L'eurodiputada perpinyanesa de la UMP Marie-Thérèse Sanchez-Schmid. Foto: Parlament Europeu.

L'eurodiputada de la Unió per un Moviment Popular (UMP) Marie-Thérèse Sanchez-Schmid (Perpinyà, 1957) valora, des de Brussel·les, alguns aspectes clau de l'actualitat política catalana, tant del nord com del sud. I, amb aquesta la perspectiva, veu "lògic" que Catalunya vulgui independitzar-se d'Espanya, "perquè l'una i l'altra tenen pocs punts en comú", alhora que també hi fa alguna objecció. També troba totalment natural el procés de confluència que, a la Catalunya Nord, han iniciat la UMP i CDC, amb la intercessió directa d'Artur Mas.

- Com és que Nicolas Sarkozy va ser incapaç de revalidar la confiança dels seus electors?

- Va haver-hi tota una campanya en contra seva, sobretot per part d'alguns mitjans de comunicació, i que el candidat del PS, François Hollande, va saber capitalitzar. És a dir, va existir un vot de càstig notable contra Sarkozy, més que no pas un vot pro-Hollande.

- Des de Catalunya, un dels retrets que s'han formulat al mandat de Sarkozy és la poca empenta que va donar a la construcció de la línia de TGV entre Perpinyà i Nimes, necessària per a la línia Barcelona-París...

- La previsió és que aquesta línia sigui operativa el 2020. A més, s'ha de tenir en compte que França té moltes vies d'entrada, no només per Perpinyà, sinó també per Baiona i, pel nord-est, per Lille i per Nancy-Strasbourg. És a dir, les prioritats són diverses.

- Parlant de muntanyes: l'Estat espanyol proposa construir el Corredor Central dels Pirineus per transportar mercaderies, en contraposició al Corredor Mediterrani. És una proposta assumible per la República francesa?

- No és prioritària, ni molt menys! A la ingent inversió que requeriria, s'hi hauria de sumar el fet que hi circularia ben poca gent. Per tant, la prioritat és el Corredor Mediterrani, indubtablement.

- Com veu la UMP-Rosselló l'actitud de Sarkozy envers les llengües minoritzades?

- El poder parisenc no mesura la importància de les llengües regionals. En segon lloc, tenim una Constitució que diu que el francès és la llengua de la República, i cal revisar-la. De fet, diversos eurodiputats d’arreu de França i d’Europa, inclòs el català Ramon Tremosa, han escrit a François Hollande demanant-li que la modifiqui perquè pugui signar la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries. Veurem si ho farà. A més, cal tenir en compte que el català és un cas molt particular, perquè és parlat per gairebé deu milions de persones, és l'única llengua regional que és oficial en un estat que no és membre de la Unió Europea...

- Actualment, la UMP-Rosselló està negociant amb Convergence Démocratique de Catalogne d’anar en coalició a les properes eleccions. Com s'entén aquesta unió, si CDC tradicionalment s'havia aliat amb el MoDem o el PS?

- Perquè vam veure que compartíem un projecte polític similar i vam creure que era el moment de la concertació. I així ho van acordar el president de la UMP als Pirineus Orientals i el president de la Generalitat, Artur Mas.

- Com queda Unitat Catalana en tot aquest procés? Seguirà en coalició amb la UMP?

- Segurament.

- Associar-se amb CDC, és associar-se amb un partit de matriu catalana. Ho veieu natural?

- Completament. Som de cultura catalana! No és pas la llengua la que fa diferències polítiques, és el projecte polític.

- Aquesta aliança UMP-CDC exemplifica el fet que Perpinyà està girant més la vista cap a Girona i Figueres, més que no pas cap a Tolosa de Llenguadoc o Montpellier?

- Ja des del 1983, Jean-Paul Alduy va girar la vista cap a Barcelona. Amb Jordi Pujol com a president vam tenir una gran entesa, i vam veure que teníem molt més en comú amb Catalunya que no pas amb Tolosa o Montpellier: la cultura, la llengua, l'agricultura, l'actitud davant la vida, la cuina. Tenim moltes més coses en comú amb els catalans que amb els gavatxos! [riu] I el que és realment interessant és que la gent ho viu intensament. Barcelona s'ha convertit en un atractiu, a més a més que l'estructura turística a Espanya està molt més desenvolupada que al nostre costat.

- Com veieu la demanda que, al Principat de Catalunya, fa CDC de reclamar un pacte fiscal perquè la Generalitat recapti els impostos dels catalans?

- Trobo que és el mateix que Europa i els 27 països. Catalunya és una regió rica, i dóna diners als altres. D'això en diem solidaritat. Avui en dia, es dóna el mateix fenomen a Europa, en què hi ha un país com Grècia, que ha gestionat malament, i que demana als altres que li donen diners, i n'hi ha que diuen que no. Avui, Catalunya diu: "Ens trobem en dificultats i ens demanen diners per d'altres que no fan esforços. Doncs, si fossim independents, això no passaria."

- Ho veieu com una reflexió lògica?

- Oi tant! Des del meu punt de vista, Catalunya no té cap necessitat de pertànyer a Espanya, perquè l'una i l'altra tenen pocs punts en comú.

- Veieu factible una Catalunya independent?

- Una Catalunya independent, entre dos països grans com són França i Espanya... Seria com Andorra... Bé, un pèl més gran... És cert que hi va haver un Regne de Mallorca, però no sé si la gent desitja veritablement ser independent, o bé si és només una qüestió puntual econòmica.

- L'any vinent, la Bressola de Càldegues no podrà començar el curs per manca d'ajudes... Les institucions del Rosselló hi haurien d'intervenir?

- Es tancarà la Bressola de Càldegues, cert, però se n'obrirà una de nova just al costat, a Saillagouse, gestionada per les mares i pares. I, per compensar el tancament de la Bressola, a Càldegues mateix l'Educació Nacional hi obrirà una classe on s'hi s'impartirà català. A més, a la Cerdanya, hi ha un projecte conjunt amb el batlle de Puigcerdà i el de Bourg-Madame per crear una escola internacional bilingüe català-francès. A més, també hi ha l'escola pública francesa bilingüe, de la maternal al liceu. A Perpinyà, dues escoles i un liceu imparteixen educació bilingüe.

- Actualment, a causa de la crisi, a Catalunya hi ha qui qüestiona que la Generalitat atorgui subvencions pel català a la Catalunya Nord i es demana per què no ho fa la República francesa.

- Tot plegat s'està desenvolupant. D'oferta pública francesa, n'hi ha. I si hi hagués més alumnes interessats, encara n'hi hauria més. La Universitat de Perpinyà forma professors bilingües francès-català, com a adjunta al batlle de Perpinyà, vaig ser qui vaig propiciar que Arrels s'incorporés a l'escola pública, essent l’única escola pública francesa monolingüe en una altra llengua que no sigui la de la República.

- La vostra actitud a favor del català, com també la del diputat Daniel Mach -el primer en parlar català a l'Assemblea francesa, el 2008- contrasta amb l'actitud general de l'UMP. Per què?

- Hem de tenir en compte que representem un territori molt petit de França. Vosaltres sí que sou molts!

- Ho heu pogut parlar alguna vegada amb Sarkozy?

- No.

Marie-Thérèse Sanchez-Schmid, al seu despatx del Parlament Europeu. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.