La Moncloa feia córrer des de primera hora que en la conferència de Pedro Sánchez per valorar els primers cent dies de govern hi hauria un "anunci important". Catalunya? Memòria històrica? La incògnita es va resoldre quan Sánchez, cap al principi de la intervenció, va proposar una reforma constitucional que acabés amb els aforaments en un termini de seixanta dies. "Espanya és reformable des de les seves institucions i dins del marc constitucional", va assenyalar el líder del PSOE, que vol recuperar la iniciativa després de la setmana passada, la més complicada del seu curt mandat, arran de la dimissió de Carmen Montón, la polèmica per la tesi doctoral -atiada per Ciutadans- i per les bombes venudes a l'Aràbia Saudita. La rapidesa de la reforma es pot veure compromesa per la posició de Podem, que vol un referèndum sobre la qüestió. Per forçar-lo es necessiten 35 diputats al Congrés.

Sánchez, que té dificultats serioses per impulsar l'agenda reformista a a la cambra baixa -té 84 diputats, el PP i Ciutadans engrescats en una lluita per veure qui fa una oposició més dura-, ha apostat fins ara per anuncis de caire efectista que no sempre s'han pogut -o volgut- dur a terme. El mandat el va començar amb l'acollida de l'Aquarius, però després va aplicar criteris diferents en altres casos molt similars. Ha defensat un "referèndum d'autogovern" a Catalunya, però no n'ha concretat els termes i ha admès que el conflicte polític no es resoldrà en els propers dos anys, com a mínim. En el cas de la reforma constitucional, necessita que el PP s'hi posi bé. I la situació del seu nou líder, Pablo Casado, ho dificulta.
 

Estamos ante un cambio de época. Debemos atender los deseos de una sociedad que demanda ejemplaridad e igualdad entre la ciudadanía y sus representantes. Iniciaremos la tramitación de una reforma de la #Constitución que suprima los aforamientos en España. #Avanzamos pic.twitter.com/sv2lwYO8is

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 17 de setembre de 2018

Casado, com a diputat i per tant aforat, està pendent que sigui el Tribunal Suprem qui resolgui la investigació sobre el màster. Si els populars es posen en contra del canvi constitucional i el bloquegen, Sánchez els podrà acusar de preservar exclusivament els interessos propis. A banda, Ciutadans podria aprofitar aquest cas per presentar-se com garant de la regeneració davant d'un PP que maldaria per mantenir el privilegi de l'aforament. Els d'Albert Rivera han rebut amb entusiasme la proposta del president espanyol i han apuntat que ells fa anys que demanen acabar amb la figura jurídica que fa que els alts dirigents polítics no puguin ser investigats per la justícia ordinària, sinó pel Suprem -a Espanya- o els tribunals superiors de justícia de cada territori en cas dels càrrecs governamentals i diputats autonòmics.

Pacte amb els independentistes?

El PP ha aplicat el manual a l'hora de valorar la reforma proposada pel PSOE: tot obeeix al presumpte pacte entre Sánchez i els independentistes. "Aquesta proposta, més enllà de venir bé al president del govern espanyol, demostra que no vol que Pablo Llarena jutgi Quim Torra", ha assenyalat el secretari general dels populars, Teodoro García Egea. Obviava, però, dues qüestions. La primera, que el president de la Generalitat no té cap causa oberta al Tribunal Suprem i que en tot el seu mandat no ha desobeït cap resolució judicial ni ha aplicat la via unilateral. La segona, que l'aforament dels dirigents autonòmics depenen dels respectius estatuts. El PSOE, de fet, no vol liquidar els 250.000 aforats que hi ha a Espanya.

[blockquote]La família reial, els membres de governs i parlaments autonòmics, el poder judicial en bloc i els membres dels cossos i forces de seguretat que gaudeixen d'aforament el mantindran[/blockquote]
Quin en queda exclòs? La família reial -circumstància ja criticada per Podem, especialment ara que afloren informacions sobre les activitats de Joan Carles I revelades per Corinna-, els membres de governs i parlaments autonòmics, jutges, fiscals i els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que gaudeixen d'aforament. Si la reforma anunciada Sánchez s'aprova només perdran el privilegi -i únicament per a les activitats que no guardin relació amb l'exercici del càrrec- els membres del govern espanyol i els diputats i senadors que fins ara han de ser jutjats pel Tribunal Suprem en tots i cadascun dels casos.

En mans de Podem

El procediment de reforma constitucional assenyala que, si un 10% dels diputats -35- demana un referèndum sobre la qüestió, s'ha de dur a la pràctica. Així consta, de fet, en l'article 167.3 de la norma. Qui té més números per forçar-lo, per posicionament polític i per pes al Congrés, és Podem. Els de Pablo Iglesias, que l'any 2011 ni tan sols existien quan es va reformar el text per incloure-hi -per ordre directe dels poders europeus, especialment Angela Merkel- el límit de dèficit, són molt crítics amb la manera com es va dur a terme el procediment en temps de José Luis Rodríguez Zapatero. "Per canviar la Constitució cal fer un referèndum. Ni una coma modificada sense que ho voti la gent. I ja que ens posem a preguntar sobre privilegis ... fem tot d'una vegada", ha assenyalat a Juanma del Olmo, secretari de Comunicació, a Twitter.
 

Para cambiar la Constitución hay que hacer un referéndum. Ni una coma modificada sin que lo vote la gente.

Y ya que nos ponemos a preguntar sobre privilegios...
¡hagamos todo de una vez!