina sigui la dimensió dels equipaments?
El PROENCAT deixa molt clar que amb l'autoconsum en teulades o altres zones com les mitjanes d'autopistes, podrem cobrir com a màxim el 2050 un 22% de la demanda. Per tant, la resta són parcs eòlics i fotovoltaics ens agradi o no. A mi clar que no m'agrada, tant de bo en féssim prou amb plaques solars als taulats de les indústries, cases o granges. Però no és així. Els estudis que hi ha diuen que ens calen els parcs eòlics i fotovoltaics per fer la transició energètica. Davant l'emergència climàtica, és evident que és prioritari fer la transició energètica i sabem què és el que cal fer i, per tant, ho hem de fer. A ningú li agrada tenir el molí o el parc fotovoltaic darrere casa, però hem de ser capaços de trobar aquests consensos amb molt de diàleg i respecte a tothom, però hem de fer la transició energètica.
Com pensa lluitar Junts contra la sequera?
Vam ser proactius en aquesta legislatura. Vam ser els únics que vam presentar la llei de mesures extraordinàries i urgents contra la sequera. Va ser aprovada per 100 diputats de 135. És una llei nostra que ha estat consensuada amb tothom. Allà es defineix molt bé quines infraestructures cal fer, amb quins diners i com. Allà hi ha dos annexes, el primer defineix les partides i tipologies d'obres que cal fer a escala municipal, i al segon hi ha les grans infraestructures hídriques que cal executar contra una sequera que ja serà estructural amb zona zero a l'arc mediterrani. D'aquestes infraestructures que es defineixen a l'annex de la llei, n'hi havia algunes que eren crítiques. Per exemple, la potabilitzadora del Besòs: questa és l'obra que amb un menor termini de temps, nou mesos, et donava major increment de volum d'aigua. Passaves de 100 litres per segon a 900. El president Aragonès s'hi va comprometre l'abril de 2023 i en aquest moment no està ni tan sols autoritzada. Per tant, s'ha perdut un any preciós per una infraestructura que et suposava un volum d'aigua molt i molt important per a l'àrea de Barcelona i també hagués ajudat a no agafar tanta aigua del Ter. No fer els deures per part del govern, ha provocat que aquest moment estiguem com estem.
"Hi ha projectes grans que poden ser més sostenibles que projectes petits"
Quina posició prendria Salvador Vergés si hi hagués l'interès per part d'algú de fer un Hard Rock a Girona?
La pregunta no té sentit perquè cada territori té la seva realitat. A Girona tenim una realitat turística que no és la mateixa dels territoris del sud o que al Pallars Jussà. No té sentit imaginar un Hard Rock a un lloc on per tipologia de turisme tenim altres projectes. El que està clar és que hem demostrat que no criminalitzarem mai el turisme, el qual és un 12% del PIB directe de Catalunya i un 20% del PIB indirecte. Per tant, el turisme ens està donant vida i economia a molts sectors, en particular també al sector agroalimentari. La voluntat que hi ha hagut per part del govern de voler enfrontar diferents sectors no respon a la realitat quan parles amb aquests sectors. La pagesia no està enfrontada amb el turisme, sinó al contrari, a vegades hi ha iniciatives que es retroalimenten entre elles i el que es tracta és que hi hagi equitat. És cert que amb el pla de sequera actual s'ha afectat molt la pagesia i això s'ha de canviar clarament. A partir d'aquí, els sectors els necessites tots entre si perquè, a la fi i al cap, es retroalimenten.
Darrere el Hard Rock hi ha un model de país. Acceptaria, doncs, un Hard Rock a Girona?
El nostre model no és el del no a tot. Està clar que aquest és el model d'altra gent. Nosaltres estem per ajudar a les empreses, al progrés i als projectes. A vegades hi ha projectes més grans i altres més petits. Un projecte gran no vol dir que sigui nociu pel territori. Del que es tracta és de no anar amb demagògia populista i dir que com que és gran, fora. Hi ha projectes grans que poden ser més sostenibles que projectes petits. No té a veure una cosa amb l'altra. Per tant, els projectes que hi hagi, grans o petits, els estudiarem en termes de sostenibilitat. Entrarem a fons per veure quina petjada de carboni suposen o quin consum d'aigua suposen. Faig milers de quilòmetres a l'any i el sector empresarial o turístic estan avançant cap a propostes de valor afegit amb menys petjada de carboni o desestacionalitzant el seu producte o servei. Nosaltres els hem d'acompanyar cap a aquest camí que la majoria estan fent.
