La nova ideologia imperant del raquític poder català no és l'anarquisme, ni l'ecologisme, ni la dreta, ni l'esquerra, ni la socialdemocràcia, ni el socialcristinianisme, ni la democràcia cristiana, ni el liberalisme, ni l'anarcocapitalisme,ni el comunisme, ni el socialisme, ni el feixisme, ni el conservadurisme compassiu,  ni res que s'hi assembli. Si la ideologia fos història Fukuyama afirmaria que Catalunya és el final de la història... de la ideologia.
 

El veritable eix motriu de l'activitat social, política i econòmica d'aquest país és el socorrisme.Entra al rebedor de la suposada consciència catalana a través de la urgència, l'emergència i la rauxa solidària que dura el que triga a cremar-se un misto.
 

"Salvem les caixes!" criden uns; "Salvem les pensions" exclamen uns altres;"Salvem les mútues" no amaguen uns de concrets; "Salvem l'autogovern" demanen alguns; "Salvem les finances de la Generalitat" clamen altres;"Salvem Yamaha" preguen els de més enllà;"Salvem Spanair ja posats" afegeixen alguns; "Salvem rodalies de la Renfe" proposen altres; “Salvem el Prat” exigeixen més... "Salvem-ho tot per sobreviure!" pensen molts. La qüestió és no perdre moral i anar de victòria en victòria fins a la derrota final.
 

Salvar és la manera tàcita de mirar cap un altre cantó i no anar a salvar allò que podria prevenir tot allò susceptible de ser salvat. El  remei que evitaria en gran mesura el risc permanent de mort es troba rere les línies enemigues. El nostre soldat Ryan és un esforç econòmic i de gestió social titànic dels catalans que es queda fora del nostre abast, control i aprofitament. L'enemic el té retingut, no té visos de deixar-lo anar i mentrestant la nostra tropa perd moral i les nostres trinxeres s'escurcen. I pel que es veu ni Mas ni Duran tenen ganes de fer de capità John Miller. Potser tenen por que si l'aventura surt bé, ells, igual que el capità Miller, morin un cop han complert la seva missió.