Sánchez ha dit que aquest mateix divendres el PSOE i Unides Podem presentaran una iniciativa legislativa per "reformar" el delicte de sedició i anomenar-lo d'una altra manera, concretament "desordres públics agreujats", amb penes que previsiblement seran més baixes. El president espanyol, que ha evitat pronunciar la paraula derogació tot i no amagar la substitució del delicte, ha dit que la sedició és un tipus delictiu amb una antiguitat de més de 200 anys, i ha demanat que Espanya faci "un pas definitiu" per homologar-se a les democràcies europees. "L'independentisme no demana una reforma del codi penal, sinó que demana l'amnistia i això no ho acceptarem", ha afirmat Sánchez, que ha volgut deixar clar que "es reconeixeran penes" pels delictes que es van produir el 2017.
D'aquesta manera, el govern espanyol pretén fer un delicte homologable al d'altres democràcies europees i, per tant, que les penes s'adaptin a les d'altres països, en la línia del que demana el Consell d'Europa. Sánchez ha admès que la decisió és "arriscada" i implicarà crítiques per part de la dreta, com ja va passar amb els indults, però ha recordat que amb el PSOE a la Moncloa la Constitució es respecta a Catalunya. "Hem de continuar fent passos", ha dit el líder del PSOE, que ha recordat que la majoria de catalans volen continuar formant part de l'Estat, en referència a les darreres dades del CEO sobre el suport a la independència. Malgrat aquests canvis al codi penal, Sánchez s'ha mantingut ferm davant la situació de Carles Puigdemont i ha dit que ha de retre comptes davant de la justícia.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VEC7LFnn6KQ[/youtube]
De fet, ha negat que beneficiï el president a l'exili o que afebleixi l'Estat davant d'altres declaracions unilaterals. Segons Sánchez, Puigdemont hauria comès un delicte de "desordres públics agreujats" com tenen altres democràcies. En tot cas, el president espanyol sosté la mesura servirà per destensar la situació a Catalunya. "Quina Espanya i Catalunya preferim, la de 2017 o la de 2022?", s'ha preguntat més d'una vegada. Per ell, la resposta és clara.
[h3]ERC i comuns celebren la mesura[/h3]
Una de les primeres reaccions que ha arribat davant l'anunci de Sánchez ha estat la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha escrit a Twitter que l'eliminació del delicte de sedició és un "pas indispensable" per a la desjudicialització de la qüestió catalana. "Continuem treballant per acabar completament amb la repressió i poder votar en un referèndum", ha expressat el president català. Des d'ERC s'ha valorat "molt positivament" la supressió del delicte. "És un gran pas endavant i imprescindible en la direcció d'acabar amb la repressió política", ha dit la formació a través d'un comunicat, on han reivindicat la feina de "negociació política" entre governs i l'aposta d'ERC per "la via negociada".
El líder de l'oposició, Salvador Illa, ha valorat la notícia de manera més breu. "Mirar endavant, aquest és el camí", ha afirmat el primer secretari del PSC. El líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens, peça clau pels canvis en el codi penal, ha celebrat que es presenti la "derogació" del delicte de sedició, una de les demandes d'Unides Podem des de l'inici de la legislatura. A partir d'aquest divendres, la proposta de reforma del codi penal començarà la seva tramitació al Congrés fins que s'acabi votant al ple, on tot apunta que disposarà de majoria.
[h3]Primers fruits de la taula de diàleg[/h3]
La taula de diàleg persegueix, per part independentista, resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, i això, entén la delegació catalana, passa per l'amnistia i l'autodeterminació. El PSOE no ha acceptat posar a l'ordre del dia aquestes propostes de màxims, però sí que ha reconegut que la qüestió catalana és un "conflicte polític" i que s'ha de resoldre fora dels tribunals. Mentre no s'aconsegueix l'amnistia, ERC aspira a reformes parcials -com aquesta del codi penal- per aconseguir "efectes" similars als d'una amnistia, tal com va explicar Pere Aragonès al debat de política general, i alleugerir els efectes de la repressió que pateixen encara avui els independentistes.