Ara mateix hi ha 30.500 gironins a l'atur. Com s'ha de treballar perquè aquesta xifra no augmenti o disminueixi?
Hem d'atendre la manca de perfils qualificats i també no tan qualificats. Ens falta personal laboral. Quan parles amb les empreses així t'ho expliquen. Això vol dir actuar amb la formació professional i la formació professional dual de la mà de les empreses. S'ha de convertir en una formació dualista i que no sigui el germà pobre de la universitat. Crec que ja hem de deixar estar aquest escenari. Tant positiu és fer una formació professional com una carrera universitària. Hem de potenciar aquest ventall de gent més formada que llavors pugui accedir al mercat laboral. Primer, es tracta d'omplir els perfils que no es troben i, a partir d'aquí, per generar llocs de treball cal acompanyar les empreses perquè augmentin la seva competitivitat a través del valor afegit, no pas dels sous baixos. Augmentant el valor afegit, hi haurà sous més alts. Per tant, més productivitat per la via del valor afegit. Això es potencia des de la col·laboració publicoprivada, però també des de la innovació. Finalment, també cal desburocratitzar l'administració, la qual s'ha enfocat més al no que no pas al sí. Això ho hem treballat a través d'una llei de simplificació administrativa que no es va tirar endavant per la caiguda de la legislatura, però la continuarem treballant quan arrenqui la següent.
De la feina a l'habitatge. Veiem lloguers disparats que impossibiliten l'accés a pisos. Com s'ha de garantir l'accés a l'habitatge a la ciutadania?
Primer crec que cal explicar com no s'ha de garantir. Aquí cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats. S'ha aprovat una llei de l'habitatge a Madrid amb els vots dels socialistes i Esquerra amb una contenció de rendes a la qual nosaltres no estem d'acord perquè no és una bona mesura i s'ha demostrat a molts països que fent això no aconsegueixes que baixi el preu ni que hi hagi més habitatge al mercat. Ho hem portat al Tribunal Constitucional perquè vulnera competències que són catalanes. Això s'ha de fer d'una altra manera. Després, pel que fa a l'altra iniciativa normativa que és el decret dels habitatges d'ús turístics, el mateix. Entenem que és una realitat que cal regular, però no de la manera que s'ha fet: d'esquena al sector i als municipis. Per això, també l'hem portat al consell de garanties estatutàries. Com s'ha de garantir l'accés a l'habitatge? Molt més diàleg amb el sector, posant molt més parc públic d'habitatge al mercat (tenim un pla per posar-ne 1.500 a Catalunya), negociant i reclamant que l'Estat ens doni els 3.000 habitatges de la Sareb i fent iniciatives d'ajudes a l'emancipació de joves o a la rehabilitació. L'habitatge és un tema molt greu a Catalunya i nosaltres hi actuarem d'una manera molt ferma.
Els delictes han augmentat un 14% en els últims deu anys a les comarques gironines. Com es combat la inseguretat?
Amb més fermesa. No som aquí només per gestionar els temes que li agraden a tothom, sinó que els volem gestionar tots, els fàcils i els difícils i complexos. Qui delinqueixi o sigui reincident, hi estarem a sobre des del primer minut amb més efectius, canviant la legislació en els graus que fa falta, etc. Nosaltres som els que hem impulsat mesures a Madrid en la multireincidència. I en aquest sentit, per posar un exemple, ampliarem el cos de Mossos d'Esquadra a la Jonquera que ajudarà a millorar la seguretat també a tots els pobles que hi ha a l'Alt Empordà.
Què és el primer que farà Junts per a les comarques gironines si entra a govern?
Posarem el focus des del primer minut en les infraestructures. Reclamarem el desdoblament del tram nord i sud de l'N-II, l'estació del tren d'alta velocitat a l'aeroport de Girona, l'allargament de la C-32 entre Blanes i Lloret i condicionar la GI-600 de Tordera a Blanes, el Campus de Salut de Girona, la variant d'Olot... Són aquestes infraestructures les que de seguida comencen a donar el tomb i ajuden a impulsar l'economia gironina. Les infraestructures no deixen de ser les cadenes del nostre teixit econòmic.