Sánchez defensa reduir la «bretxa emocional» entre independentistes i els seus «germans espanyols»

Referència de menys d'un minut de Pedro Sánchez al conflicte amb Catalunya en la primera intervenció del debat de política general al Congrés dels Diputats. "Apostem pel retrobament entre catalans i reduir la bretxa emocional entre els qui volen marxar d'Espanya amb els seus germans espanyols", ha assegurat Sánchez, que no ha parlat de la taula de diàleg ni tampoc dels avenços dels últims dies, que han de cristal·litzar en la reunió prevista per aquest divendres amb el president Pere Aragonès. "No hi ha tasca més noble que treballar per la convivència", ha destacat el líder del PSOE.

La Moncloa i la Generalitat, per ara, han tornat a la casella de sortida. Les dues parts no han aconseguit fer progressar la taula de diàleg com haurien volgut el president Pere Aragonès i ERC, perquè al govern espanyol no li ha interessat que la negociació avancés a bon ritme i perquè la part catalana no ha demostrat la força suficient per fer possible acords parcials, relació contaminada en els darrers mesos per l'escàndol d'espionatge. "Hem fet un reset", explicava la setmana passada la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, a Palau, pocs minuts després de reunir-se amb el ministre Félix Bolaños. A la Moncloa necessita els vots dels republicans i creu que se'ls pot assegurar -pensant també en els pressupostos- si fa concessions al diàleg.

El pacte segellat a Palau aquest divendres entre els dos governs té com a primer enunciat la voluntat de "superar la judicialització" del conflicte català. Exactament els mateixos termes que figuraven en l'acord que ERC i el PSOE van fer públic el 2 de gener del 2020 i que va permetre la investidura de Sánchez després de la repetició electoral del novembre del 2019, en la qual Aragonès -en aquell moment espiat amb Pegasus- va tenir protagonisme en els contactes directes amb la Moncloa. "Com qualsevol conflicte d'aquesta naturalesa, només es pot resoldre a través devies democràtiques, mitjançant el diàleg, la negociació i l'acord, superant la judicialització del mateix", es va detallar en aquell moment en un document que conduiria a crear la taula de diàleg.

El mecanisme es va reunir per primera vegada el 26 de febrer del 2020 a la Moncloa, amb Quim Torra com a cap de la delegació catalana, però la pandèmia i el progressiu desinterès de la Moncloa i de la presidència de la Generalitat -ja camí de la inhabilitació definitiva consagrada pel Tribunal Suprem- la van desar al congelador. Es va revifar amb l'arribada d'Aragonès a Palau, amb una nova cita, el 15 de setembre de l'any passat, quan es va acordar que la metodologia es basaria en contactes "periòdics i discrets". La reunió prevista pel mes de gener no es va celebrar, però entre bastidors s'hi ultimava un acord per protegir el català, com va avançar NacióDigital. L'esclat del Catalangate va estroncar tots els contactes i, només després de les eleccions andaluses, el govern espanyol -en debilitat parlamentària i amb els socis de la investidura com a únics aliats- ha reprès el contacte amb la Generalitat. El document d'aquest divendres, fruit de múltiples contactes entre gabinets, n'és la prova.

Si hi ha reunió de la taula, una de les qüestions que s'hauran de dirimir és qui integrarà la part catalana. ERC té tres representants -el president, Vilagrà i Torrent-, però Junts no forma part de la mesa, perquè la seva proposta del setembre -Turull, Puigneró, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras- va ser tombada. En aquesta ocasió, tot i que Miquel Iceta va considerar que Turull seria "absolutament vàlid" per formar-ne part, Bolaños i la consellera de la Presidència van indicar que la taula és entre governs. De fet, el ministre va traslladar a Vilagrà que Iceta havia anat per lliure amb aquestes declaracions. Està damunt la taula de Junts, per tant, si fa una nova proposta de noms. Fonts oficials insisteixen aquestes dies que encara no s'ha abordat dins la nova executiva.