Ara bé, al marge de les reformes legislatives, la interpretació de la llei passa pels tribunals, que ja han dit en més d'una ocasió que no són favorables a la desjudicialització. Ho va verbalitzar Carlos Lesmes, expresident del Consell General del Poder Judicial, en la darrera obertura de l'any judicial, i ho va ratificar Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en l'acte anàleg que es va fer a Catalunya. També algun fiscal, com ara el que va dirigir l'acusació contra Roger Torrent i els membres de la mesa, també va advertir qui volgués sentir-se interpel·lat que la desjudicialització era "una mentida". El poder judicial -ja es va veure amb els indults- no és favorable a destensar la situació.
[h3]Puigdemont i Junts volien la derogació[/h3]
La derogació era el que volia ERC i el que demanaven Carles Puigdemont i nombrosos dirigents de Junts. L'expresident català, molt crític amb l'estratègia del diàleg dels republicans, va escriure fa pocs dies a Twitter que la sedició calia "derogar-la", no pas aprofitar reformes per "introduir noves eines" que permetin perseguir i condemnar els independentistes. El partit de Puigdemont també ha anat en la mateixa línia. La seva presidenta, Laura Borràs, deia aquest dimarts que la sedició era una "anomalia" i dubtava que finalment el govern espanyol accedís a derogar-la. Veus de Junts, després de l'anunci de Sánchez, han dit que no es deroga el delicte.
El que heu de fer és derogar-lo. I no aprofitar cap reforma per introduir noves eines que permetin perseguir i condemnar amb penes de presó comportaments que en les democràcies europees, com Alemanya, són considerats llibertat d’expressió. Que us coneixem, farsants. https://t.co/vprkjnh0cC
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 21, 2022
Des de l'entorn de l'expresident i el partit també sostenen que la derogació de la sedició afecta, sobretot, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i no pas a la immensa majoria de represaliats. Pel que fa a la CUP, que també desconfia dels rèdits de la taula de diàleg, sosté que el debat al voltant de la sedició és "una mesura completament cosmètica" que no afecta "el 99,9%" de les persones perseguides. "No té un efecte real en aturar la repressió contra l'independentisme", deia el diputat Xavier Pellicer en una entrevista a NacióDigital a finals d'octubre.Anomalies com el delicte de sedició, que ens diuen que no cal derogar, perquè és més senzill intentar-lo maquillar. I ells fan prou amb anunciar que ho volen fer. No els cal fer-ho.
— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) November 8, 2022
[h3]Un delicte anòmal a Europa[/h3]
La derogació del delicte de sedició és un pas per mirar d'homologar el codi penal espanyol als estàndards europeus. Aquest tipus delictiu s'ha demostrat com a anacrònic, que només retorçant el dret es podia aplicar al cas de l'independentisme català i que no reconeixen molts dels països de l'entorn d'Espanya. De fet, fins ara, cap país que hagi vist el cas dels exiliats independentistes ha acceptat entregar-los a les autoritats espanyoles pel delicte de sedició, un tipus que també ha rebut crítiques d'institucions europees i de magistrats del Tribunal Constitucional (TC).
De fet, el Consell d'Europa s'ha pronunciat més d'una vegada exigint a Espanya aturar la repressió contra l'independentisme i reformant el delicte de sedició. L'informe de Boriss Cilevics anava en aquest sentit. "La reforma de la rebel·lió i la sedició no es pot ajornar més temps", deia el comitè d'Afers Legals i Drets Humans del Consell d'Europa el juny. L'informe en qüestió també feia referència al delicte de malversació -que també afecta els independentistes- i demanava que s'apliqués de manera precisa, només en aquells casos en què "es poden provar pèrdues efectives i quantificades" de diners públics.
A Espanya tampoc hi ha hagut unanimitat fins ara respecte a la sedició. Els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés que van arribar al TC van fer evidents la controvèrsia del veredicte de Manuel Marchena. Dos dels magistrats van criticar la condemna per sedició, un tipus amb poca jurisprudència prèvia i que comporta "incertesa" jurídica per als ciutadans, que poden trobar-se la situació de no saber si una manifestació pot constituir sedició. També van advertir que aquest delicte desencoratja l'exercici del dret a protesta.
